19 de febrer de 2015
Ufff!! Quant temps sense escriure. Deveu pensar que me n'he
oblidat. És que això que se'n diu fer "vida
normal " vol dir no parar en tot el dia.
Jo que estava acostumada que tots els dies eren iguals... Ara no
paro!!! No paro enlloc. Ni a casa, ni a l'escola... Vaja, que sóc la nena que els papes sempre
haguessin volgut que sigués:
un bitxo!! I em sembla que dels grossos!!
De novetats de l'hospital en tinc només un parell. Que les vacunes han fet la seva feina
i, per tant, han creat els anticossos que havien de fer i, l'altre, que ja
m'han tret un dels molts xaropets que prenia i sembla que no hi ha cap
contratemps. D'aquí a 15 dies he d'anar a l'endocrí per veure si estic creixent i a
la meva doctora que, em sembla a mi, que no em coneixerà pas perquè
després de tants
mesos de no veure'm... Em sembla que he crescut molt! O és així
o se m'ha encongit tota la roba!
A l'escola tot va molt i molt bé.
Encara no m'he posat malalta!! I els papes que es pensaven que hi aniria dos
dies i una setmana a casa... Doncs aguanto com una campiona !!! És clar que porto un munt de
xarops preventius que alguna cosa hi deuen fer... Ara, tan jo com la mama, ja hi anem tot el dia i, entre una cosa i
l'altre, arribem a la tarda cansadíssimes.
Suposo que per això descanso
molt més a les nits i,
finalment, els papes poden dormir una mica. És que m'ho
passo tan bé a l'escola....
No paro d'anar amunt i avall i aprenc un munt de coses!!! I he fet un grupet
d'amics que fins i tot hem anat a festes i a teatre!! Ja ho veieu que quan us
dic que estic recuperant el temps perdut ho dic per alguna cosa....
Per cert , feia tants dies que no us deia res que ni tan sols us
he parlat dels meus reis!!! Van ser genials. Devia fer molta bondat perquè em van portar un munt de coses
que no m'ho pensava! Ah! Fins i tot van venir els reis a casa a fer-la petar
una estona amb mi i els vaig acabar fent analítiques
i escoltant-los els pulmons als tres!! Potser per això van ser tan generosos a la nit... Un violí!!! Un piano de cua!!! Un llitet
per a la nina, una nina!!!! I un munt de coses més!!!
Llàstima que reis només sigui un cop l'any.... Però el que més triomfa és
el piano i el violí. Cada
dia els toco i el papa em fa classes de violí
i... No sabeu pas el que costa tocar-lo!!!
També vaig
tenir tres bolos per les vacances. Sí,
sí, i amb una orquestra de
veritat!! L'orquestra Bacasis va tornar a fer els concerts solidaris
i,juntament amb jo i tres nens més,
vam fer tres concerts per a recollir diners per a la fundació Carreras, Obra social de Sant
Joan de Déu i per a la casa
dels Xuklis. M'ho vaig passar genial però...
Vaig haver d'assajar molt, eh? Ah! I també
va tocar la meva tieta de lluny!!! Una flauteta que encara no sé com pot arribar a fer tantes
notes per segon....
També vaig
anar al carnestoltes!!! Aquest any envoltada de nens. I també vaig disfrutar tant...
A casa, doncs, tot sembla que, poc a poc, va tornant a la
normalitat. Els papes estan una mica pesadets perquè tot el dia em diuen que ja sóc gran, que aviat els hauré d'ajudar molt... No sé pas què els agafa!!!
Doncs res, una petarrufa de les meves i a veure com estan les
meves analítiques que després de tants dies els papes ja
frissen per saber com van.
Abril
23 de maig. Sempre recordarem aquest dia. El dia que em van arrencar dels braços de la mama i el papa i se'm van emportar amb una ambulància en un hospital de Barcelona. El pronòstic era el pitjor però... Mireu-me ara!!
