Dia +544

26 de maig de 2014

Avui no us explicaré res d'hospitals ni punxades.
Avui us explicaré una cosa molt especial del cap de setmana. Després de passar un dissabte molt xafadeta degut al munt de punxades que em van fer per posar-me les vacunes, el diumenge estava la mar de bé. Vaja, que si els efectes secundaris de les vacunes són aquests rai!! Comparat amb els efectes secundaris de la químio.... Això està xupat!
Doncs el que us deia, com que estava la mar d'eixerida i, al migdia, durant una estona va sortir el solet... Doncs els papes em va portar a la festa d'aniversari del meu tiet Josep Maria.

Va ser molt més que una festa d'aniversari. Durant una estona vaig poder estar amb la família del papa!!! I sense finestrals entremig !!!! Tiets, cosins... Això sí! Al jardí de casa el tiet i...sense poder jugar ni amb la Berta, ni l'Anna, ni el Pol ni el Roc. Això sí, vaig poder jugar amb la meva nina Anna que me l'emporto a tot arreu.

Em sembla que van estar tan contents... Les cares que van fer al veure'm arribar ho deien tot. És que ningú s 'ho esperava. Quin regal que li vaig fer al meu tiet Josep Maria....
Després de menjar els meus macarrons soleta, com que es va girar una mica de vent, els papes em van portar a casa. No fos cas que m'encostipés i hagués de tornar a visitat l'hospital...

Ah!! I sabeu què? Finalment avui he pogut estrenar el meu paraigües, encara que hagi sigut al meu jardí. Ja m'ha agradat ja, però tinc unes ganes que arribi el sol solet i la caloreta per poder anar a passejar....

I avui la meva petarrufa és per al meu tiet Josep Maria. Felicitats tiet!


Abril

Dia +541

23 de maig de 2014

23 de maig. Sempre recordarem aquesta data. Avui fa dos anys que el que ens deien que era un simple constipat que ja passaria quan canviés el temps va passar a una leucèmia de molt alt risc i amb molt mal pronòstic.
Dos anys que donaven al papa i a la mama una de les pitjors notícies que poden rebre uns papes. Amb tan sols cinc mesos acabats de fer la meva vida penjava d'un fil molt prim.
Però també fa dos anys que vaig decidir lluitar i lluitar al costat dels papes i aferrar-me a la poca esperança de vida que tenia. No podia ser perdre'm les coses tan boniques que m'esperava i veure com teníem a tanta i tanta gent al costat per ajudar-nos a tirar endavant. Metges, família, amics, companys de feina.... Junts ho hem aconseguit. Ha estat llarg però després de dos anys, tot i que amb la boca petita, puc dir que em trobo bé ( tot i els espants que sovint dono als papes). Han estat dos anys molt llargs i durs ple d'entrebancs però avui ja us puc dir que cada vegada em falta menys per a fer-vos una petarrufa en directe a tots aquells que heu estat al meu costat. I és que ahir em van posar les primeres vacunes. Comencem una nova etapa tot i que, com sempre, encara hem de vigilar molt i estar a l'aguait per a qualsevol cosa per petita que sigui.

Ahir era dia d'hospital. Tocava control amb les meves doctores. Tot i la infecció que vaig tenir la
setmana passada les meves analítiques estan bé, encara que han baixat una miqueta degut aquest exèrcit de bitxets que van venir a fer-me la punyeta.

Però ahir em vaig endur un munt de punxades. Dues per l'analítica ja que dels meus ditets rajava poca sang. Es veu que estava garrepa. I tres per les vacunes. Uix... Aquestes no em van agradar gens però els papes em van dir que si volia jugar amb nens me les havien de posar. Doncs quin remei. I vaig plorar un munt, però encara vaig plorar més quan vaig veure que el meu avi no era al meu costat. Els meus plors els van sentir tot l'hospital. Vaig plorar tant que el doctor va haver d'anar-lo a buscar a la sala d'espera. És que un dia tan important com les meves primeres vacunes després de tot el que m'ha tocat passar, ho volia fer en companyia del meu avi.

I res més, com una nena valenta altra vegada a casa a aprofitar el temps i a esperar que encara faci més bon temps per a poder sortir a passejar.

