El monstre caca d'oca

22 de març de 2016

Aquest matí quan m'he llevat estava força contenta. No he fet gens de febre a la nit i el peixet que em vaig menjar amb la iaia se'm va posar la mar de bé.

Amb els papes hem fet Xaropets, esmorzar i... Una visita!!! L'Isma! Un fisioterapeuta amb el que ens hem entès d'allò més bé! M'ha fet aixecar del llit, hem caminat com les ballarines per l'habitació, hem fet dibuixos a la pissarra i m'ha regalat dos globus perquè juguéssim amb els papes i així em moc una mica perquè... Ja m'ho ha dit ell. Al llit per dormir i descansar. Però que dintre del que hi ha... M'he de bellugar perquè la químio i la cortisona espatllen molt tota la musculatura!! Ostres... Per això aquests dies he vist tants nens amb cadires de rodes...

Mireu si ens hem entès els dos, que abans de marxar m'ha demanat una cosa. Jo li he fet la vergonyosa, però m'ha dit que m'ho pensi bé. M'ha demanat si vull ser la seva nòvia!!!! Bufff!! Espero que no s'ho prengui malament, perquè per molt divertit que sigui aquest noi... Tinc clar que per nòvio no el vull pas!

Ha estat marxar ell i jugar unes partides de l'Uno que em va regalar la meva amiga Emma que... Patapam!!! El monstre caca d'oca ja ha tornat. Marejos, vòmits, caques lletges...

La meva doctora ha dit que tenia la sang molt baixeta i per això em passarien uns d'aquells bistecs al punt que fan que et canvii la cara i l'humor! A veure si és veritat...

També ens ha dit que estic a zero de neutròfils. Això vol dir que  no tinc defenses per a combatre infeccions. Per això he d'estar aïllada del món molts dies. Una setmana, dues... No ho sabem. Aix... I aquí no em pot venir a veure l'Alba!! Ni tan sols pot treure el cap per la finestra ... Quantes ganes tinc d'ensenyar-li cosetes... Però primer m'he de posar ben valentona. Perquè... Espinacs! Més aviat del que us penseu em tindreu aquí donant-vos ordres!!

Així doncs, ja veieu quina mona m'espera... I la pobra Alba... La seva primera mona també haurà d'esperar... Però els qui em coneixeu ja sabeu que a casa ho celebrem tot. Encara que no sigui el dia. Però la mona la tindrem!

Al migdia hem jugat una estoneta amb l'àvia. Amb quatre cosetes de res hem muntat una cuineta. Visca la imaginació!

A la tarda he estat molt millor. Aquesta sang no sé què portava, però se m'ha posat d'allò més bé. He estat jugant una bona estona amb el joc que em va deixar l'Aloma de la Frozen! No he parat de llegir, escriure... Que divertit que és aprendre jugant... I res d'estar estirada al llit, eh? I després amb l'avi hem continuat la gresca!

I després sopar!! Aquí el menjar és molt soso. Però el meu papa té la gràcia de convertir els plats insípids amb uns mini canapés deliciosos. I així ho ha fet. Pobre... Quina paciència!

I, finalment, ens ha arribat el nom del bitxo. El nom del monstre caca d'oca que tants dies fa que em trobi malament. El maleït bitxet és un virus. ADENOVIRUS es diu. S'ha ficat a la meva panxulina ara que no tinc soldats per a defensar-me. Això vol dir molta paciència. Fins que no tingui neutròfils (soldats) per a combatre aquest bitxo... Doncs aquí estarem. Aïllats del món. I aquests soldats vindran a poc a poc perquè la químioteràpia és qui els ha fet desaparèixer. O sigui que, cabassos de paciència!!

Esperem, però, que almenys em vagi trobant millor.

Una petarrufa,

Abril