Joc de matar marcianitos

1 de març de 2016

Sé que molts esteu pendents de les meves notícies, però és que ahir no vaig poder explicar-vos res. Necessito pair les coses de mica en mica. A més a més, em vaig trobar molt malament.

Em van deixar sense menjar des de molt d'hora. Ara, no us penseu, tampoc hagués menjat... He ben perdut la gana... El meu amic celador, el JR, que em coneix bé des de molt petita, em va venir a animar una mica i em va portar a una sala on em van adormir altre cop. Em van fer una punxadeta a la medul.la per tal de treure un líquid i saber si tinc bitxets al sistema nerviós central. Ah! I van aprofitar per donar-me aquells maleïts xarops que ho maten tot i que fan que et trobis tan malament. La quimioteràpia va tornar a entrar a la meva rutina. Aquesta va ser la culpable que el poc que vaig menjar encara ho tragués... Sort que a la tarda els avis em van animar una miqueta...!

Avui ha estat un dia molt extrany. Gràcies a que l'Àvia, al tiet Josep Ma i la tieta Montserrat s'han quedat el matí i part de la tarda amb l'Alba, el papa, la mama i jo hem pogut estar els tres junts a l'habitació. Pequè és clar, l'Alba millor que no s'hi acosti massa per aquí. Només faltaria que ella agafés també algun bitxet... D'aquesta manera també hem pogut parlar tranquil·lament amb el doctor i ens ha dit que el meu sistema nerviós central estava net de malaltia! També ens ha comentat la possibilitat d'entrar en un assaig clínic per tal de fer fora aquests bitxets. Es veu que fa quasi quatre anys que ja el fan servir a EEUU i ara de gener a abril el fan a Catalunya. Concretament a Sant Joan de Déu. No tenim massa temps per pensar-nos-ho, però tenim molts números per poder-hi entrar. Aquest tractament es diu CART19 i qui se n'encarrega em coneix prou bé. De fet des dels cinc mesos!

Dit molt ràpidament, aquest nou tractament és com el joc de matar marcianitos. Sí, sí. Em treuran unes cèl.lules, les congelaran, les enviaran a EEUU on les modificaran, i me les tornaran a posar a dins. I es veu que aquestes ara tindran l'ordre de matar a un tipus de cèl.lules que es veu que són les dolentes. Com diria la meva besàvia Maria que des del Cel tan em cuida.... "Quins adelantus!"

Però per tal de rebre tota aquesta informació, avui hem hagut de fer una excursió amb ambulància fins a l'hospital on tant de temps m'hi vaig passar de petita. Segurament a partir de finals de setmana serà de nou el meu hospital de referència. Què voleu que us digui... Prefereixo anar d'excursió a Cardona i poder veure la princesa i el cavaller Arnau... Sort que a la tarda han vingut els avis, la tieta de lluny i el tiet David i m'han fet passar una bona estona!

Avui he vist als papes molt nerviosos. Altra vegada un munt d'informació desconeguda els arribava de cop i havien de prendre decisions importants. Molt importants. I aquesta vegada amb l'incertesa que és un tractament tan experimental i nou que no hi ha res escrit...

Bé, ara a descansar que demà passo per quiròfan . Em posaran un nou port-a-cath i un catéter gran per rebre el nou tractament. Serà un altre dia difícil però segur que quan m'adormi veuré l'Alba fent aquelles rialles que tan enamoren a tothom qui la veu. Pobreta... S'està portant tan bé.... Tinc unes ganes de fer-la riure com abans.... Però bé, d'ella us en parlaré un altre dia.

Una petarrufa desganada,

Abril