Una petarrufa

Abril

Dia +532

 14 de maig de 2014

 Sí, sí!!! Us ho podeu creure!!!
Avui he d.ormit a l'hospital!! Una setmana justa de baixar a urgències perquè m'ofegava per la meva laringitis i ahir vam haver de córrer un altre cop. Els moquets no m'havien marxat, continuava la tos i tot el dia vaig tenir unes decimetes de febre i a la tarda vaig fer un bon pic de febre. Després que les doctores de bata blanca m'enredessin d'allò més i de no deixar-me dormir una estoneta tranquil.la, ens van dir els resultats de l'analítica que em van fer. Sembla ser que tinc una infecció. Un exèrcit de bitxets ha decidit fer-me la punyeta ara que semblava que tot anava bé i ja podia sortir miquetes... Cal veure, però, si és un exèrcit de virus o bacteris. De moment més xaropets per a eliminar els intrussos i hospital per veure com evoluciono. A la matinada, quan les bates blanques m'han deixa tranquil.la, he descansat força bé. Clar que al costat del papa i la mama no costa gaire...

Avui he dormit quasi tot el matí. M'han fet més analítiques i aquestes diuen que tinc un munt de bitxets dolents donant-me la tabarra. Ara bé, encara no coneixem el seu nom... I la febreta l'he anat controlant sense que m'haguessin de donar cap xaropet per fer-la baixar. De moment, però, com que les doctores de bata blanca saben que jo faig tanta bondat i em prenc els xaropets tan bé (quin remei em queda...) m'han deixat anar a casa. Deu dies d'un antibiòtic molt més fort i a veure si guanyo la batalla.... Ah! I esperem que tot i aquest entrebanc el dia 22 puguem posar les vacunes que tant i tant esperem....

Doncs res, a fer bondat i a creure. Si em poso bé del tot aviat em deixaran tornar a sortir a passejar! I avui una forta petarrufa a la meva amigueta Ivet que, tot i que encara li queda un viatge molt llarg, ahir ja va sortir del seu camp base.


Abril

Dia +527

 7 de maig de 2014

Aquesta nit tela marinera!!! He donant un bon espant als papes i a mi mateixa, no us penseu... Tan bé que estava i, de cop, a dos quarts de quatre de la matinada m'he posat a estossegar i a ofegar-me. Em costava tan respirar... I feia un sorollam que no ha fet gens de gràcia als papes. I ja els veu corrents a posar-me la jaqueta i cap a la Vall d'Hebron s'ha dit!!! Sort que no hem trobat cotxes i ens han agafat de seguida. La doctora que m'ha mirat ho ha vist clar de seguida. Una laringitis. Pensareu que és poca cosa, i que no serà pas ni la primera ni l'última que agafaré, però amb el meu historial... el que passa és que jo ja tinc poc pas d'aire per la corda vocal paralitzada i amb la inflamació fa por que em quedi molt poc espai per a respirar. I és clar, l'espant és més gran. Els papes ja s'imaginaven UCI i una nova traqueostomia!!! Però tot va quedar en un nou espant. Tots fossin així.... Em van donar més cortisona i... cap a casa!!!! Que bé!!!

Ara m'ho passo tan bé a casa... Penseu que em passo moltes estones jugant al meu jardí. Això sí, rentant-me les mans constantment i els papes no em deixen tranquil.la ni un moment. Tota l'estona controlant el que toco i deixo de tocar. Però que em toqui l'aire diuen que és molt bo perquè el solet porta moltes vitamines i que m'ajudarà a créixer i a posar-me ben forta!! Per cert, he descobert la jardineria i m'encanta. Tot el dia estaria regant les meves floretes!!! Doncs res més.
A veure si ara puc estar tranquil.leta fins el dia 22 que tinc visita i toca punxades. Les famoses vacunes que tan esperen els papes!! Esperem que les analítiques continuïn igual de bé tot i aquesta laringitis. Ostres... I mira que vigilem amb els papes...

I avui, una forta petarrufa per a la meva tieta de lluny que me l'estimo moltíssim!!!

Abril