dia +244

30 de juliol de 2013

Un altre dia igual. Espera que esperaràs per no treure'n l'aigua clara.

Avui ha estat més tranquil.let perquè no he tingut cap prova però jo no estic per a res. Estic molt i molt cansada. Només vull estar estirada al llit o als braços de la mama. I continuo sense tenir ganes de jugar.
Tampoc vull menjar res de res. Els papes em donen miques de llet amb una xeringa perquè ni tan sols m'aguanto asseguda. Al final les doctores de bata blanca han decidit donar-me aquell menjar tan estrany que ja em donaven a cambres. Aquell que no té gust de res i que passa a través d'un tubet. A veure si així agafo més forces...

Avui hem sabut la primera impressió dels radiòlegs sobre la meva ressonància. A simple vista no veuen cèl.lules dolentes però no és concloent. Falten els resultats de la segona biòpsia que mira que es fan esperar... I és que aquí hem après que diuen les coses en comptagotes... I els costa molt ser positius.

Demà em tornaran a empipar d'allò més. Em faran una altra prova. També té un nom ben estrany: fibroscòpia. Es veu que em passaran un tubet amb una càmera pel nas fins passant per la laringe, cordes vocals fins arribar a la tràquea on hi ha l'inflamació. A veure si així poden treure més informació...

Com cada dia m'han fet la meva tortura. Han vingut tres infermeres a canviar-me tots els apòsits del coll i el trasto que m'ajuda a respirar. Al final ja no  he ni plorat. Ja he desistit. M'han dit que ho he fet súper bé, que ni em movia i al final ni plorava. Quin remei... M'ho faran de totes maneres... Doncs que ho facin el més ràpid possible i em deixin en pau d'una vegada. Sort de la mirada del papa i els petonets de la mama... Ah!!! I de la meva estrella que m'envia la meva tieta de lluny...

Apa, vaig a dormir que demà serà un altre dia difícil i mogudet. I els papes, avis, tiets... A patir un dia més fins a saber el què. Em sembla que necessitem el Dr. House...

Una petarrufa

Abril