Dia +249

4 d'agost de 2013


Aquesta nit he dormit molt i molt bé. Només em despertava quan el nen que tinc de company d'habitació plorava i cridava. I jo em girava i m'enfadava perquè no em deixava dormir.

No he tingut febre en tot el matí tot i que a l'analítica d'avui hi ha sortit signes d'infecció. A mitja tarda, però, la febre ha tornat. Sort que de seguida em van donar un d'aquells xaropets antibiòtics per frenar-ho de cop i la febre no ha pujat gaire. Al vespre ja hem sabut d’on ve la infecció. S’ha infectat el portacat. Apa!! Només faltava això!!! No sabem si per manipulació o perquè m’ha entrat un bitxet de l’ambient. Com que estic amb poques defenses… Els papes s’han enfadat d’allò més!! Ara això també???

Total, que al vespre han vingut un equip de quatre infermeres i m’han posat gometes per tot arreu per veure quina vena anava millor per punxar-me. I apa! Una altra punxada. I ara, a part del trasto del coll , porto un braç immobilitzat fins que el portacat surti net. Ara sí que ni que vulgui no podré jugar… Coll amb poca mobilitat, un braç sense moure’l… Quina ràbia, quina impotència que tenen els papes veure’m masegada d’aquesta manera. No en teníem prou amb la inflamació, espant de la UCI, tràqueostomia, granuloma… que ara tocava això? Au va!!!

Llavors les infermeres s’estranyem que quan entren ja ploro o els dic que NO o ADÉU… Si sempre que vénen em punxen o em remenen de mala manera…

Les meves analítiques continuen d'allò més baixetes. Al haver-hi una infecció fa que encara baixi més. Per això aquesta tarda m'han passat una bona dosi de plaquetes i també m'he endut una punxada de Factor. Aquella injecció que fa treballar les meves defenses. I és que ens hem de curar en salut perquè als hospitals hi ha molts virus... Tant que mirem a casa en visites, neteja.... I aquí ja porto quatre companys d'habitació!!!! No m'estranya que surtin "bitxitos"... Els papes estan dels nervis!!!!

Continuo sense tenir gens de gana. El poc que menjo els papes m'ho donen amb una xeringa perquè no m'aguanto dreta. Miquetes de llet i de caldo. És per això que em continuen donant aquell menjar tan estrany que passa per un tubet i que no té gust de res i baixa encara que no tinguis gana.

Tot i que encara estic enfadada amb tothom i no vull jugar, avui al matí hem estat cantant una miqueta amb la mama. Bé, ha cantat ella perquè jo no puc amb això que porto al coll. Jo feia ballar els dibuixos de les cançons. Això sí, estirada al llit i m'he cansat d'allò més.

Buff!! Almenys el pobre nen del costat haurà sentit una mica més de repertori de cançons. És que la seva mama tooooot el dia li canta la mateixa cançó. La de "Bob Esponja". Bufff els papes estan dels nervis tot el dia sentint aquesta cançó. I tan mal cantada... Pobre nen....i mira que hi ha cançons boniques...

A la tarda, però, estava molt cansada ja que m'han vingut a fer la cura de la tràqueo, m'han punxat, m'han aspirat el moc... i no volia ni contes. Només estar estirada al llit.  Pobres, els faig una peneta... Tenen unes ganes de veure'm eixerida i amb ganes de jugar...

A veure si aquesta setmana matem el bitxo i s'encarrilen les coses i avancem una miqueta més. De moment ja sabem el que no és. Ara cal veure com està la meva inflamació per tal de que em puguin treure la tràqueo el més aviat possible. Per començar demà al matí em porten a post operatori, em sedaran i em canviaran  la cànula de la traqueostomia i em cremaran el granuloma. Déu ni do per començar la setmana…

Una petarrufa d’una nineta molt cansada,

Abril