Dia +259

14 d’agost de 2013

Avui no us explicaré massa coses. Estic molt cansada. Però avui cansada de jugar.

No sé si pels fideuets o per què, que avui m’he sentit més valenta i, tot i els meus moments crítics de mal humor,  “agobio”, enfadamenta, tristor… n’he tingut alguns de bons.

Al matí he hagut de curar un munt de vegades al papa. Tenia mal a la maneta i, és clar, jo que ja en sé un munt, l’havia de curar. Que si la gasseta, una punxada, la bena… i és que el papa ha plorat una mica però jo li deia que no feia malet. 
Al final ho ha fet molt bé i l’he pogut curar del tot. També hem jugat amb el meu súper cançoner i he fet ballar un munt de cançons.

A la tarda, i després de la migdiada, no he parat de cuinar amb la meva cuineta. Els avis m’han portat la cafetera i les meves pastetes i no he parat de fer menjars i cafès als avis i tiets. I sabeu què? Entraven les infermeres i em demanaven un cafè!!! I jo que no els en volia fer cap ! Només en veure-les ja els feia que NO amb la maneta. Què s’han pensat? Després de la pupa que em fan ara volen un cafè dels meus?

Avui a la tarda, entre joc i joc, m’han passat plaquetes. Al final demà em donaran aquell xaropet per dormir, em portaran a quiròfan i em faran una laringoscòpia per veure bé com tinc l’aparell respiratori. Havia de ser divendres i al final m’ho faran demà... si no hi ha cap urgència...

Quan em passaven les plaquetes m’ha fet molt mal la via que em van posar a la mà. I és que fa dies que la porto i m’hi han passat tanta medicació forta que aquesta ja diu prou. Aquesta nit me la vindran a mirar per veure si m’aguanta o me n’han de punxar una altra…. Ai que em vindrà just… esperem que demà o dijous ja poguem fer servir de nou el port-a-cath. Voldrà dir que el bitxet l’he vençut del tot.

Esperem que demà la prova vagi molt bé i ens puguin donar bones notícies. Ja tocarien, no?

Una petarrufa,

Abril

Dia +258

13 d'agost de 2013

Finalment, i després d'una setmana, avui ha passat l'otorrino. S'havia mirat la ressonància i, tot i la quantitat de cortisona, la cosa estava molt igual a la primera que em van fer. Creu que, entre altres coses, tinc algun problema a la meva tràquea. Cal estudiar quin és i les possibles solucions. De moment em continuaran baixant cortisona i, si poden, me la trauran. Volen que em desinfli totes les galtes i papada que faig per a veure si així m'ajuda una mica més a respirar. Ara bé, la tràqueo em sembla que la portaré molt de temps... Avui ja han ensenyat als papes a fer-me les cures... 
No prendran cap decisió fins que el meu otorrino, el que em va posar la tràqueo, torni de vacances.
Si no hi ha cap urgència quirúrgica, divendres em tornaran a adormir i em faran una laringeoscòpia per tal d'estudiar bé tot el meu aparell fonador i, la setmana vinent, una fibroscòpia... Uff...
Aix... I per què m'ha de passar a mi això també????

Pel que fa al tema hematològic, del diumenge a avui m'han pujat molt els leucos. Les plaquetes i la hemoglobina, però, encara força baixeta. Suposem que el bitxet que tenia a la sang l'hem vençut i per això la meva analítica es va recuperant....

Continuo menjant caldo amb fideuets a tota hora però el meu estat d'ànim és molt variable. De sobte em poso molt irritable i neguitosa i no hi ha res ni ningú que em calmi. Després em vénen més moquets, em poso més nerviosa. És tan pesat per a mi i pels papes.... Però també he tingut alguna estoneta més bona. Hem jugat a amagar el meu conillet Tabalet i he cuinat pels meus ninos i fins i tot he fet un cafè sense sucre pel papa. Però em canso molt i molt.
Sort que cada tarda em vénen a veure els avis i em fan passar una bona tarda... Així els papes poden sopar tranquils i agafar forces perquè això es preveu llarg.

