Mes 4. I anem sumant!

5 d'octubre de 2016

Primer de tot us explicaré una cosa que a mi m'entusiasma i a molts de vosaltres us té ben intrigats perquè ho heu demanat als papes.

La sorpresa que els papes tenien per mi. Ni una joguina, ni una excursió ni res de tot això. Una de les coses que més desitjava feta realitat: ja sóc una ballarina!!

Sí, sí. Com ho sentiu. Tinc el meu tutú, les meves sabatilles... I la meva professora de ballet! Era tanta la il·lusió que tenia per a fer ballet clàssic que, tot i no poder estar amb nens, els papes, que tenen solucions per tot, n'han trobat una de genial. M'han trobat una professora i una escola de ballet per a mi soleta! I jo... Emocionadíssima podent fer una cosa diferent. A fora de casa. Primera posició, Pliée... Desitjo que arribi els dimecres per a ballar amb la Raquel! 

Ja ho veieu, una cosa com fer una extraescolar, que tot nen fa, per a mi es converteix en un gran REGAL. Amb tot això que estic passant... Les petites coses es converteixen en GRANS. 

Però ara anem al gra! Avui dia llarg. Molt llarg. Després de passar una mala nit per uns simples vòmits, l'acabem molt bé i amb bones notícies.

Encara era fosc i ja anàvem camí a l'hospital. Analítica i espera't tres hores llargues per a la punció. I jo amb estómac buit des de no sé quantes hores perquè amb el vòmit no em quedava res del que havia menjat el dia anterior! I ja us podeu imaginar el malhumor que portava jo... Sort que ha vingut l'avi quan el papa ha hagut de marxar i l'he fet cansar una mica llegint, jugant a cuinetes... Perquè em sembla que els avis els esgoto una mica massa... Però bé, és el que toca. I ells contents. 

I la doctora contenta de saber els bons resultats. I no diguem els papes!!! Em sembla que els ha marxat de cop el nus que tenien a l'estómac...Les meves analítiques han sortit perfectes. I de limfos B en sang... Ni rastre!!!! Crec que l'energia que poso en el ballet clàssic les ha fet disparar i ara no hi haurà qui les pari!! 

I sabeu què vol dir això? La doctora ho té clar. Els papes no tant perquè són una mica porucs. Vol dir que si les analítiques continuen així... Ben aviat podré anar a l'escola. Farigoles, que vinc!!!! 

Però no cridem victòria abans d'hora. Encara ens falta els resultats de la medul.la i pregar, desitjar... Que els CARTS continuïn dins meu i no s'escapin per molt i molt temps. D'aquí 15 dies sabrem el que diuen els de Philadelphia....

De moment som al mes 4. I anem sumant. 

Una gran petarrufa plena d'energia, 

Abril

Passets importants

20 de setembre de 2016

Ahir tocava control. La mama feia dies que em deia que tenia un bon pressentiment pel que fan a les meves analítiques. No sabia el per què, però creia que alguna cosa hauria fet despertar les meves plaquetes i neutròfils (defenses). I així va ser, després de l'analítica i un munt d'estona jugant a pirates amb els nous jocs de davant l'hospital, la doctora ens va donar els resultats. La meva analítica havia pujat considerablement els últims quinze dies. Ai les mames... Sempre tenen un no sé què que hi veuen més enllà. Per què serà?

A més a més ens van donar els resultats del recompte dels CARTS de la punció de feia quinze dies. Els meus CARTS en medul.la es veu que encara han baixat una miqueta més, però en sang perifèrica han augmentat una mica. Es veu que aquests poden anar oscil.lant. Segons diuen els experts de Philadelphia, mentres no ha hagi limfos B tot va bé. Això sí, com menys CARTS, més nervis, angoixa i patiment perquè no es perdin. És per això que em miraran molt més d'aprop. Més analítiques i, de moment, una punció al mes.

Ara només ens falta saber si en l'analítica d'ahir continuo sense rastre de limfos B.

