14 de maig de 2014
Sí, sí!!! Us ho podeu creure!!!
Avui he d.ormit a l'hospital!!
Una setmana justa de baixar a urgències perquè m'ofegava per la meva laringitis i ahir vam haver de córrer un altre cop. Els moquets no m'havien marxat, continuava la tos i tot el dia vaig tenir unes decimetes de febre i a la tarda vaig fer un bon pic de febre.
Després que les doctores de bata blanca m'enredessin d'allò més i de no deixar-me dormir una estoneta tranquil.la, ens van dir els resultats de l'analítica que em van fer. Sembla ser que tinc una infecció. Un exèrcit de bitxets ha decidit fer-me la punyeta ara que semblava que tot anava bé i ja podia sortir miquetes... Cal veure, però, si és un exèrcit de virus o bacteris. De moment més xaropets per a eliminar els intrussos i hospital per veure com evoluciono.
A la matinada, quan les bates blanques m'han deixa tranquil.la, he descansat força bé. Clar que al costat del papa i la mama no costa gaire...
Avui he dormit quasi tot el matí. M'han fet més analítiques i aquestes diuen que tinc un munt de bitxets dolents donant-me la tabarra. Ara bé, encara no coneixem el seu nom... I la febreta l'he anat controlant sense que m'haguessin de donar cap xaropet per fer-la baixar.
De moment, però, com que les doctores de bata blanca saben que jo faig tanta bondat i em prenc els xaropets tan bé (quin remei em queda...) m'han deixat anar a casa. Deu dies d'un antibiòtic molt més fort i a veure si guanyo la batalla....
Ah! I esperem que tot i aquest entrebanc el dia 22 puguem posar les vacunes que tant i tant esperem....
Doncs res, a fer bondat i a creure. Si em poso bé del tot aviat em deixaran tornar a sortir a passejar!
I avui una forta petarrufa a la meva amigueta Ivet que, tot i que encara li queda un viatge molt llarg, ahir ja va sortir del seu camp base.
Abril
dijous, 15 de maig del 2014
dijous, 8 de maig del 2014
Dia +527
7 de maig de 2014
Aquesta nit tela marinera!!! He donant un bon espant als papes i a mi mateixa, no us penseu... Tan bé que estava i, de cop, a dos quarts de quatre de la matinada m'he posat a estossegar i a ofegar-me. Em costava tan respirar... I feia un sorollam que no ha fet gens de gràcia als papes. I ja els veu corrents a posar-me la jaqueta i cap a la Vall d'Hebron s'ha dit!!! Sort que no hem trobat cotxes i ens han agafat de seguida. La doctora que m'ha mirat ho ha vist clar de seguida. Una laringitis. Pensareu que és poca cosa, i que no serà pas ni la primera ni l'última que agafaré, però amb el meu historial... el que passa és que jo ja tinc poc pas d'aire per la corda vocal paralitzada i amb la inflamació fa por que em quedi molt poc espai per a respirar. I és clar, l'espant és més gran. Els papes ja s'imaginaven UCI i una nova traqueostomia!!! Però tot va quedar en un nou espant. Tots fossin així.... Em van donar més cortisona i... cap a casa!!!! Que bé!!!
Ara m'ho passo tan bé a casa... Penseu que em passo moltes estones jugant al meu jardí. Això sí, rentant-me les mans constantment i els papes no em deixen tranquil.la ni un moment. Tota l'estona controlant el que toco i deixo de tocar. Però que em toqui l'aire diuen que és molt bo perquè el solet porta moltes vitamines i que m'ajudarà a créixer i a posar-me ben forta!! Per cert, he descobert la jardineria i m'encanta. Tot el dia estaria regant les meves floretes!!! Doncs res més.
A veure si ara puc estar tranquil.leta fins el dia 22 que tinc visita i toca punxades. Les famoses vacunes que tan esperen els papes!! Esperem que les analítiques continuïn igual de bé tot i aquesta laringitis. Ostres... I mira que vigilem amb els papes...
I avui, una forta petarrufa per a la meva tieta de lluny que me l'estimo moltíssim!!!
