1 de gener de 2014
Carta als Reis de l’Orient
Estimats Reis de l’Orient,
Encara que jo sóc molt petitona, ja us conec una miqueta, ja... Encara me'n recordo de quan em vau venir a veure l'any passat, darrere els finestrals de casa, just quan acabava de sortir del meu camerot. Quina sorpresa que vam tenir jo i els papes...!!! Sabeu? Aquest any els papes no han parat de parlar-me de vosaltres. Ells sempre em diuen que els Reis porteu coses boniques i que necessitem als nens i nenes que han fet molta bondat al llarg de tot l’any. Com l'any passat, quan amb els papes us vam demanar que jo tingués una altra oportunitat per lluitar i gaudir de la vida. I així ha estat i jo ho he ben aprofitat!!! Moltíssimes gràcies Reis Mags!!!
Com que els papes em diuen que vosaltres ho veieu tot, ja deveu saber que aquest 2013 tampoc ha estat gens fàcil per a mi. Ha estat ple de pupes i d’entrebancs... però amb les meves ganes de viure i amb l’ajuda dels papes, avis, tiets i tots els que m’estimen (amb vosaltres inclosos, és clar!) he aconseguit tirar endavant i acabar l’any força bé. Què dic força bé... Molt bé l'hem acabat!!! I, sabeu? Fins i tot hem tingut alguns moments molt i molt bons!!!
Doncs mireu. Com que aquest any jo també he fet moltíssima bondat i he lluitat amb totes les meves forces per curar-me del tot i per sempre, he pensat que us faria quatre ratlles com fan tots els nens i nenes per dir-vos què m'agradaria que em portéssiu aquest any. No us demanaré gran cosa, però sí que us demanaria que, a part de la cuineta gran que ja fa molt temps que us la demano, i que tant me la mereixo, em portéssiu també uns sacs plens de salut!! De fet, deixeu-vos estar de cuinetes si no podeu amb tot. Però sobretot no us descuideu aquests sacs ben grossos per tal que, de mica en mica, pugui anar fent una vida “normal” i pugui deixar els hospitals i la malaltia ben lluny per sempre!!
Ah! I també voldria uns altres sacs també ben carregats de salut, esperança i força per a tots els nens i nenes que, com jo, estan malalts i han passat o passen molt temps als hospitals. I pels seus pares, perquè tinguin les forces necessàries per lluitar al seu costat. I, posats a portar sacs plens de salut... porteu-ne també per a totes les persones malaltes i pels seus familiars. I pels metges i investigadors que fan possibles que nens com jo es curin del tot i per sempre! I per les persones bones i solidàries que regalen una vida als que més la necessiten. I, en especial, pel meu àngel de la guarda que ara fa poc més d'un any va donar-me una segona oportunitat de viure!
Estimats Reis Mags, ja veieu que quan m'hi poso a demanar no paro!! Però... ara que hi penso, també m'agradaria que les persones cada dia fóssim una mica més solidàries sense haver de passar per tot el que hem passat amb els papes. Que les tothom s'adonés que amb un petit gest com és donar sang o fer-se donants de medul·la òssia, poden salvar la vida de persones i famílies que s'aferren a la vida amb totes les seves forces però que, sense la seva ajuda, no aconseguirien sortir-se'n.
I, finalment, m'agradaria demanar-vos que ajudeu al meu amic i company de batalla Max a vèncer aquesta malaltia tan punyetera. I per al meu tiet Teti que, tot i que només em va veure una vegada quan tot just acabava de néixer, m'estima amb bogeria, no para de donar-me forces i em porta sempre dins del seu cor. Per a ell m'agradaria que li féssiu un raconet ben privilegiat al cel des d'on, junt amb els meus besavis, em continuïn enviant tots els seus petonets que tantes forces em donen.
I crec que per aquesta any ja n’hi ha prou. Ara més val que deixi de pidolar perquè així us pugueu posar mans a l'obra. Quina feinada! Un petonet enorme per tots tres i que sapigueu que us estaré esperant als finestrals de casa meva. Quina emoció!!!
Una petarrufa
Abril
Els papes ja m’havien dit que el dia de reis era un dia molt especial pels nens. Sobretot pels que havien fet molta bondat al llarg de tot l’any. Jo en dec haver fet molta de bondat perquè els reis s’han portat molt i molt bé amb mi!! Tant que fins i tot em van venir a veure a casa mentre jo estava menjant la meva verdureta! Sí, sí!! Els Reis Mags amb els seus patges van aparèixer pel jardí de casa meva. Em van dir que, com que jo i els papes ho havíem fet tan bé durant tot l’any, no es volien perdre l’ocasió de saludar-nos personalment i anticipar-me un petit regal!! Ostres... que en són de macos… quins vestits…i quines barbes!!! Fins i tot li vaig explicar al rei blanc com ho havia de fer per afeitar-se, perquè duia una barba que tela marinera!!!!
Abans d’anar a dormir els vaig deixar una taula ben parada perquè quan vinguessin a la nit s’atipessin d’allò més i no escatimessin ni un regal! I quan em vaig llevar… Ostres!!! Quants regals!!! I després a casa els avis!!! N’hi havia tants que jo anava de bòlit repartint-los a tothom. I n’hi havia molts per a mi. Però, sabeu què? N’hi havia un de gegant amb el meu nom!! Sabeu què era? La cuineta gran que tant havia demanat!!! A més a més… em sembla que és una cuineta molt especial per la mama, la tieta de lluny, els avis… em miraven amb una cara quan hi jugava…
