DIA + 138

Dimarts 16 d’abril de 2013

Només portem dos dies de la setmana i m’he passat els matins a l’hospital. Esperem que la setmana acabi millor.

Ahir em van fer una analítica al meu ditet. Ja sé tan bé com funciona tot això… només entrar, tot plorant, ja els dóno un ditet perquè em punxin i em treguin la sang.

L’analítica va sortir força bé. Al llarg dels deu dies havia baixat només una miqueta de plaquetes. Si no fos perquè avui m’havien de fer una altra punció, no m’haguessin pas passat més plaquetes. Així doncs, ahir plaquetes i avui plaquetes, quimio intratecal i punció al moll d’os. Apa! Res més?

Avui, després de passar-me les plaquetes, m’han donat aquell xaropet que em fa adormir. Aquesta vegada, però, m’he adormit molt dolçament ja que ho he fet tranquil.lament a braços de la mama mentre ella em cantava una cançó. Quina sort adormir-se així! ha dit l’anestessista. Ara bé, quan m’he començat a despertar i ha entrat la mama… buf! ha fet l’anestessista. Quina nena tan enèrgica!! I mira que li he posat una mica més d’anestèssia però ja està com una moto!!

I és que he tingut un mal despertar… i després m’han hagut d’aguantar una hora estirada perquè la químio es repartís bé per tot el cos!!! I sense menjar! Jo prou que  cridava, plorava i els assenyalava on era el microones però no sé si no m’entenien o ho feien veure. Sort que per calmar-me el pare ha tret el seu violí i, juntament amb la mama, m’han tocat i cantat dolces cançons. Era l’enveja de tots els nens de l’hospital de dia. Ara bé, això m’ha calmat només una estona perquè se m’escapava la gana de mala manera!!

Quan m’han deixat he menjat però jo no em trobava del tot bé. Ha vingut la doctora i ens ha dit que era normal que fins demà estigués xafadeta i amb mal estar. Això que et posin líquid al cap es veu que fa estar malament. Jo només sé que estava fatal, no sabia pas el que em passava.

I ara a esperar que els resultats siguin bons. Si no ens truquen al llarg d’aquesta setmana… bon senyal!!

Ara m’han donat una setmaneta de vacances. Dimarts, el dia del sant del papa i el meu, he de tornar a fer una visita de control. A veure si  de regal em baixen la cortisona…

Esperem que aquets dies a casa estigui tranquil.leta i la medicació ens deixi dormir a mi i als papes.

Una petarrufa,

Abril

Dia + 127

5 d’abril de 2013

Després de força dies a casa, ahir vàrem tornar a l’hospital. Ens vàrem llevar molt d’hora perquè les meves analítiques sortissin les primeres i així la visita sigués el més d’hora possible.

Buf! Doncs Déu n'hi do el que ens vam haver d’esperar, tot el matí… Sort que jo, acompanyada d’una de les meves nines, vàrem fer una bona dormida al cotxet perquè amb la mascareta m’atabalo tant… i és que encara no hi ha hagut cap senyor que s’hagi inventat mascaretes per nens. Tan de bo els nens no es possessin malalts i no les haguessin de fer servir…

Els papes es pensaven que m’haurien de transfondre plaquetes. Doncs no ha estat així. Tot i que els leucos han baixat molt una altra vegada, potser degut al tractament del virus, la resta s’ha mantingut força bé. I m’han donat 10 dies més de festa a casa!! Fins el dilluns dia 15 no hi he de tornar!! Dilluns em miraran molt bé les plaquetes perquè el dimarts 16 em toca passar examen altra vegada. Punció al moll d’os i químio intratecal. Ostres… em deixaran altra vegada moltes hores sense menjar… i em desperto amb una mala lluna…

Parlant de menjar, m’agrada tant el menjar de la mama que ara, si algun dia em dóna “potitos” no en vull. I és que amb els queixals que m’han sortit, tinc ganes de  fer-los servir i mastegar. Tanta murga que m’han donat al sortir,  doncs ara  els vull utilitzar!!!

Els papes ja no m’han donat més lacasitos. Amb el que m’agradaven a mi! Em diuen que un cop oberts, a les 24 hores, jo ja no en puc menjar més. Com tot el que em donen… si no m’ho acabo al llarg del dia, doncs s’ho han d’acabar els papes. I ja veus els papes menjant “potitos”, triturats de verdura…

Ahir els papes menjaven uns macarrons que els havia fet l'àvia Rosa i feien una cara de ser tan bons… tampoc me n’han deixat menjar. La mama m’ha dit que un dia d’aquests me’n farà només per a mi i els provaré!

