Dia +354

17 de novembre de 2013

Colla de bitxets dolents… Mira que fer-me la guitza d’aquesta manera… Però ja veureu com d’aquí a un tres i no res us la faré jo la punyeta. Fora!! Ben lluny sereu… Els xaropets que em donen les meves doctores us faran desaparèixer del tot!!!

Quina nit també aquesta… Faig unes pujades de febre… I apa antitèrmics!!!

Segurament demà sabrem d’on ve aquesta infecció. A veure si és poca cosa i aviat som a casa…

Les meves analítiques han baixat molt. Tan que m’havien costat posar-les a ratlla… Es veu que és normal quan hi ha una infecció perquè el meu cos està lluitant contra un exèrcit de bitxos. A veure si quan marxi  es torna a espavilar l’analítica….

Aquesta tarda, tela marinera!!! Estava fent la migdiada tan tranquil.leta i m’han vingut a posar un dels antibiòtics. M’ha deixat la vena on porto la via ben feta caldo! Total, que com que em feia mal, m’han hagut de posar una altra via. Això vol dir més punxades. Han provat a l’altre mà i no se n'han sortit. Al final m’han posat la via al peu!!! I ja em veieu a mi enfadadíssima! Aquesta via ha d’aguantar molts dies  perquè ja només em queda un peu perquè me’l punxin. Estic punxada per tot arreu!!!

Ara que em deixaven sortir estonetes a caminar per fora de l’habitació… I ara no puc caminar!! Aix… espero que no se’m tornin a debilitar tan les cames com l’altre vegada…

Tot i així, no us penseu, també he sortit a passejar. Com que la sala de jocs estava tancada, el meu amic JR m’ha deixat una de le seves cadires. I ja em veieu a mi tota cofoia passejant per planta amb la meva súper cadira!! Els treballs han estat tornar a l’habitació!!!

I de menjar… no cal que en parlem! 
Em sembla que cada dia em costa més….

Vinga, una petarrufa i a veure si aquesta nit, d’una vegada, descanso i no em puja la febre. Que demà esperem saber com es diuen aquests coi de bitxets.

Abril

Dia +353

16 de novembre de 2013  

Quina nit que vaig passar ahir.... I no us penseu, el dia d'avui tampoc ha estat dels millors que he tingut... És que porto des de divendres al matí amb uns pics de febre molt alts i costa molt que em torni a baixar la temperatura. Estic molt xafada i amb poques ganes de fer res. Em van passant antibiòtics i més antibiòtics però això no s'acaba de solucionar. Em sembla que necessitem altra vegada la famosa paraula: PACIÈNCIA! 

A veure si dilluns ja ens diuen alguna cosa... Sort que a la tarda han vingut els avis i, com sempre, m'han fet passar una bona tarda... Aix... Què faríem sense els avis.... Per cert, ahir que vam ingressar justament va fer un any que vaig entrar en aquella mena de camerot, aïllada de tothom... I mireu ja a on sóc... Al mateix vaixell però no tant aïllada del món!! Que n'he fet de camí... I el que em queda!!!!!! Però, com diu la meva tieta de lluny, amb passets ferms de formgueta arribaré molt lluny!!! 

També us havia de dir que el dijous, aprofitant la sedació de la punció, l'otorrino m'havia de fer aquella prova al coll. A última hora però, va decidir no fer-me-la. Es veu que va mirar bé les imatges de la fibroscòpia i va pensar que potser era millor fer-la més endavant. Tot i així, continuo amb els meus sorollets. Potser no tan escandalosos, pero Déu ni do... Només us he de dir que cada infermera o auxiliar que entra a l'habitació quan estic dormint els pregunta als papes si sempre faig aquest escàndol al dormir. I mira que ara ha anat una mica a menys!!! Pobre el nen que tinc al costat... Sort que dorm com una marmota....

Torno a tenir els àpats de la senyora Fideus. Recordeu qui era? Aquella senyora que a l'estiu em feia aquell caldet de fideuets que em venia de gust a tota hora. Ja ho fa bé ara també però el que passa és que no tinc gens de gana encara. És que han tornat a baixar-me la cortisona!!!! I no tinc gana, vomito... I m'està quedant un figurin que aviat no em veuran a passar!!! Però es veu que tot això ja és en el manual. Per tant... Endavant!!! A veure si aquesta nit descanso més i la febre va a menys. He d'agafar forces per guanyar aquest exèrcit de bitxets!!! 

Una petarrufa, 

Abril

Dia +352

15 de novembre de 2013

Dies difícils...