Abril
Aquesta nit tela marinera!!! He donant un bon espant als papes i a mi mateixa, no us penseu... Tan bé que estava i, de cop, a dos quarts de quatre de la matinada m'he posat a estossegar i a ofegar-me. Em costava tan respirar... I feia un sorollam que no ha fet gens de gràcia als papes. I ja els veu corrents a posar-me la jaqueta i cap a la Vall d'Hebron s'ha dit!!! Sort que no hem trobat cotxes i ens han agafat de seguida. La doctora que m'ha mirat ho ha vist clar de seguida. Una laringitis. Pensareu que és poca cosa, i que no serà pas ni la primera ni l'última que agafaré, però amb el meu historial... el que passa és que jo ja tinc poc pas d'aire per la corda vocal paralitzada i amb la inflamació fa por que em quedi molt poc espai per a respirar. I és clar, l'espant és més gran. Els papes ja s'imaginaven UCI i una nova traqueostomia!!! Però tot va quedar en un nou espant. Tots fossin així.... Em van donar més cortisona i... cap a casa!!!! Que bé!!!
Ara m'ho passo tan bé a casa... Penseu que em passo moltes estones jugant al meu jardí. Això sí, rentant-me les mans constantment i els papes no em deixen tranquil.la ni un moment. Tota l'estona controlant el que toco i deixo de tocar. Però que em toqui l'aire diuen que és molt bo perquè el solet porta moltes vitamines i que m'ajudarà a créixer i a posar-me ben forta!! Per cert, he descobert la jardineria i m'encanta. Tot el dia estaria regant les meves floretes!!! Doncs res més.
A veure si ara puc estar tranquil.leta fins el dia 22 que tinc visita i toca punxades. Les famoses vacunes que tan esperen els papes!! Esperem que les analítiques continuïn igual de bé tot i aquesta laringitis. Ostres... I mira que vigilem amb els papes...
I avui, una forta petarrufa per a la meva tieta de lluny que me l'estimo moltíssim!!!
Abril
dissabte, 26 d’abril del 2014
Dia +513
25 d’abril de 2014
Ahir tocava hospital i, ja ho veieu, fins avui a la nit no he pogut escriure. És que no paro. Ara que em trobo bé només tinc ganes de jugar al jardí i fer moltes coses.
Però comencem pel més important. Després de passar-nos un munt d’hores a l’hospital perquè semblava que els resultats de les meves analítiques no volien sortir, l’espera va valdre la pena. Les analítiques estaven molt bé. Tant que només prendré cortisona un parell de dies a la setmana i, atenció, d’aquí a un mes comencem les VACUNES!!!! Sí, sí. Ho heu llegit bé! Això vol dir que ben aviat podré començar a fer vida “normal” si no hi ha cap sorpresa d’última hora. Podré jugar amb nens i no caldrà veure’ls des de darrere el vidre de casa!!! Estem tan contents…
Esperem que la baixada de cortisona no faci despertar el ditxós EICH. De moment, a part de sortir-me una mena de caspa que sembla la crosta làctea dels nadons i tenir uns cabells molt fins, dèbils i esclarissats, sembla que aquest es queda quietó. Que duri que ja m’ha fet prou la guitza!!
Els avis, els meus padrins, també em van regalar dues mones de Pàsqua!!! Uix que n’eren de bones! Però no us penseu, jo també en vaig fer una. I de xocolata!!! Fins i tot hi vaig posar un ou, lacasitos i un munt de plumes de colors!! Aquesta vegada el joc de cuinetes que tan m’agrada anava de debò!!!
A part d’això ja podem començar a sortir una miqueta sempre i quan no anem en llocs tancats i, sobretot, la gent no m’agafi ni em toqui. Ja hem fet alguna passejada i… estic descobrint tantes coses… Com m’agrada sortir a passejar… I quin dia tan bonic el de Sant Jordi, eh? Roses i llibres!!! El Sant del papa i el meu!!! Vaig sortir a passejar amb els papes i el papa em va regalar una rosa i dos llibres. M’agraden tant els contes… i és que amb la mama ens passem tardes senceres explicant un conte i un altre… mai me’n canso!
