Petits canvis. Avui, tot i que encara m'han enredat molt i estic molt i molt xafadeta, he estat un xic millor. Només un xic. He fet un passet prou important. Com diu la meva tieta de lluny... Els passets de formigueta de vegades són els més ferms!!!
Per començar ja tinc una miqueta més de gana. A part de veure més llet avui m'ha vingut de gust un caldo amb fideuets. Tot i que no era el de la mama, me l'he menjat amb força gana. També he tingut petites estones de contes i de jocs.
Al migdia, amb els papes, hem posat la música del Mic i hem fet ballar els titelles del Mic que la Berta i l'Anna em van fer per mi i que sempre m'acompanyen a l'hospital. Això sí, a braços de la mama perquè em canso molt.Després he fet una bona dormideta i he agafat forces per quan, a la tarda, han vingut els avis. Amb ells hem jugat una estona amb la cuineta. Fins i tot he cuinat per la tieta de lluny!!! Sí, sí, m'ha vingut a veure a l'hospital!! Però, com tantes vegades, estava a la pantalla de l'ordinador... Però almenys l'he vist i li he pogut fer un peixet amb verduretes que tant li agrada... Bufff!! Encara que hagi jugat poquet.... Feia 18 dies que no jugava ni menjava ni tenia ganes de fer res. He acabat rendida!!! Els papes, avui, ja feien una altra cara. Veure'm jugar, encara que una petita estona, ha estat com una alenada d'aire fresc.
A veure si puc continuar així... Segur, segur que el meu besavi Lluís, des del cel, avui m'ha fet arribar molta energia. Jo no el vaig conèixer però la mama me n'ha parlat molt. És com si el conegués. Li hagués agradat tant ensenyar-me a jugar al dòmino o al parxís... Fer-me l'arri arri tatanet... És que avui fa cinc anys que va marxar cap al cel i sé que és un dels meus angelets que em cuiden i m'ajuden a curar del tot.
Avui no ens han dit els resultats de la ressonància. Estàvem nerviosos i pendents que passés l'otorrino, però al final no ha passat. Com sempre, haurem de passar un cap de setmana esperant resultats. Paciència. A veure si dilluns ens diuen alguna cosa...
Vaig a dormir que estic molt i molt cansada. Ja no recordava que cansava tant jugar... Avui una petarrufa ben dolça per al besavi Lluís.
Abril
Déu te guard, Abril,
ResponEliminaLlegint el blog, hem vist que aquests darrers dies t'han parlat més d'una vegada de l'avi Lluís, el teu besavi. I és que, tot i que sempre ens en recordem molt, aquests darrers dies el tenim encara més present perquè, tal com et deia la mama, avui fa cinc anys que se'n va anar al cel, on es va trobar amb la iaia Maria, la teva besàvia, que hi havia anat tot just feia dos mesos i mig, i de qui també ens en recordem molt.
Per una part, és una llàstima que no els hagis pogut conèixer, perquè el besavi hauria estat molt cofoi de tenir-te unes estones a la seva falda. Te n'hauria fet de moixaines!!! Ah, i t'hauria arreglat totes les joguines i totes les teves coses que se t'haguessin espatllat. Perquè era molt i molt traçut. I la iaia... la besàvia Maria t'hauria cantat aquelles cançons que pensem que només ella sabia, i t'hauria recitat totes aquelles poesies que, tant a nosaltres, els avis, com a la mama, ens havia recitat també moltes vegades: “L'aranya filadora”, “Tu, gatet que vas a fira”... i “La Marruixa”!!! Saps què has de fer, Abril? Has de dir a la mare que, si se'n recorda, te les reciti. Ja veuràs com també t'agradaran molt a tu.
Però, és clar, ara també estarien molt tristos tots dos, veient-te a tu tan malaltona. En canvi, ara, al lloc on són no n'estan pas gens de tristos, perquè allà no n'està ningú. I encara és més: des d'allà et poden ajudar a posar-te bona. I segur que en totes les passes endavant importants que has anat fent durant tot aquest temps, ells també t'hi han ajudat, i et continuaran ajudant fins que estiguis ben curada del tot.
Apa, ja veuràs com amb aquests passos endavant i amunt que, amb tanta gent que t'empeny i que et tiba, estàs fent, aviat faràs el cim. I serà un cim molt important, perquè com que serem molts i molts els que hi haurem participat, el farem tots junts, amb tu i el papa i la mama al davant.
Els avis Xavier i Dolors
Ai el besavi Lluís... Segur que l'has fet taaaaaan content amb aquesta entrada tan preciosa...!!!!! Segur que des del cel, ell i la seva Maria no deixaran a ningú tranquil fins que tu t'hagis curat del tot i per sempre!!!! Així que ja ho veus, ens tens a toooooots ben a propet, preciosa!!! I ara a descansar que demà serà un altre dia i cal fer un passet més, invisible o de coloraines, però ben ferm i cap endavant!!!!
ResponEliminaMUUuuuuuUUUuUuuuuaaAAaaaAA!!!!
Capitana del vaixell!!!! que tal aquests obstacles?? amb aquesta energia els traspasses tots. Malegro de llegir el blog del divendres. auna mica mes animada i si!!!!! amb ganes de jugar. T.envio un peto molt i molt fort esperant resultats de dema.
ResponEliminat,estimo moltissim reina!!!
anna i jordi un petó.