19 d'abril de 2016
Avui és un gran dia. Avui els limfòcits T que em varen treure ja són a EEUU i els estan modificant amb un virus desactivat perquè aquests rebin l'ordre de carregar-se a tots els meus limfòcits B. Ara sí. Això ja va en sèrio. Esperem que no hi hagi cap entrebanc i aquests estiguin ben forts per aguantar i guanyar la partida. Encara tenen feina aquests investigadors americans. Mireu-vos-hi bé perquè aquestes cèl.lules han d'estar ben fortes i alliçonades. Tenen molta feina a fer. Ben aviat les tindrem aquí. Cinc o sis setmanes d'espera abans no emprenguin el viatge amb mi. La batalla ja no queda tan lluny. Un dia menys per arribar a port.
Per esperar el gran dia, cal anar posant a ratlla la malaltia. rebaixant-la i mantenint-la al mínim. És per això que aquesta setmana ens toca quatre dies seguits de químio. De moment ho porto força bé tot i que l'analítica d'avui ja comença a davallar. Normal. Fan la seva feina aquests xaropets... Esperem que no em deixin a zero perquè voldrà dir tornar a aïllar-nos a l'hospital.
Aquests dies, doncs, dormim a casa però hem d'anar cada dia a l'hospital. El que porto més malament és que em punxin i les hores que ens hem d'esperar abans no ens criden. Renoi! Hi ha dies que acabo ben enfadada! Una cosa és esperar-nos una estona però l'altre és més de dues hores!! No us podeu imaginar com molesta haver-te d'esperar amb la mascareta posada!! Els papes ja n'han trobat una de petita, però quan portes gaire estona amb ella, comencen les picors, suors... I començo amb els mals humors!! I amb raó!!
I mira que un cop sóc a dintre l'hospital de dia fent el tractament jo aprofito l'estona. Aquests dies fins i tot he estat fent un dibuix per a participar en un concurs de Sant Jordi que han organitzat els voluntaris de l'hospital!
Avui hem anat a veure el cardiòleg. De fet, encara no us ho havia explicat. L'últim dia que em van adormir les meves pulsacions van baixar molt. Una mica és normal però tant no. La meva doctora de bata blanca va voler saber què passava al meu cor. El metge del cor va veure que tenia líquid al voltant del meu cor. Aixxx! Això s'havia de mirar d'aprop! No ens convenia una complicació així!! Hem anat fent controls i, avui, ens han dit que aquesta aigua havia desaparegut. Segurament ha estat degut a una hiperhidratació.
Aquesta setmana he tingut algunes visites que m'han fet molta il.lusió. Això sí, al jardí de casa. Darrere el finestral del menjador. La Carme va venir amb el Lluc i el Bernat. Em van ensenyar a jugar amb un joc súper xulo que em van regalar. Es veu que el Lluc n'és un expert! Ja vam quedar que ens entrenaríem molt amb els papes i que quan estigués bona faríem una partida junts per veure qui dels dos guanya!!
La Bruna, l'Arlet i la Mel també van voler venir a veure el meu nou pentinat en directe. El dia que van venir jo portava el pentinat de l'Elsa. Segons va dir la Bruna a la seva mama, es veu que em van trobar tan guapa amb aquest nou pentinat! Els va agradar molt la súper caseta que tinc al jardí. Hi van jugar una bona estona mentres jo ho havia de mirar des de dins el menjador. Però ben aviat esperem jugar-hi les quatre juntes mentres les mames continuen xerrant i xerrant que sembla que no acaben mai ni mai.
Les Annes, mames de l'Aina, l'Eloi, la Vinyet i el futur Guiu també van venir. Em van regalar una vareta màgica!! Sí, sí! Aquesta és molt especial! Diuen que té el poder de transformar ganyotes en somriures (les ganyotes que els faig a les infermeres cada vegada que em volen punxar), les llàgrimes en carícies, els sorolls més molestos en dolces melodies, els problemes en oportunitats i fins i tot pintar les coses grises en colors ben vius! I també he de comprovar si pot anar bé perquè alguns metges "tontorricos" puguin veure els meus pentinats invisibles!! He d'aprendre a fer-la servir. Tinc prou temps. Val la pena que ho faci, no creieu?
A part de tot això he continuat fent de germaneta gran, que tan m'agrada, i també he fet molta feina
amb la mama. Aquesta setmana m'ha tocat fer dracs de Sant Jordi per a regalar als meus companys de l'escola. O sigui que entre una cosa i l'altre no paro!
I una forta abraçada a la Mariona que pensa molt en mi!
I res més per avui. Demà més químio i he de descansar.
Una petarrufa molt especial i plena d'energia a l'Èrik, un company de batalla, que ahir li van posar les seves cèl.lules T modificades. Ell és el núm 1 de rebre el tractament a Espanya. Jo el número 4. Esperem que la gran tempesta sigui lleu i, ara sí, pugui dir adéu a la maleïda malaltia d'una vegada per sempre.
Abril
