dimecres, 7 d’agost del 2013

Dia +252

7 d'agost de 2013

Ahir no us vaig dir res, eh? És que estava tan cansadeta... La nit passada em vaig despertar molt pels moquets que se'm posaven a la tràqueo i jo m'empipava d'allò més. Sort en tenia dels braços de la mama... Tampoc tinc massa notícies per donar-vos a part que ja m'han començat a baixar una mica la cortisona. Però fins la setmana vinent no em faran la ressonància que ens dirà com està realment la inflamació.

De moment, tot continua igual. Jo de mal humor, sense ganes de res i enfadada amb el món i amb tots els metges i infermeres. Cada tarda m'empipen d'allò més quan em fan la cura de la tràqueo i també cada vegada que m'aspiren els moquets al llarg del dia.... Els dies es fan llargs, llargs... Costarà arribar a la setmana vinent per avançar una miqueta més...
Pel que fa a les analítiques... Baixeta de tot altre cop. Aquest bitxet que s'ha enganxat el port-a-cath fa que les analítiques baixin. Esperem matar-lo ben aviat i remuntar una miqueta...


Aquesta nit, però, he dormit millor. Si més no la primera part de la nit. I és que he tingut un bonic somni. Un somni d'aquells que et fan companyia tota la nit i t'omplen de força per superar el màxim de bé tots els entrebancs que sorgeixen al llarg del dia. He sommiat que anava a veure el mar. Me'l presentava una nova amigueta. L'Aloma. Féiem uns castells de sorra que no ens acabaven de sortir mai bé, però era divertit de totes maneres. En el somni també recollíem un munt de petxines tot i que les onades sempre se les acabava emportant. Però nosaltres no ens cansàvem de buscar-ne més. Quan les inferemeres de la nit em despretaven pels xaropets, jo veia el papa al meu costat que em donava la mà. Tornava a tancar els ulls i el meu bonic somni tornava a aparèixer. I quin airet que fa el mar. I quina oloreta tan especial... Sabeu? L'Aloma aquesta nit m'ha regalat un trosset de mar. I jo li vull donar les gràcies. Aloma, cada vegada que miris el collage del mar tan bonic que has fet, jo sento la força que m'envies i sento que estem ben apropet. Com en el meu somni. El nostre somni.

Una petarrufa,

Abril

1 comentari:

  1. Avui la tieta de lluny t'envia el petonet més dolç del món mundial perquè et faci companyia tooooota la nit i t'ajudi a somiar amb els angelets o amb la teva excursió al mar un altre cop... Descansa moltíssim preciosa. T'ho has ben guanyat avui!!!!!

    MuuuuUUuUuuUUUUuAaaaaAAaaAaa

    ResponElimina