Després de tres setmanes a casa... Sabeu on sóc? Doncs altre vegada a passar uns dies a l'hospital!! Serà possible.... Tan bé que jo estava a casa i mira!!!

Ahir em van fer aquella prova tan important. L'aspiració del moll d'os de l'any de transplantament. Amb aquesta prova poden veure si hi ha malaltia i si la meva nova medul.la està ben arrelada.
Doncs de bon matí cap a l'hospital. Analítica, visita, anestèsia, punció i, a mitja tarda, cap a casa, amb els nervis d'esperar els resultats de la prova fins la setmana vinent.
Va ser un dia dur. Després de dos mesos sense punxar-me el port-a-cath... Doncs apa!! Tornem-hi!!!
Al vespre estava tan cansada que, mentre la mama intentava que mengés alguna cosa, se'm tancaven els ulls.

Avui fins a quarts de deu no m'he despertat ( bé, amb les set o vuit vegades que he fet aixecar els papes a la nit...). Això ja era estrany... Normalment em llevo molt d'hora!!
Quan la mama m'ha llevat... ja ha vist que alguna cosa no rutllava. Estava molt calenta. Tenia febre. Tota preocupada ha trucat al papa que estava a punt d'assajar i, de nou cap a l'hospital. Havíem d'anar-hi per veure d'on venia aquesta febre.
Els papes han passat un matí i part de la tarda amb uns nervis.... És que ja es temien el pitjor. Com que no sabíem els resultats de la medul.la.... Una febre espanta molt.

Sort que a mitja tarda ha passat una de les meves doctores i ens ha donat una bona notícia. Han analitzat la meva medul.la al microscopi i, a simple vista, es veu neta i molt treballadora. Tot i així els resultats definitius no els tindrem fins la setmana vinent. Ara, però, cal veure d'on ve aquest coi de febre que em fa passar uns dies a l'hospital. Segurament deu ser algun bitxet que ronda pel meu cos... I ja em veieu a mi plorant, els metges punxant-me per tot arreu i al final amb una mà embolicada perquè m'hi han posat la via per on em passaran un munt d'antibiòtics... Aix.... Vull anar a casa...

Res més. Doncs ara toca esperar, com sempre. Com diuen els papes... De vegades esperar desespera!!! Esperem, però, que no sigui res i d'aquí a poc em deixin tornar a casona.

Una petarrufa,

Abril

Dia +342

5 de novembre de 2013

I que bé que s’hi està a casa!! Ja portem molts dies sense trepitjat l’hospital. I em sembla que encara ens en queden uns quants…

Estem esperant que les meves doctores de la bata blanca ens truquin per si han trobat un dia per anar a quiròfan. Aprofitaran per a fer-me una prova al coll i per a fer la famosa PROVA de l’any de transplantament. Uauhhh!! Aviat farà un any que vaig entrar en aquella mena de camerot per reemprendre un viatge ple de pors, neguits, incerteses… Encara ens queda molt per arribar a bon port, però hem fet molt camí! Un any i mig lluitant aviat està dit!!!

Continuo sense tenir gens de gana i vomitant moltes vegades allò que, amb esforç, m’ha costat tant entrar. La mama ja no sap què fer-me per menjar!! Això sí, una cosa que sovint em ve de gust és la vainilla que hi ha dins d’uns gelats petits que tenen els papes. Almenys, quan vomito, si em menjo una mica de gelat de vainilla… és un làctic i calòric, que és el que ara necessito… És que prendre tanta medicació amb la panxa buida… als papes no els fa gens de gràcia!!

De moment aquests dies no hem perdut gens el temps: Pintar bolets, castanyes, cantar cançons de castanyada… fins i tot l’àvia em va fer un vestit de castanyera que els papes em van posar el dia de la castanyada i vam fer un petit concert cantant cançons, tocant instruments i ballant. Quina sorpresa que van tenir els avis…

Quan els avis em van veure amb aquell vestit… van riure molt. Ai coi… no sé pas què els feia tanta gràcia… Jo només els volia fer un petit concert que, amb els papes, feia dies i dies que estàvem assajant…


Ostres!! I també ens vam passar dues tardes fent panellets!!!
Que bé m’ho vaig passar i quina cuina tan bruta que vam deixar… A mi el que em va agradar més va ser posar els pinyons i les ametlles. De vegades apretava tant que els deixava ben deformats. En van sortir tants… i es veu que ens van quedar boníssims. Llàstima que jo no en puc menjar perquè porten fruits secs…

A veure si ben aviat us puc explicar més novetats. 

Una petarrufa, 

Abril