Una petarrufa,

Abril

Dia +257

12 d’agost de 2013

 

Avui hem fet uns petits passets endavant tot i que encara estem esperant que passi el doctor que ens ha d’explicar com està la meva inflamació i si ja sap quan em podrà treure el trasto del coll. Mira que es fa esperar…

Un primer passet, i important, ha estat baixar-me la cortisona a la dosis que ja em prenia a casa, que no és poca, però molt menys que la que em donaven ara fa tres setmanes. Ah! I ja me la donen amb xaropet!!

Una altra bona  notícia és que ja m’han tret els antibiòtics. Suposem que és perquè el bitxet de la sang ja l’he vençut.

Un altre passet és que ja no vaig conectada a res, excepte la mica d’oxigen que m’ajuda a estar millor. Fins i tot m’han tret el suero. I és que han vist que si continuo menjant així ni aquest necessitaré. Només em conectaran a la bomba quan em surti la tensió alta.

Avui també he tingut el mono dels fideuets. Fins i tot les infermeres riuen… No sé per què… Si tinc gana… Si no menjo, perquè no menjo. Si menjo, perquè menjo… Els grans… no hi ha qui els entengui!! Mira, no sé què els hi trobo a aquests fideuets, però em vénen molt de gust. Fins i tot per esmorzar!!!

Avui m’ha vingut a veure el Cassià i els seus pares. Bé, com que no puc rebre visites, m’han vist de lluny.  En Cassià és un nen tan valent com jo. Pobret, quan era petit també va estar molt malaltó… també va fer un viatge en un camerot com jo. M’ha portat un llibre d’animals preciós. Ara la meva habitació ja quasi sembla una biblioteca!!

I és que hi ha tanta gent que em vol venir a veure… l’altre dia va venir la Berta, els papes m’ho van dir, però jo no la vaig poder veure…  Tinc unes ganes de poder jugar amb ella i l’Anna i que m’ensenyin aquells ballets tan bonics que saben fer…

 

Bé, esperem que demà ens vingui a veure l’otorrino i ens digui si s’ha mirat les fotos de la ressonància i a veure com ho veu.

 

Una petarrufa,

 

Abril

Dia +256

11 d'agost de 2013

Cap de setmana tranquil.let. Bé, amb les cures diàries que encara no m'hi acostumo.
Encara amb el port-a-cath sense poder-lo utilitzar per culpa de la infecció, amb una miqueta d'oxigen connectat a la tràqueo que fa que m'entri millor l'aire, amb un munt d'antibiòtics, però... Cada vegada menjant una miqueta més.
Si fa uns dies els papes em donaven petites miques de lleteta amb una xeringa avui no sé què m'ha agafat amb el caldo amb fideuets que en demano a tota hora. Fins i tot per esmorzar!!!! La qüestió és que mengi, diuen els papes... Avui caldo a tots els àpats!!! Em sembla que ja no em posaran aquell menjar que em passaven per un tubet...
Els papes diuen que aquesta ansietat que tinc per menjar caldo és pel munt de cortisona que em donen, tot i que ja me l'han abaixat una miqueta i, demà, segurament me l'abaixaran una miqueta més.

També he tingut alguna estoneta una mica més activa. He jugat a fer puzzles amb l'ipad, hem llegit contes amb la mama i hem jugat amb el tiet David i la Júlia amb un conillet que m'han portat. Ara bé, em canso de seguida i necessito estirar-me.

Les meves analítiques continuen baixant. Aquest xafament, entre altres coses, és perquè la meva hemoglobina està molt baixeta. Aquesta setmana m'hauran de passar sang. A veure si m'hi conec una mica ...
Estem pendents que demà passi l'otorrino i ens digui si s'ha pogut mirar la ressonància i quins són els plans d'aquesta setmana. A veure si la inflamació ha baixat i em poden treure el trasto del coll ben aviat...

Una petarrufa molt cansadeta,

Abril