Dia +565

16 de juny de 2014

Quants dies sense explicar-vos res!!! M'haureu de perdonar però és que no paro. Ara que ha arribat el bon temps sembla que jo també m'he despertat i no paro d'anar amunt i avall tot el dia. Em canso tant que fins i tot tinc més gana. Ara bé, vull aprofitar tant el temps perdut que al vespre, quan els papes em fan anar a dormir, no hi ha maneres!! I mira que em canso un munt durant el dia, però això de relaxar-me i anar al llit... Diguem que ja hi he estat prou temps sobre un llit. Jo prefereixo moure'm i no parar. Els papes diuen que fins i tot m'està sortint una cara de bitxo... Però ara estic fent el que fa qualsevol nen de la meva edat. I és que em trobo molt bé.

He conegut què és anar a jugar al parc. Això sí, sense nens. Encara no em deixen jugar amb nens. Ostres... M'ha encantat!! No paro de dir als papes més, més, més!!! I les meves cames s'han fet tan fortes que, finalment, han après a pujar el tobogan!!! Mira que m'ha costat agafar el to muscular després de tanta cortisona...   Ah!! I sabeu què? Els papes m'han posat una piscineta petita al jardí. Uix com m'agrada l'aigua....

Per cert, que explicant-vos tot el que faig ja no pensava a dir-vos el que em va dir l'otorrino.
Aquesta vegada sí que em va agradar anar amb el meu doctor del coll. Només em va escoltar i va parlar amb els papes. Jo tenia una por que tregués aquell maletí que tan temo on hi ha aquell tub que em posen pel nas i tan malament m'ho fa passar...És que encara faig força sorollets a la nit...
El doctor creu que a mesura que vagi creixent tot s'anirà enfortint. De totes maneres em vol veure al setembre i, llavors sí, treurà el maleït maletí.

Ah!! I aprofitant que era a l'hospital , vaig anar a veure la meva amiga Ivet que fa molts i molts dies que està intentant guanyar a un exèrcit de bitxets que fa dies li està fent la punyeta. Li vaig portar una cuineta petita com la meva perquè jo sort en vaig tenir d'ella quan estava a l'hospital!! Espero que l'ajudi a passar les hores tal i com em va ajudar a mi.

I dijous em toca visita amb la meva doctora. A veure com van les meves analítiques. A veure si la medul.la treballa bé tot i les vacunes que em van posar. Ah!!! I després més vacunes!!! Aiaiaiai

I canviant de tema, recordeu que l'any passat tots vosaltres vau enviar un missatge al mòbil per tal de recaptar diners per a la meravellosa feina que fa la Fundació Carreras? Doncs aquest any hi tornem a col.laborar. Estem tan agraïts amb la seva feina... Si no fos per a ells segurament jo ara no seria aquí explicant-vos tantes coses. És per això que us voldria demanar, altra vegada, la vostra petita ajuda.

Una forta petarrufa per a tots vosaltres

Abril

Dia +547

29 de maig de 2014

Avui fa un any i mig que vaig néixer per segona vegada. Un any i mig de la meva nova medul.la. Així doncs... A celebrar -ho bé! XIN-XIN!

Una petarrufa

Abril

Dia +544

26 de maig de 2014

Avui no us explicaré res d'hospitals ni punxades.
Avui us explicaré una cosa molt especial del cap de setmana. Després de passar un dissabte molt xafadeta degut al munt de punxades que em van fer per posar-me les vacunes, el diumenge estava la mar de bé. Vaja, que si els efectes secundaris de les vacunes són aquests rai!! Comparat amb els efectes secundaris de la químio.... Això està xupat!
Doncs el que us deia, com que estava la mar d'eixerida i, al migdia, durant una estona va sortir el solet... Doncs els papes em va portar a la festa d'aniversari del meu tiet Josep Maria.

Va ser molt més que una festa d'aniversari. Durant una estona vaig poder estar amb la família del papa!!! I sense finestrals entremig !!!! Tiets, cosins... Això sí! Al jardí de casa el tiet i...sense poder jugar ni amb la Berta, ni l'Anna, ni el Pol ni el Roc. Això sí, vaig poder jugar amb la meva nina Anna que me l'emporto a tot arreu.

Em sembla que van estar tan contents... Les cares que van fer al veure'm arribar ho deien tot. És que ningú s 'ho esperava. Quin regal que li vaig fer al meu tiet Josep Maria....
Després de menjar els meus macarrons soleta, com que es va girar una mica de vent, els papes em van portar a casa. No fos cas que m'encostipés i hagués de tornar a visitat l'hospital...

Ah!! I sabeu què? Finalment avui he pogut estrenar el meu paraigües, encara que hagi sigut al meu jardí. Ja m'ha agradat ja, però tinc unes ganes que arribi el sol solet i la caloreta per poder anar a passejar....

I avui la meva petarrufa és per al meu tiet Josep Maria. Felicitats tiet!


Abril

Dia +541

23 de maig de 2014

23 de maig. Sempre recordarem aquesta data. Avui fa dos anys que el que ens deien que era un simple constipat que ja passaria quan canviés el temps va passar a una leucèmia de molt alt risc i amb molt mal pronòstic.
Dos anys que donaven al papa i a la mama una de les pitjors notícies que poden rebre uns papes. Amb tan sols cinc mesos acabats de fer la meva vida penjava d'un fil molt prim.
Però també fa dos anys que vaig decidir lluitar i lluitar al costat dels papes i aferrar-me a la poca esperança de vida que tenia. No podia ser perdre'm les coses tan boniques que m'esperava i veure com teníem a tanta i tanta gent al costat per ajudar-nos a tirar endavant. Metges, família, amics, companys de feina.... Junts ho hem aconseguit. Ha estat llarg però després de dos anys, tot i que amb la boca petita, puc dir que em trobo bé ( tot i els espants que sovint dono als papes). Han estat dos anys molt llargs i durs ple d'entrebancs però avui ja us puc dir que cada vegada em falta menys per a fer-vos una petarrufa en directe a tots aquells que heu estat al meu costat. I és que ahir em van posar les primeres vacunes. Comencem una nova etapa tot i que, com sempre, encara hem de vigilar molt i estar a l'aguait per a qualsevol cosa per petita que sigui.

Ahir era dia d'hospital. Tocava control amb les meves doctores. Tot i la infecció que vaig tenir la
setmana passada les meves analítiques estan bé, encara que han baixat una miqueta degut aquest exèrcit de bitxets que van venir a fer-me la punyeta.

Però ahir em vaig endur un munt de punxades. Dues per l'analítica ja que dels meus ditets rajava poca sang. Es veu que estava garrepa. I tres per les vacunes. Uix... Aquestes no em van agradar gens però els papes em van dir que si volia jugar amb nens me les havien de posar. Doncs quin remei. I vaig plorar un munt, però encara vaig plorar més quan vaig veure que el meu avi no era al meu costat. Els meus plors els van sentir tot l'hospital. Vaig plorar tant que el doctor va haver d'anar-lo a buscar a la sala d'espera. És que un dia tan important com les meves primeres vacunes després de tot el que m'ha tocat passar, ho volia fer en companyia del meu avi.

I res més, com una nena valenta altra vegada a casa a aprofitar el temps i a esperar que encara faci més bon temps per a poder sortir a passejar.

Una petarrufa

Abril