8 d’agost de 2013
Dies llargs. Dies difícils. Dies durs…
Així és com em passen els dies a l’hospital. Cada dia és el mateix. I jo, en comptes d’anar a millor, cada dia estic pitjor anímicament. Estic malhumorada i només tinc ganes de plorar i que em deixin dormir i ningú em digui res. Moltes vegades ni els mimos dels papes em serveixen. Els papes els tinc ben preocupats i angoixats. Se senten tan impotents…Això no és normal en mi i cada dia va a més. Potser per la cortisona, potser per la tràqueo, potser perquè cada dia me’n fan alguna que tela marinera…. Jo diria que per tot plegat.
Cada dia quan entra una patrulla de bates blanques ja tremolo. Mentres em fan les cures jo miro als papes amb uns ullets… però veig que ells també pateixen. I molt. Cada vegada més. Les seves cares diuen molt. Tot i així, sempre els tinc al costat donant-me les mans i fent-me petonets i carícies.
Ja n’hi ha prou. Prou de martiritzar-me, prou de fer-m’ho passar malament, prou d’hospitals, prou de fer-me patir i fer patir als meus… Només tinc 19 mesos i m’he passat quasi tota la meva vida a l’hospital. Ho dic ben fort PROU! Vull jugar, vull cantar, córrer, caminar, riure, fer riure, fer plorar d’alegria, passejar, banyar-me, estar amb la família amb els amics, estar de bon humor, anar a casa als avis, jugar amb els tiets… Espero que tots aquests desitjos es compleixin ben aviat. Vull ser lliure i deixar enrere tots els mals tràngols.
I és que avui també ha estat un dia d’aquells per recordar. Tot el dia només amb ganes de plorar, enfadar-me i dormir. I a més a més avui tocava que em fessin un munt de coses lletges. Fer la cura de la tràqueo, segellar el port-a-cath, despunxar-me, fer el cultiu, tornar-me a punxar, passar plaquetes… bufff!
Però a mitja tarda han trucat els radiòlegs i han dit que havien trobat un forat per a fer-me una ressonància magnètica per a veure com estava la meva inflamació. Aquest matí ens havien dit que fins dimecres vinent res de res. Ara bé, han tingut una baixa d’última hora i l’hem aprofitat. Només hi havia un problema. No em podien sedar perquè havia begut una miqueta de res de llet. Uff! Que difícil!! Aquesta prova que és força llarga i haver-me d’estar ben quieta… Hem dit que ho provaríem tot i que els papes no ho veien gens clar perquè amb el dia que portava…
Així doncs ha començat el meu viatge cap a l’espai. M’han posat en una mena de coet, amb un casc, m’han ben lligat i semblava que ens enlairaríem fins a la lluna. De cop i volta tot ha començat a fer soroll i soroll i jo, allà dins, lligada, sense moure’m i ben espantada.
Sort que aquest viatge no l’he fet sola. La mama ha entrat amb mi i no s’ha cansat d’explicar contes i més contes. Ha estat mitja hora sense callar!!! I mira que en certs moments havia de parlar ben fort!!! Que si En Tabalet, Els tres porquets, En Patufet, Les set cabretes, La caputxeta vermella…
Gràcies als contes he pogut estar força estona quieta i la mama l’he deixat ben esgotada. Els radiòlegs creuen que les fotos es podran aprofitar tot i que en algun moment m’ha agafat una mica de pànic i m’he mogut. A veure si demà ja ens poden dir alguna cosa…
Avui sí, me’n vaig a dormir ben cansada Després de tot el que m’han fet… esperem que demà sigui un dia més tranquil. I ens donin alguna bona notícia.
Una petarrufa,
Abril
Abril bonica, em cau una llàgrima després de llegir el blog d'avui.
ResponEliminaPerò saps què? Un cop més has demostrat que superes l'insuperable. A casa sabem bé que TOTS els nens que els fan ressonàncies els adormen fins als 4 anys i mig!!! La Berta a la primera ressonància estava a punt de fer-ne 5 i van dubtar si l'adormien o no. Al final també va aguantar, com tu tota l'hora a dins d'aquella màquina tant i tant sorollosa.
T'enviem moltes petarrufes i ànims!!! Ahir la Clàudia va sortir al diari dient que ja estava millor. A veure quan hi veiem l'Abril!
Un petonet per tu i moltes abraçades i ànims als pares.
