Dia +390

23 de desembre de 2014

Quin dia tan bonic el d’ahir… M’ho vaig passar tan i tan bé… De fet, ens va tocar la loteria. Però no aquella que canten aquells nens per la tele que gaire estona et fan venir mal de cap… La nostra loteria d’aquet any és poder passar les festes de Nadal els tres a casa.

Em sembla que la cortisona ja està fent la seva feina perquè ja em trobo força bé. Els papes mai m’havien vist tan contenta com ahir. Reia pels descosits, tenia ganes de caminar, ballar…

Ara sí. Ara ja sóc gran. Tinc 2 anys!! 

A la tarda em van fer una petita festa d’aniversari sorpresa amb els meus avis. Hi havia tan color… globus per tot arreu, plats divertits, una taula molt ben parada, música!!! I el pastís i altres postres que vam preparar amb la mama el dia abans.
Només puc dir que em vaig trobar bé i que va ser increïble. És clar que vaig ser el centre d’atenció tota la tarda…
No sé què més explicar-vos d’aquest dia tan meravellós… el meu primer aniversari a casa!!! L’any passat estava tancada dins el meu minúscul vaixell…
Les fotos parlen per si soles…

Tan de bo vinguin molts dies com aquests… però sense cortisona, eh???
Ah! Per cert, i dimecres…. Tots a picar ben fort el tió per a espantar el maleït EICH, recordeu?

Una petarrufa d’aniversari, 

Abril 

Dia +387

20 de desembre de 2013

Ostres… Una altra setmana que he passat amb mals. I quan s’acabarà tot això? Sóc petitona i em sembla que ja n’he tingut massa de mals. De fet, encara no sé què és estar bé. Vull jugar tranquil.la, anar a passejar, jugar amb nens… I prou de termòmetres, xaropets, analítiques…
Aquesta setmana ni el mal a la boca, ni el mal a la panxa, ni el xafament ni les dècimes de febre han baixat. Els papes han estat perseguint-me cada moment del dia amb el termòmetre!! Buff! Que pesats! Fins i tot jo he posat mil vegades el termòmetre al meu hipopòtam i a les figuretes del meu pessebre!!

I els papes tot el dia ben nerviosos. I és clar, jo només tenia ganes de braços de mama, de petons, de mimos…
Els papes m’han explicat que als nens, quan els surten les dents o queixals, s’ho passen molt malament perquè fa molt mal. Doncs a mi se m’ajunta tot. Us imagineu que us surtin queixals, tenir la boca plena de grans llagues i molt profundes, tenir la boca, la geniva i els llavis molt inflamats i amb dolor? i a sobre dècimes i mal de panxa? Doncs això és el que em passa a mi. Potser per això els papes em diuen que sóc molt soferta…

Finalment ahir vam anar a veure les doctores. Les meves analítiques han baixat una mica i la doctora m’ha tornat a posar la cortisona. Ostres, no…. Ara que ja havia deixat de vomitar, que m’havia quedat un tipet de nena normal…. Em tornaré a inflar….
Però bé, segons va dir la doctora, aquest EICH l’hem de controlar i que no vagi a més. Esperem que m’abaixin la dosi ben aviat i me la retirin de seguida que es pugui…
Maleït EICH… espero que tots els cops de bastons als tions l’espanti i no torni més!! Ja tinc ganes que tot es normalitzi una mica!!

A veure si aquests dies amb la cortisona m’eixereixo una mica més i puc disfrutar de les festes de Nadal a casa. De moment el tió de casa menja amb una gana… Espero que em cagui molta PACIÈNCIA!
Ah! I sabeu què? Diumenge ja seré una mica gran. Faré dos anys!!! I serà el meu primer aniversari que celebro a casa. Em sembla que als papes els fa una il.lusió… però això ja us ho explicaré un altre dia.

Una petarrufa,


Abril

Dia + 380

13 de desembre de 2013

Continuen els mals de boca i, ara, per si no en tingués prou, també mals de panxa, dècimes de febre i molt xafament.

Teníem quinze dies de festa d’hospital i mira, els papes ja no podien més i van trucar a la doctora si hi podíem baixar també aquesta setmana. I és que no els agradava aquestes dècimes diàries… La mama ja es temia el pitjor. Fins i tot va fer-me la maleta perquè es pensava que estaríem uns dies a l’hospital.

Però no va ser així. Després de fer-me l’analítica i de moltes hores d’esperar, la doctora em va visitar i va dir que tot el mal de boca, panxa, febrícula… era el mateix eich. Altra cop ens va dir que PACIÈNCIA!!