I ara a dormir de pressa perquè demà serà un dia especial per a mi. Un regal del papa i la mama que no m'esperava. Un petit somni. Ja us ho explicaré en un altre moment perquè he d'estar molt descansada demà.

Una petarrufa,

Abril

Gràcies donants!

17 de setembre de 2016

DIA MUNDIAL DEL DONANT DE MEDUL·LA

Hi ha molta gent que pregunta als papes què poden fer per ajudar-me. Doncs hi ha una cosa que molta gent pot fer. I no només per a mi sinó pel munt de nens i nenes i adults que necessiten un àngel de la guarda com un dia jo vaig necessitar i que vés a saber si n'hauré de tornar a necessitar un altre...

Donar VIDA en VIDA ha de ser genial. Saber que gràcies a una Puxadeta de no res pots salvar una vida... Una part de tu ha salvat a un nen, un adult... Ha de ser de les millors coses que et poden passar a la vida. No trobeu?

Penseu que jo m'enduc un munt de punxades i... No passa pas res!!

Ser donant no fa mal i pots salvar una vida. Tan de bo us animeu a ajudar el munt de nens que ho necessiten per a poder anar a l'escola i VIURE com es mereixen...

Si teniu entre 18 i 55 anys us animo a informar-vos a la Fundació Carreras o a preguntar-nos què cal fer per a salvar una VIDA. Qui sap si un dia sereu vosaltres que necessitareu el vostre àngel de la guarda...

Una petarrufa, petits grans herois.

Abril 

Olor de farigola

14 de setembre de 2016

Aquesta setmana tots els meus companys d'escola han començat un nou curs, P5!! I que grans que som ja... Encara recordo les cares de barreja d'emocions dels papes el primer dia de p3... Alegria, entusiasme, il.lusió... Però també de pànic, nervis, por... Després de tot el que vaig passar quan era petita, poder començar la rutina de qualsevol nen de p3... mai s' ho haguessin imaginat.

El p4 va tornar el malson. A mig curs vaig despertar del dolç somni de portar una vida de nena normal. Sana i feliç. El què hauria de ser en qualsevol nen.

I aquest curs els meus companys ja fan p5. I jo, de moment, a casa. Però amb l'esperança de poder tornar ben aviat amb ells. En tinc moltes ganes. Ja fa més de sis mesos que sóc lluny d'ells. Em moro de ganes de jugar amb ells, de veure els petits de l'escola que han entrat aquest curs, de conèixer l'Eva i l'Irene que seran les meves noves mestres, de fer ioga amb la Gemma, de rondinar perquè la mama em desperta d'hora per anar a l'escola...

I una cosa que em fa moltíssima il.lusió fer i que els papes em van prometre que aquest curs faria. Ballet clàssic. Tan de bo m'hi deixin apuntar encara que el curs ja hagi començat.... Tinc tantes ganes de lluir un tutú i de ballar i ballar sense parar...

Uff... Però de moment aquí estic. A casa. Tot el dia amb la mama, el papa i l'Alba. Esperant que els CARTS aguantin, i les analítiques pugin. Però no us penseu, a casa també vaig fent feina d'escola. M'agrada, però no és el mateix.

Tinc ganes de sentir l'olor de les farigoles, perquè com em va dir la meva amiga Emma, ara ja hem deixat de ser espinacs i ens hem convertit en farigoles. Com els trobo a faltar... Faré cas a l'Emma i menjaré molta fruita i verdura per a posar-me molt forta i poder formar part ben aviat d'una farigola més de la classe. De moment els enyoro moltíssim i els envio una forta petarrufa per a tots ells!! Ah!! I no m'oblideu, eh? Ben aviat em tindreu aquí per a jugar i treballar!!

Dilluns analítica. A veure si amb aquestes pluges les meves defenses donen una sorpresa i pugen i pugen.... Les farigoles necessiten pluja per a créixer, no?? Doncs a veure!!

Una petarrufa,

Abril