Aquests dies al gran finestral de casa meva m’han vingut a veure els meus cosins Núria i Eduard, la tieta Montse… ah! I fa uns dies també en Gabriel, l’Oriol, la Tina, la tieta Rosa, la tieta Maria, el tiet Josep Maria… i és que tothom vol veure la valenta que sóc!

Així doncs, deu dies més a casa jugant. Espero que em trobi tan bé com aquests dies, però que deixi dormir una mica més als papes. I és que entre el poc que m’agrada dormir, la cortisona que m’excita molt, els queixals que m’estan sortint, els mals de panxa pel rebuig… no dormo més de dues hores seguides!! I ja tens els papes a la meva habitació, mig adormits, intentant que em torni a dormir. Tot i així, les doctores encara no em volen abaixar la dosis de cortisona. Cada dia estic més inflada... al final semblaré un globus….

Espero que passeu molt bon cap de setmana.

Una petarrufa,

 Abril

Dia + 123

1 d'abril de 2013

Quina setmaneta! I que bé m’ho estic passant…

Sense anar a l’hospital!!! Sembla que no pugui ser!!! Cada dia puc jugar tant com vulgui! Aquesta setmana m’ho he passat tan bé fent titelles… I és que amb tanta cortisona que em dónen fa que l’EICH estigui controlat i em trobi més bé. Ja veurem què passarà quan m’abaixin la dosis altra vegada…

Tot i així, els papes estan una mica nerviosos perquè són molts dies a casa sense control d’analítiques i diguem que de plaquetes no anava pas sobrada, i fins dijous… encara queden dies! Ostres! No estan mai contents els papes…

També he tingut una visita a la gran finestra del meu jardí. El Jose Enrique i la Gina, uns bons amics dels papes, em van venir a veure i vam passar una molt bona estona. Ells em feien riure molt i jo els ensenyava totes les coses que ja sé fer.

La mama m’ha explicat que els nens que van a la guarderia o a l’escola havien fet mones. Mones? He   i en regalaríem una als avis. Així doncs, amb el meu gorro de pastissera i el meu davantal, em vaig posar a fer les monetes. Em va agradar molt. Ara bé, quan vaig veure aquelles rodonetes petites de xocolata i de colors, les vaig provar i… ja en vaig tenir prou de treballar. El que volia jo era menjar aquells lacasitos…

pensat jo… Doncs la mama m’ha dit que jo, encara que no hi pugui anar, també faria la meva mona

Quan van venir els avis em van regalar dues mones precioses!! Llàstima que no me’n deixin menjar… Si tot va bé, les doctores de la tripulació l’any que ve ja me’n deixaran menjar.

Bé, me’n vaig a descansar que encara em queden uns dies de feina a casa.

Una petarrufa, i una de molt especial pel meu amic Lluc.

Abril

Dia +117

26 de març de 2013

                    

Maleït virus!!! M’ha costat, però de moment t’he vençut!!! I sabeu què? Doncs que li he dedicat unes bones llengotes perquè sàpiga que amb mi no s’hi juga!!!

Dilluns vam anar a veure les doctres de la tripulació i ens van donar no només la bona notícia que el virus havia sortit negatiu sinó que els resultats de la tercera aspiració de moll d’os que tan feien angoixar els pares havien sortit nets de malaltia.

 Les meves analítiques també estaven força bé, tot i que sabem que poden canviar en pocs dies. Les plaquetes, que últimament no em duraven gaire, han baixat però no el suficient per transfondre’m. Ara m’aguanten més dies. I a més a més m’han donat vacances d’hospital fins dijous de la setmana vinent. 10 dies a casa!!! Sense que ningú em punxi ni em remeni…. Sembla que no pugui ser!!!! Esperem que no ens truquin per cap resultat imprevist de l’última analítica…

Aquests dies podré jugar tranquil·lament a casa. I és que tinc una feina… tinc dues nines que són bessones que se m’han posat malaltes i no paro de donar-los xaropets, posar-los el termòmetre, mirar-los la pressió, fer-los analítiques… sort que jo d’aquestes coses en sé un munt!!

 Avui he tingut una visita que m’ha agradat molt. El Lluc i l’Abril amb les seves mames. M’agrada tant rebre visites… sobretot de nens perquè jo no estic acostumada de veure’n. No he pogut jugar amb ells perquè estaven al jardí, però m’ha agradat molt que em diguessin coses i m’ensenyessin les seves joguines. La mama m’ha dit que quan em posi bona i pugui estar amb nens, un dia els convidarem i jugarem junts al jardí.

Així doncs, si no hi ha res de nou, a veure si tenim una setmaneta tranquil.la. 

Una petarrufa,

Abril