Bon dia Abril,
ResponEliminaés ben cert que ja en hi ha ben prou! però tal i com diu l'Eva, segur que ben aviat podràs estar com la Clàudia, recuperada i més que eixerida. Sort dels contes, i quan siguis gran, els recordaràs com si fos avui. Saps què? Estic llegint una novel·la on la protagonista està recuperant el seu passat gràcies als contes que va escriure la seva tieta. Una passada! Contes maquíssims de fades màgiques que ajuden a totes les princeses boniques com tu. Algun dia te'ls explicaré i ja veuràs que xulos!
Un petonàs i molts petons al papa i a la mama.
Abriiiiiil! Saps qui t'envia milions de petonets plens de valentia, força i bones energies avui?!?!?! Bé, com sempre, però avui ho fa més que mai... saps qui, saps qui!??!! El besavi Lluís!!!! Saps que a ell també li agradaven molt els contes?! Segur que des del cel avui no deixarà d'explicar-te'n!!!! Ja veuràs com t'anirà de bé sentir-lo tant a propet!!!
ResponEliminaMilions de petonets, preciosa!!!!!!!
Hola Abril,gran lluitadora.Es increible lo que estas pasan i tens mes que motius per dir prou! poger fer una vida normal com els altres nens,i gaudir de una infantesa com deu mana,al veure el bloc se ma posat la pell de gallina,pero tot saguit he recordat tot el que as pasat,i de quina manera as lluitat fins a guanyar totas las batallas,i tu amb la ajuda de deu,papas,avis etc,etc.las seguiras guanyant,no en tinguis dupte.Un dia et riuras de tot aquest mal son,i asperu i dasitgu amb tot el cor que sigui bent aviat,ja veuras com si.Dius que as tingut un somni que estabas a la platge,agafan paxinas,dons be aquest somni,es fara rehalitat,tan abiat puguis,tanim un apartament familiar,del cual si esta molt tranquil,amb mar i montanya,i quedas totalment invitada,tu i els teus papas,i els avis,tot el tems que volgueu,i cuan volgeu,a i no aseptu un no per resposta.A ! per sert a la teba manera pensa que malgrat tot,no deixas de dar anims a els teus papas,i demostranlis la filla tan lluitadora i balenta que tenan,mal grat estiguin pasan un bardader infern,ni tu ni ells su mareixent,ja se que es mol facil diru,pero no es pot perdre la fe,panseu amb las cosas vonicas que vindran i tot el que fareu,de ben sagur que recuparareu tot aquest tems,no se oblidara,pero cadara enrera,es podra girar pajina i saguir,mes ben dit comansar una vida normal,amb alegrias,amb rabietas entremaliades i un mon de cosas per fer i gaudir i fer gaudir.Be semblu un predicador,nomes diuse que us astimo molt.Abril papes,avis,i familia,ANIMS ANIMS I ANIMS. Una forta abrasada i molts petunets.
ResponEliminaGràcies tiet.
EliminaT'estimem.
Abril bonica! saps que ets molt valenta??? Molt i molt! Ho estàs fent molt bé preciosa! Sé que és molt dur i que estàs cansada, però segueix lluitant com fins ara perquè el dia en que et trobis molt millor està a punt apuntet d'arribar!! Jo, t'ajudaré tot el que pugui amb el pensament i amb tota l'energia positiva i els milions de petonets que t'envio cada dia! Ets un tresoret i et mereixes recuperar-te ben ben aviat. Una petarrufeta preciosa!
ResponEliminaAnna Costa
Rateta...
ResponEliminaCom pot ser que encara t'estiguin marejant tant?! quin malson taaan llarg... sort que quan et despertes veus el teu pare i la teva mare sempre al teu costat, ells són els qui et donen forces i tu amb el teu coratge els en dones a ells, us alimenteu mútuament d'amor, un amor que ha de poder amb tot i ha de poder posar fi a tot els malsons, i un cop despertis poder cridar ben fort: PROUUUUUUU!!!!!
I que et senti tothom bonica, crida, crida ben fort, perquè ja n'hi ha prou, prou de patir que et toca gaudir i et toca viure amb una nena petita alegre i juganera, com ets tu, Abril.
Aquests contes que t'explica la mama segur que t'ajuden a pal·liar el dolor i a fer marxar el mal humor....els contes són màgics i també curen petita, potser fins i tot més que alguna d'aquestes medicines que et donen...
Va petitona que aquest cop també guanyaràs tu i aviat podreu tornar a casa tots junts!
Ànims Anna i Jordi, no hi ha dia que no pensem en vosaltres i en l'Abril, us enviem totes les bones vibracions del món perquè no defalliu!
Una abraçada beeeen forta!
Marta
L'Arlet i la Bruna volen fer un petó ple de baves carinyoses a la Rateta Presumida.