Avui al vaixell hi ha hagut molta calma. M’han donat festa de la quimioteràpia. Ja he acabat el primer bloc i les infermeres de bord han dit que amb molt bona nota.
I el meu culet que tant preocupava als pares… doncs el tinc molt millor. I és que sabeu com és la millor manera de curar les pupes del culet? Doncs deixant-lo a l’aire. Jo ho sé molt bé perquè n’hi he tingut tant de mal… encara tinc les cicatrius que em duraran molt i molt temps!!!
Doncs sí, la manera ha estat deixant-me hores i hores sense bolquer i no deixar ni un pipí ni una caca més de 5 segons. És que amb aquests medicaments tan forts els pipins i caques són tan forts que cremen la pell!! Per a mi és molt còmode ensenyar tot el dia el culet, però per als papes… és que com que tinc tantes ganes d’aixecar-me i caminar… doncs diuen que és un rotllo i que esgota molt però… tot sigui pel culet de la seva nena i… de moment, ho han aconseguit!! Pupes fora!!!
Ahir va fer 6 mesos que estic lluitant per guanyar aquesta malaltia. Serà molt llarg, però com diu el papa… ja queda menys!
La mama em sembla que està molt espantada amb el que ens ve a partir d’ara. Em mira amb uns ullets… després jo li faig un petonet o una petarrufa de les meves i ella se’m menja a petons. Pobres… quina manera de debutar com a papes…
Sabeu què vaig fer ahir? Doncs van venir tots els metges de la tripulació en pes. Em van fer empipar. Em van escoltar, em van tocar la panxa i em van mirar el culet!!! Jo em vaig enfadar molt i després els vaig treure la llengua. És que ja n’he après i he vist que quan l’ensenyo… doncs tots riuen!!!
Apa, us deixo que tinc feina. Em queden moltes hores per jugar i aprendre coses. Ja he esgotat prou al papa i ara li toca a la mama enginyar-se-la per distreure’m.
Una petarrufa,
Abril
