La princesa de les trenes invisibles

7 de maig de 2016

Tot i que a simple vista m'assemblo més a en Caillou que a l'Elsa de la Frozen, si em mireu bé, veureu la meva trena invisible de princesa. Cada dia al matí dono unes gometes i pincetes a la mama perquè em faci una trena invisible com l'Elsa. I així cada dia, fins que aquesta trena es faci, un dia, del tot visible per a tothom.

Fa dies que no dic res i sé que a molts de vosaltres ho trobeu a faltar. La veritat és que he estat molt ocupada tot i que justament aquesta setmana només he hagut d'anar només a l'hospital per a fer controls. Tenia descans de químio per a recuperar-me per tal de poder començar una nova etapa de quinze dies seguits de més xaropets d'aquests. Havíem d'haver començat divendres amb una tanda de nou hores de medicació.  Però no va poder ser. Les meves analítiques estan força bé tot i que les meves plaquetes estan molt justetes. Van pujant però a pas de formiga. És per això que els doctors de bata blanca van decidir esperar fins a dilluns per veure si aquestes s'han recuperat una miqueta.

D'altra banda he tingut visita amb la doctora dels ulls, que des que no prenc cortisona em tornen a fer la guitza, i amb l'otorrino perquè els concerts de trompeta nocturns sembla que van in crescendo. Tot i així aquest doctor sembla que no li preocupa massa si només els faig de nit els sorollets. Ara bé, tenint l'experiència que tenen de l'última vegada, els papes no estan massa tranquils.

Aquesta setmana em va venir a veure l'Aina i la Gemma. Van venir amb les seves nenes petites i carregades d'idees per a fer-me passar bones estones mentres aprenc un munt de coses. Ah! I vam passar una bona estona inventant-nos endevinalles!! Per cert, que em van prometre una sessió de ioga, que tan m'agrada, especialment per a mi al jardí de casa!!!

Ah! I l'Ablai de la classe de les escaroles em van fer arribar uns titelles de mà fets per ell dels animals més forts de la selva perquè em donin tota la força que ells tenen per ajudar a superar la maleïda malaltia que ha fet que, entre altres coses, no hagi pogut anar de colònies aquesta setmana.

I aquests dies a casa tampoc he parat. Fins i tot he ensenyat a fer a l'Alba la meva especialitat pastissera. El meu "tamarissú" que tant li agrada al meu papa!

I amb l'Alba... No he parat! Són tantes les coses que li he d'ensenyar... I ella tantes les ganes d'aprendre-les de mi...

I la meva tieta de lluny la tinc ben a prop. Fins i tot a ella li he fet veure i representar en teatre la pel.lícula de la Frozen.

I res més. A veure si amb aquestes pluges les meves plaquetes fan una bona arrencada i podem començar de nou la tanda prevista de xaropets fastigosos.

Una petarrufa,

Abril