Dia +513

25 d’abril de 2014

Ahir tocava hospital i, ja ho veieu, fins avui a la nit no he pogut escriure. És que no paro. Ara que em trobo bé només tinc ganes de jugar al jardí i fer moltes coses.

Però comencem pel més important. Després de passar-nos un munt d’hores a l’hospital perquè semblava que els resultats de les meves analítiques no volien sortir, l’espera va valdre la pena. Les analítiques estaven molt bé. Tant que només prendré cortisona un parell de dies a la setmana i, atenció, d’aquí a un mes comencem les VACUNES!!!! Sí, sí. Ho heu llegit bé! Això vol dir que ben aviat podré començar a fer vida “normal” si no hi ha cap sorpresa d’última hora. Podré jugar amb nens i no caldrà veure’ls des de darrere el vidre de casa!!! Estem tan contents…
Esperem que la baixada de cortisona no faci despertar el ditxós EICH. De moment, a part de sortir-me una mena de caspa que sembla la crosta làctea dels nadons i tenir uns cabells molt fins, dèbils i esclarissats, sembla que aquest es queda quietó. Que duri que ja m’ha fet prou la guitza!!

Els avis, els meus padrins, també em van regalar dues mones de Pàsqua!!! Uix que n’eren de bones! Però no us penseu, jo també en vaig fer una. I de xocolata!!! Fins i tot hi vaig posar un ou, lacasitos i un munt de plumes de colors!! Aquesta vegada el joc de cuinetes que tan m’agrada anava de debò!!!

A part d’això ja podem començar a sortir una miqueta sempre i quan no anem en llocs tancats i, sobretot, la gent no m’agafi ni em toqui. Ja hem fet alguna passejada i… estic descobrint tantes coses… Com m’agrada sortir a passejar… I quin dia tan bonic el de Sant Jordi, eh? Roses i llibres!!! El Sant del papa i el meu!!! Vaig sortir a passejar amb els papes i el papa em va regalar una rosa i dos llibres. M’agraden tant els contes… i és que amb la mama ens passem tardes senceres explicant un conte i un altre… mai me’n canso!

Ah! Sabeu que em va venir a veure la Xènia? La meva súper cosineta que tantes coses m’ensenyarà aviat! Ah! I també dos nens guapíssims. En Guim i en Bernat!! Com que porten la Patum a la sang, em van regalar una maça infantil de la Patum i em van ensenyar com ho havia de fer per portar-la. Ja em van dir que ben aviat em volien veure per la Patum infantil… però espero que ells m’hi acompanyin!!

Ja ho veieu, sembla que, finalment, anem per bon camí. Ja cal que descansi perquè aquest estiu no hi haurà qui em pari!

Una petarrufa,

Abril

Dia +500

12 d'abril de 2014

Sí, sí!! Com ho veieu!!! Avui fa 500 dies que el meu àngel de la guarda em va donar la segona oportunitat de viure!! 500 dies és molt. Moltíssim i, evidentment, a casa ho hem volgut celebrar com cal!! I és que he d'aprofitar molt el temps perdut. Ara que fa bo i em deixen sortir una miqueta, sempre i quan sigui a l'aire lliure i no estigui en contacte directe amb la gent, només vull estar al jardí i anar a passejar.
Per cert, ara que dic jardí... Sabeu què ha passat? Doncs al meu jardí hi tinc un petit estany ple de peixets de colors. Bé, tenia. Perquè l'altre dia un ocellot molt gran es va aturar al jardí de casa i quan va veure els meus peixets se'ls va cruspir tots. I la mama que li va fer gràcia veure aquell ocellot bebent aigua de l'estany... Però no bebia no... Es va cruspir tooooots els peixos!!!! I jo que cada dia els hi donava menjar...

Divendres vam anar a passejar per l'hospital. No és el millor lloc per anar a passejar, creieu-me...
Vam anar a veure el meu otorrino i ens va explicar els resultats de la laringoscòpia que em van fer el dia de l'operació. Sembla ser que tot està força bé tot i l'engruiximent de la part subglòtica degut, segurament, a tota la medicació acumulada. Haurem d'anar fent el seguiment a veure si es posa tot normal... Ah! I encara tinc una corda paralitzada. PARALITZADA???? Amb els crits que faig!!! Ja la despertaré, ja...

