Dia +500

12 d'abril de 2014

Sí, sí!! Com ho veieu!!! Avui fa 500 dies que el meu àngel de la guarda em va donar la segona oportunitat de viure!! 500 dies és molt. Moltíssim i, evidentment, a casa ho hem volgut celebrar com cal!! I és que he d'aprofitar molt el temps perdut. Ara que fa bo i em deixen sortir una miqueta, sempre i quan sigui a l'aire lliure i no estigui en contacte directe amb la gent, només vull estar al jardí i anar a passejar.
Per cert, ara que dic jardí... Sabeu què ha passat? Doncs al meu jardí hi tinc un petit estany ple de peixets de colors. Bé, tenia. Perquè l'altre dia un ocellot molt gran es va aturar al jardí de casa i quan va veure els meus peixets se'ls va cruspir tots. I la mama que li va fer gràcia veure aquell ocellot bebent aigua de l'estany... Però no bebia no... Es va cruspir tooooots els peixos!!!! I jo que cada dia els hi donava menjar...

Divendres vam anar a passejar per l'hospital. No és el millor lloc per anar a passejar, creieu-me...
Vam anar a veure el meu otorrino i ens va explicar els resultats de la laringoscòpia que em van fer el dia de l'operació. Sembla ser que tot està força bé tot i l'engruiximent de la part subglòtica degut, segurament, a tota la medicació acumulada. Haurem d'anar fent el seguiment a veure si es posa tot normal... Ah! I encara tinc una corda paralitzada. PARALITZADA???? Amb els crits que faig!!! Ja la despertaré, ja...

Sabeu què vaig fer després de la visita? Doncs primer vaig anar a visitar la meva amiga Ivet a la finestra del seu camerot i, després, vam pujar a Montserrat a posar dos ciris a la Moreneta. Un per a mi i un per a l'Ivet. Perquè ens ajudi a recuperar-nos del tot.
Ostres... Els papes em van fer caminar un munt i vaig sentir unes campanes que ressonaven per tota la plaça!!!! I com m'agrada sortir a passejar.... I més ara que per tot arreu hi ha tantes floretes...
Ostres!! Com la cançó que aquests dies em canta la mama... "A mi m'agrada passejar... Per on hi ha floretes...". La coneixeu? Ens fem un fart de ballar...i jo no paro de riure i riure...

Bé. Per avui res més. Dimarts altra vegada a l'hospital. Aquesta vegada a veure la cirurgiana.
I avui una gran i dolça petarrufa a la meva tieta de lluny!!!

Abril

Dia + 495

7 d’abril de 2014

Des d’ahir a dalt del cel hi brilla una nova estrella.

El meu besavi ha pujat al cel per a converir-se en una bonica estrella que, de ben segur, m’enviarà un munt d’energia per ajudar-me a recuperar del tot. Sé que em protegirà en tot moment.

Una forta petarrufa besavi Miquel!

T’estimo!!

Abril 

DIA + 491

3 d’abril de 2014

Després d’uns quants dies d’hospital (visites, operació, més visites…) sembla que m’han tornat a deixar una mica tranquil·la. Dic una mica perquè allà on em van fer la ferida per treure’m el port-a-cath ara m’hi han de fer les cures. Sort que me les fa la meva mama i, tot i que em poso a tremolar perquè no m’agrada gens, sempre és millor que les doctores o les infermeres.

Estic tan escarmentada en tot el que m’han fet aquests dos anys que no me’n refio de cap bata blanca. Ara que començava a dormir una mica bé, doncs sant tornem-hi! Em desperto cridant i plorant. En un tres i no res m’aixeco del llit. És que tinc malsons. Sommio que sóc a l’hospital i que les bates blanques fan de les seves… i la pobre mama allà donant-me la mà i acaronant-me tota la nit perquè em relaxi! Fins i tot no em vull estirar al llit per por!
També he perdut del tot la gana. Suposem que és per la baixada de cortisona, tot i que ja fa força setmanes que prenc la mateixa dosis. I mira que els papes em donen tots els capricis!! I fins i tot algun dia he fet alguna vomitada d’aquelles que tela marinera!!!

Ah! sabeu què? Els papes m’han apuntat a l’escola!! Sí, sí! Això vol dir que ja no sóc tan petita. Quan la meva doctora em deixi aniré a l’escola. No sabem si serà el curs vinent o l’altre, però de moment ja tinc la plaça reservada! El més important és que jo em trobi bé. I sabeu què vol dir això? Doncs que ja no sóc tan petita!!! Ara bé, primer m’han de treure del tot la cortisona i posar-me les vacunes perquè estigui més forta perquè a l’escola hi corren molts bitxos!! A veure si aquesta primavera em treuen aquest coi de xaropet i aviat puc jugar amb els nens sense finestres entremig!!