Ah! Sabeu que em va venir a veure la Xènia? La meva súper cosineta que tantes coses m’ensenyarà aviat! Ah! I també dos nens guapíssims. En Guim i en Bernat!! Com que porten la Patum a la sang, em van regalar una maça infantil de la Patum i em van ensenyar com ho havia de fer per portar-la. Ja em van dir que ben aviat em volien veure per la Patum infantil… però espero que ells m’hi acompanyin!!
Ja ho veieu, sembla que, finalment, anem per bon camí. Ja cal que descansi perquè aquest estiu no hi haurà qui em pari!
Una petarrufa,
Abril
Ahir tocava hospital i, ja ho veieu, fins avui a la nit no he pogut escriure. És que no paro. Ara que em trobo bé només tinc ganes de jugar al jardí i fer moltes coses.
Però comencem pel més important. Després de passar-nos un munt d’hores a l’hospital perquè semblava que els resultats de les meves analítiques no volien sortir, l’espera va valdre la pena. Les analítiques estaven molt bé. Tant que només prendré cortisona un parell de dies a la setmana i, atenció, d’aquí a un mes comencem les VACUNES!!!! Sí, sí. Ho heu llegit bé! Això vol dir que ben aviat podré començar a fer vida “normal” si no hi ha cap sorpresa d’última hora. Podré jugar amb nens i no caldrà veure’ls des de darrere el vidre de casa!!! Estem tan contents…
Esperem que la baixada de cortisona no faci despertar el ditxós EICH. De moment, a part de sortir-me una mena de caspa que sembla la crosta làctea dels nadons i tenir uns cabells molt fins, dèbils i esclarissats, sembla que aquest es queda quietó. Que duri que ja m’ha fet prou la guitza!!
Els avis, els meus padrins, també em van regalar dues mones de Pàsqua!!! Uix que n’eren de bones! Però no us penseu, jo també en vaig fer una. I de xocolata!!! Fins i tot hi vaig posar un ou, lacasitos i un munt de plumes de colors!! Aquesta vegada el joc de cuinetes que tan m’agrada anava de debò!!!
A part d’això ja podem començar a sortir una miqueta sempre i quan no anem en llocs tancats i, sobretot, la gent no m’agafi ni em toqui. Ja hem fet alguna passejada i… estic descobrint tantes coses… Com m’agrada sortir a passejar… I quin dia tan bonic el de Sant Jordi, eh? Roses i llibres!!! El Sant del papa i el meu!!! Vaig sortir a passejar amb els papes i el papa em va regalar una rosa i dos llibres. M’agraden tant els contes… i és que amb la mama ens passem tardes senceres explicant un conte i un altre… mai me’n canso!
Ja ho veieu, sembla que, finalment, anem per bon camí. Ja cal que descansi perquè aquest estiu no hi haurà qui em pari!
Una petarrufa,
Abril
dilluns, 14 d’abril del 2014
Dia +500
12 d'abril de 2014
Sí, sí!! Com ho veieu!!! Avui fa 500 dies que el meu àngel de la guarda em va donar la segona oportunitat de viure!! 500 dies és molt. Moltíssim i, evidentment, a casa ho hem volgut celebrar com cal!! I és que he d'aprofitar molt el temps perdut. Ara que fa bo i em deixen sortir una miqueta, sempre i quan sigui a l'aire lliure i no estigui en contacte directe amb la gent, només vull estar al jardí i anar a passejar.
Per cert, ara que dic jardí... Sabeu què ha passat? Doncs al meu jardí hi tinc un petit estany ple de peixets de colors. Bé, tenia. Perquè l'altre dia un ocellot molt gran es va aturar al jardí de casa i quan va veure els meus peixets se'ls va cruspir tots. I la mama que li va fer gràcia veure aquell ocellot bebent aigua de l'estany... Però no bebia no... Es va cruspir tooooots els peixos!!!! I jo que cada dia els hi donava menjar...