Uff! I si ja dormia poc… ni us explico com són les nits a casa nostra… despertar-me cridant de mal a la boca… sort que els papes sempre vénen amb els seus petons màgics. Sí, sí, aquells que curen i et deixen una mica relaxat…

Jo, la veritat, és que ja n’estic fins als nassos de tenir sempre pupes, d’estar-me a casa… tinc ganes que tot això s’acabi d’una punyetera vegada!! I anar a passejar, al parc, a jugar amb l’Aina, la Bruna, l’Arlet, la Vinyet…Ara, que si miro com estava fa un any… he fet molta feina des de llavors…

Doncs res, a passar la setmana com puguem, amb el mínim dolor possible. Ah! I a fer l’arbre de Nadal, preparar el tió… per a veure si aquest any puc celebrar les festes a casa!!!

Una petarrufa molt especial per a la meva amiga Ivet, companya de batalla,  a veure si li marxen aquests moquets dolentots que tant l’empipen.

Abril

Dia +373

6 de desembre de 2013

Quinze dies a casa, anem a l’hospital, i la mama ja ha de fer la maleta perquè no les tenia totes. Ja es veia passant uns dies a l’hospital. Aquestes mames…

És que aquests dies a casa no són gens fàcils. A part de totes les grans llagues a la boca tinc un mal general a tota la boca. I mira que els papes me l’han mirat del dret i del revés… però no hi veuen res més que les llagues. Però com que jo també em queixo de mal a llocs on no n’hi tinc cap… ja no saben el què. Però em fa tan mal… Crido de mal quan jugo, quan menjo, quan dormo… Només tinc ganes d’estar a braços de la mama i que amb els seus petons, que són màgics, em calmin una mica aquest malet punyetero!! Ah!! Però sabeu què? Shhht! No ho digueu, eh? Jo me n’aprofito una mica de la situació perquè … com els petons de la mama no hi ha res!!
Fins i tot m’ha canviat l’humor… Ah! I el que va alertar més als papes va ser les dècimes que agafo els vespres. És que tan sols amb unes dècimes ja es disparen totes les alarmes i pors dels papes. Pobres… sempre hauran de conviure amb aquestes pors…

Ahir vam anar a veure les meves doctores de bata blanca. Les meves analítiques han tornat a remuntar. Així doncs… a veure si les llagues van a menys!!!
Pel que fa a la resta de mal a la boca i per la gran coïssor que em fan ulls i nas creuen que és una mica d’EICH. Recordeu aquesta paraulota tan lletja? Sí, era aquella mica de rebuig que ja era bo que hi sigués sempre i quan estigués controlat. Doncs al deixar la cortisona forta que, junt amb un altre medicament era qui em controlava aquest EICH, aquest ha tornat a rebrotar una mica i aquesta vegada m’ha agafat a la boca, al nas i als ulls. I què hem de fer? Doncs PACIÈNCIA. Com sempre. I miques d’apiretals, neteges bucals i dels ulls molt estrictes per evitar sobreinfeccions… i si la cosa va a més… doncs haurem de tornar a l’altra cortisona… Aix… espero que no perquè ara que m’està quedant un tipet de nena maca.. em tornaria a inflar com un globus!!!
Em sembla que al tió i als reis els hauré de demanar un sac ple de paciència!!!!

Ostres, sabeu què? Ahir a l’hospital, mentres m’esperava per la visita, a part de fer un munt de puzzles a la sala de jocs, vaig veure que hi havia molts arbres de Nadal. A casa se’ns gira feina aquests dies!!! Avui posarem l’arbre de Nadal. Però sabeu què? Ja fa un munt de dies que el meu tiet Albert està complint una promesa que em va fer l’any passat quan estava a cambres. M’està fent un pessebre tan gran i tan xulo… si el poguessin veure els altres nens seria l’enveja de tothom!!! Bé, de fet, ell el fa però jo l’ajudo, eh? De moment li dic a on ha de posar més muntanyes i, aviat, l’hauré de pintar. Ja ho veieu, ha de marxar aquest malet de la boca que em fa estar de tan mal humor perquè tinc massa feina. Així doncs, a esperar quinze dies i a veure què hi diuen les meves doctores!

Una petarrufa a la meva amiga Esperança i als seus Cacaus, a la tieta Margaret i també a la meva fisio Gemma. Gràcies!! 

Abril