Dia +354

17 de novembre de 2013

Colla de bitxets dolents… Mira que fer-me la guitza d’aquesta manera… Però ja veureu com d’aquí a un tres i no res us la faré jo la punyeta. Fora!! Ben lluny sereu… Els xaropets que em donen les meves doctores us faran desaparèixer del tot!!!

Quina nit també aquesta… Faig unes pujades de febre… I apa antitèrmics!!!

Segurament demà sabrem d’on ve aquesta infecció. A veure si és poca cosa i aviat som a casa…

Les meves analítiques han baixat molt. Tan que m’havien costat posar-les a ratlla… Es veu que és normal quan hi ha una infecció perquè el meu cos està lluitant contra un exèrcit de bitxos. A veure si quan marxi  es torna a espavilar l’analítica….

Aquesta tarda, tela marinera!!! Estava fent la migdiada tan tranquil.leta i m’han vingut a posar un dels antibiòtics. M’ha deixat la vena on porto la via ben feta caldo! Total, que com que em feia mal, m’han hagut de posar una altra via. Això vol dir més punxades. Han provat a l’altre mà i no se n'han sortit. Al final m’han posat la via al peu!!! I ja em veieu a mi enfadadíssima! Aquesta via ha d’aguantar molts dies  perquè ja només em queda un peu perquè me’l punxin. Estic punxada per tot arreu!!!

Ara que em deixaven sortir estonetes a caminar per fora de l’habitació… I ara no puc caminar!! Aix… espero que no se’m tornin a debilitar tan les cames com l’altre vegada…

Tot i així, no us penseu, també he sortit a passejar. Com que la sala de jocs estava tancada, el meu amic JR m’ha deixat una de le seves cadires. I ja em veieu a mi tota cofoia passejant per planta amb la meva súper cadira!! Els treballs han estat tornar a l’habitació!!!

I de menjar… no cal que en parlem! 
Em sembla que cada dia em costa més….

Vinga, una petarrufa i a veure si aquesta nit, d’una vegada, descanso i no em puja la febre. Que demà esperem saber com es diuen aquests coi de bitxets.

Abril