Divendres vam anar a passejar per l'hospital. No és el millor lloc per anar a passejar, creieu-me...
Vam anar a veure el meu otorrino i ens va explicar els resultats de la laringoscòpia que em van fer el dia de l'operació. Sembla ser que tot està força bé tot i l'engruiximent de la part subglòtica degut, segurament, a tota la medicació acumulada. Haurem d'anar fent el seguiment a veure si es posa tot normal... Ah! I encara tinc una corda paralitzada. PARALITZADA???? Amb els crits que faig!!! Ja la despertaré, ja...
Sabeu què vaig fer després de la visita? Doncs primer vaig anar a visitar la meva amiga Ivet a la finestra del seu camerot i, després, vam pujar a Montserrat a posar dos ciris a la Moreneta. Un per a mi i un per a l'Ivet. Perquè ens ajudi a recuperar-nos del tot.
Ostres... Els papes em van fer caminar un munt i vaig sentir unes campanes que ressonaven per tota la plaça!!!! I com m'agrada sortir a passejar.... I més ara que per tot arreu hi ha tantes floretes...
Ostres!! Com la cançó que aquests dies em canta la mama... "A mi m'agrada passejar... Per on hi ha floretes...". La coneixeu? Ens fem un fart de ballar...i jo no paro de riure i riure...
Bé. Per avui res més. Dimarts altra vegada a l'hospital. Aquesta vegada a veure la cirurgiana.
I avui una gran i dolça petarrufa a la meva tieta de lluny!!!
Abril
Sí, sí!! Com ho veieu!!! Avui fa 500 dies que el meu àngel de la guarda em va donar la segona oportunitat de viure!! 500 dies és molt. Moltíssim i, evidentment, a casa ho hem volgut celebrar com cal!! I és que he d'aprofitar molt el temps perdut. Ara que fa bo i em deixen sortir una miqueta, sempre i quan sigui a l'aire lliure i no estigui en contacte directe amb la gent, només vull estar al jardí i anar a passejar.
Per cert, ara que dic jardí... Sabeu què ha passat? Doncs al meu jardí hi tinc un petit estany ple de peixets de colors. Bé, tenia. Perquè l'altre dia un ocellot molt gran es va aturar al jardí de casa i quan va veure els meus peixets se'ls va cruspir tots. I la mama que li va fer gràcia veure aquell ocellot bebent aigua de l'estany... Però no bebia no... Es va cruspir tooooots els peixos!!!! I jo que cada dia els hi donava menjar...
Divendres vam anar a passejar per l'hospital. No és el millor lloc per anar a passejar, creieu-me...
Vam anar a veure el meu otorrino i ens va explicar els resultats de la laringoscòpia que em van fer el dia de l'operació. Sembla ser que tot està força bé tot i l'engruiximent de la part subglòtica degut, segurament, a tota la medicació acumulada. Haurem d'anar fent el seguiment a veure si es posa tot normal... Ah! I encara tinc una corda paralitzada. PARALITZADA???? Amb els crits que faig!!! Ja la despertaré, ja...
Sabeu què vaig fer després de la visita? Doncs primer vaig anar a visitar la meva amiga Ivet a la finestra del seu camerot i, després, vam pujar a Montserrat a posar dos ciris a la Moreneta. Un per a mi i un per a l'Ivet. Perquè ens ajudi a recuperar-nos del tot.
Ostres... Els papes em van fer caminar un munt i vaig sentir unes campanes que ressonaven per tota la plaça!!!! I com m'agrada sortir a passejar.... I més ara que per tot arreu hi ha tantes floretes...
Ostres!! Com la cançó que aquests dies em canta la mama... "A mi m'agrada passejar... Per on hi ha floretes...". La coneixeu? Ens fem un fart de ballar...i jo no paro de riure i riure...
Bé. Per avui res més. Dimarts altra vegada a l'hospital. Aquesta vegada a veure la cirurgiana.
I avui una gran i dolça petarrufa a la meva tieta de lluny!!!
Abril
Subscriure's a:
Missatges (Atom)