Sabeu què vaig fer després de la visita? Doncs primer vaig anar a visitar la meva amiga Ivet a la finestra del seu camerot i, després, vam pujar a Montserrat a posar dos ciris a la Moreneta. Un per a mi i un per a l'Ivet. Perquè ens ajudi a recuperar-nos del tot.
Ostres... Els papes em van fer caminar un munt i vaig sentir unes campanes que ressonaven per tota la plaça!!!! I com m'agrada sortir a passejar.... I més ara que per tot arreu hi ha tantes floretes...
Ostres!! Com la cançó que aquests dies em canta la mama... "A mi m'agrada passejar... Per on hi ha floretes...". La coneixeu? Ens fem un fart de ballar...i jo no paro de riure i riure...

Bé. Per avui res més. Dimarts altra vegada a l'hospital. Aquesta vegada a veure la cirurgiana.
I avui una gran i dolça petarrufa a la meva tieta de lluny!!!

Abril

Dia + 495

7 d’abril de 2014

Des d’ahir a dalt del cel hi brilla una nova estrella.

El meu besavi ha pujat al cel per a converir-se en una bonica estrella que, de ben segur, m’enviarà un munt d’energia per ajudar-me a recuperar del tot. Sé que em protegirà en tot moment.

Una forta petarrufa besavi Miquel!

T’estimo!!

Abril 

DIA + 491

3 d’abril de 2014

Després d’uns quants dies d’hospital (visites, operació, més visites…) sembla que m’han tornat a deixar una mica tranquil·la. Dic una mica perquè allà on em van fer la ferida per treure’m el port-a-cath ara m’hi han de fer les cures. Sort que me les fa la meva mama i, tot i que em poso a tremolar perquè no m’agrada gens, sempre és millor que les doctores o les infermeres.

Estic tan escarmentada en tot el que m’han fet aquests dos anys que no me’n refio de cap bata blanca. Ara que començava a dormir una mica bé, doncs sant tornem-hi! Em desperto cridant i plorant. En un tres i no res m’aixeco del llit. És que tinc malsons. Sommio que sóc a l’hospital i que les bates blanques fan de les seves… i la pobre mama allà donant-me la mà i acaronant-me tota la nit perquè em relaxi! Fins i tot no em vull estirar al llit per por!
També he perdut del tot la gana. Suposem que és per la baixada de cortisona, tot i que ja fa força setmanes que prenc la mateixa dosis. I mira que els papes em donen tots els capricis!! I fins i tot algun dia he fet alguna vomitada d’aquelles que tela marinera!!!

Ah! sabeu què? Els papes m’han apuntat a l’escola!! Sí, sí! Això vol dir que ja no sóc tan petita. Quan la meva doctora em deixi aniré a l’escola. No sabem si serà el curs vinent o l’altre, però de moment ja tinc la plaça reservada! El més important és que jo em trobi bé. I sabeu què vol dir això? Doncs que ja no sóc tan petita!!! Ara bé, primer m’han de treure del tot la cortisona i posar-me les vacunes perquè estigui més forta perquè a l’escola hi corren molts bitxos!! A veure si aquesta primavera em treuen aquest coi de xaropet i aviat puc jugar amb els nens sense finestres entremig!!

Mentrestant jo continuaré a casa fent les meves coses. Jugant a titelles, tocant instruments, cantant cançons, jugant amb jocs, fent menjars, pintant… Per cert, no us vaig ensenyar el regal que li vaig fer al papa pel dia del pare? Vaig trigar dies a fer-lo però va valdre la pena perquè li va agradar molt.

I avui una forta petarrufa pel meu besavi Miquel que necessita un munt de petarrufes per agafar moltes forces perquè… Avi…. Hem de jugar molt, eh? M’has de deixar el teu bastó que jo el faig servir de cavallet!! I has de veure la cara de bitxo que m’està sortint!!!

Abril