Mentrestant jo continuaré a casa fent les meves coses. Jugant a titelles, tocant instruments, cantant cançons, jugant amb jocs, fent menjars, pintant… Per cert, no us vaig ensenyar el regal que li vaig fer al papa pel dia del pare? Vaig trigar dies a fer-lo però va valdre la pena perquè li va agradar molt.

I avui una forta petarrufa pel meu besavi Miquel que necessita un munt de petarrufes per agafar moltes forces perquè… Avi…. Hem de jugar molt, eh? M’has de deixar el teu bastó que jo el faig servir de cavallet!! I has de veure la cara de bitxo que m’està sortint!!!

Abril

Dia +485

28 de març de 2014

Ui, ui, ui... Quantes coses que us he d'explicar avui...

Feia tants dies que estava tranquil.leta dormint  a casa... Que ara porto un parell de dies que tela marinera!!!

Bé, primer de tot dir-vos que ja torno a caminar sense problemes. De fet no parava de moure'm d'una punta a l'altra de casa sense parar fins ahir.
Ahir em vaig haver de llevar molt d'hora perquè em tocava anar a veure les meves doctores de bata blanca. Analítica i visita. I tot sense que em saltés ni una sola llàgrima. És clar, és que ja me les conec tan bé... I ja sé què em faran en tot moment. I sabeu què? Tot i que els leucos han baixat, la resta d'analítica estava molt bé. Tot així encara he de continuar amb la micona de cortisona que em donen...
Ah! I vaig anar a veure la Ivet al seu camerot. Està tan guapa pelona... Que valenta que és... Té una lluita constant amb exèrcits de bitxets i ella allà, al peu del canó!!! És una gran lluitadora!!!

I avui.... Ui avui!!!! No heu sentit uns grans crits cap al migdia?
I mira que la mama ja m'ho havia explicat però quan arriba el moment... Sort que he tingut el meu Amic Mic en tot moment...
Avui encara ens hem llevat més d'hora. Tot just començava a treure el nas el sol solet. Tocava tornar a l'hospital. Després de fer una vomitada al cotxe, hem arribat a l'hospital i, a mesura que passava l'estona, jo ja m'he ensumat que això d'avui no era una simple visita. I això no m'agradava. Després d'esperar-me un munt d'hores m'han fet posar el pijama i m'han baixat a quiròfan. Quan m'han assegut a la camilla ja no ho he vist gens clar. Volia sortir i només cridava NO!!! MAMA!!!
Doncs sí, avui era el dia de la retirada del port-a-cath i de la laringoscòpia. M'han sedat, posat una via al braç i m'han donat aquell xaropet que em fa dormir. I ja no recordo res més fins que M'he despertat cridant i cridant. PAPA!!! MAMA!!!! I jo només veia bates blanques!!! Estava a reanimació i han hagut de cridar a la mama que entrés perquè cinc infermeres no podien amb mi. I fins i tot m'han hagut de tornar a sedar. Us ho podeu creure? Amb lo tranquil.leta que sóc jo!!!! Però és que d'aquelles bates blanques no me'n fiava ni un pèl. Moltes brometes i bones paraules però...alerta!!!
Ha vingut la mama però jo també volia el papa que, el pobre, no l'han deixat entrar.

Amb les cançons de bressol de la mama m'he calmat i fins i tot mig adormit, però la mama em sembla que estava força espantada ja que, al respirar, he fet més soroll que mai. M'han posat una mascareta de ventolín i, és clar, jo que estava mig adormida, doncs he tornat a cridar i a moure'm tant... Sort que ha funcionat i els sorollets han anat afluixant.

És que entre els sorollets que faig habitualment, més la intubació, la laringoscòpia i l'anestèssia... Ha fet un cocktail que tela marinera!!!
I res, després a l'habitació i aquí estic altra vegada, dins d'aquesta mena d'hotel que tant temps m'hi he passat. Esperem, però, que aquesta vegada sigui poc.

I de tot plegat dir-vos que la cirurgia ha anat bé i que de la prova no en sabem res. A veure si en algun moment passa l'otorrino...

I res més. Estic rebentada. Avui toca molts mimos i tota la col.lecció de petons que tenim a casa: petons de coloraines, petons divertits, petons de papallona, petons de peix bombolla, petons com el papa del Mozart....

I per a vosaltres... Una forta petarrufa.

Abril