Setmana contra la leucèmia

Amigues 2.0

17 de juny de 2016

Tot segueix igual. Vaig pujant la muntanya amb la motxilla carregada d'energia de cents de persones. I això es nota. Ho porto d'allò més bé. Vaig força lleugera. Tots esperem una mica de febreta per la reacció però aquesta no apareix de moment. És una mica com el mal de muntanya. Hi ha qui el pateix i hi ha qui, perquè està molt ben entrenat, no li surt. En la pujada a la muntanya del Nord de moment el mal de muntanya no ha sortit. Tot s'ha de dir que si no hi ha molta malaltia i, a més a més, les meves analítiques encara són molt pobres per l'última químio, aquest triga a sortir. Com diu la meva doctora, encara és una mica d'hora. A veure la setmana vinent... O potser ni tan sols surt! I això esperem no voldrà pas dir que el tractament no hagi funcionat. D'aquí a un mes ho sabrem.

De moment jo segueixo pujant. Fent els meus passets dia a dia.

Em trobo bé i no paro en tot el dia. Ara ve la mestra, ara la físio, ara la mama em fa escriure i llegir, ara jugo amb l'àvia a pujar el Pedraforca, ara fem cine, ara vénen els Pallapupes, ara faig teiatre amb els avis, ara la tieta Carme em fa un pentinat xulíssim amb la meva melena invisible i m'explica i m'ensenya fotos dels cims que està fent el tiet Albert amb el meu osset petitó, ara la tieta Marta m'ensenya a pintar bé i m'explica un conte preciós, ara el tiet David em fa riure tot fent-me la punyeta, al vespre el papa no para de fer-me bestieses i jo li pago amb milions de mimos, petons i paraules boniques...

Uff... I això no és tot!! Hi ha hagut dos dies a la tarda que m'ho he passat genial! La meva petita habitació s'ha convertit en una disco!! Hem fet una vídeoconferència amb la meva amiga Emma!! I fins i tot hem ballat. Ella a casa seva i jo a l'habitació. I avui m'han fet una sorpresa! La Maria també s'ha volgut afegir a la festa. Quina ballaruga que portàvem... Txarango sonava una i una altra vegada. I nosaltres ballant. Quina suada!! I després hem berenat juntes. Això sí, separades per la pantalla de l'Ipad! I després hem jugat al Veig, veig. Quina tarda tan animada... Tinc tantes ganes de curar-me i jugar amb tots vosaltres en directe... Gràcies per ajudar-me a passar una molt bona tarda. Segur que la recordarem molt i molt temps. Almenys jo!

Per cert, amb tanta emoció explicant-vos tot el que he fer no us he dit els resultats d'aquell mal que m'havia sortit al canell i que, per això, ens van aïllar. Es pensaven que era un herpes. Doncs... negatiu! Tot segueix bé. O sigui que, a esperar els següents dies a veure què em trobo pel camí de pujada!

Una petarrufa per al meu tiet Albert que està fent cims molt i molt lluny i un de molt especial al Nil que avui ha fet 5 anys. FELICITATS! Avui també he pensat amb tu! Quan ens tornem a veure ja et faré un petonet.

Abril

Pujada a la muntanya

15 de juny de 2016

Avui ja és el dia + 3 des de que vaig començar a pujar aquesta muntanya. La muntanya de la VIDA. De moment tot controlat. Estic bé. Els papes em diuen que sóc com una cabreta. Suposo que almenys sóc com la meva "Banyetes" que és una d'aquelles cabres tan valentes que ronden per les muntanyes suïsses. De fet, tenen una por que em despunxi... Del llit al sofà, del sofà al llit. Ara faig de ballarina, ara faig màgia....

Aquests dies aquí a la muntanya del Nord he d'aprendre a controlar els poders màgics que em van passar per tal de fer fora a tot bitxet que se m'aparegui pel camí. De moment toca esperar la temible "reacció". Tot s'ha de dir que aquesta pot ser més o menys forta en funció de la quantitat de malaltia que tens. Com que en principi jo hi he arribat sense bitxets, almenys que es vegin, doncs en teoria la "reacció" ha de ser menys o no n'hi ha d'haver, tot i que en medicina 2 i 2 no fan mai 4.

Tot i així una mica de febreta no faria res que apareixés. Així ja veuríem una petita reacció evident al cos. Aix! Aquests papes! No estan mai contents!!! Ara que estic bé voldrien febreta...

Avui, però, la mama m'ha trobat una petita butllofeta al canell. Li hem dit a la meva doctora i ens han aïllat fins que no sàpiguen què és. Podria ser un herpes... Cal analitzar-lo i per això m'han començat a passar un xaropet per aquestes bombes que sempre hi estic lligada. Me l'han hagut de rebentar per agafar una mostra i això no m'ha agradat gens. Esperem que no sigui un obstacle en aquesta pujada!

De moment m'ha passat el dia força ràpid. Entre físio, la mestra, els papes, l'àvia, els avis, jugar als monos locos... (prepara't Lluc!!). Ah! I el més divertit de tot!! Hem fet una vídeoconferència amb la meva amiga Emma!! Ella a casa seva i jo aïllada a l'habitació de l'hospital!! Però ens ho hem passat molt bé. Hem berenat juntes i fins i tot hem fet una discoteca a distància amb una música molt xula que m'ha enviat. Ja ens podeu veure a totes ballant: jo, l'Emma, la Martina la Lluïsa i la mama i tot!!! Ens hem ben cansat... Si en aquells moments arriba a entrar la doctora... No sé pas què hauria pensat! Suposo que és per això que al vespre he caigut rendida al llit.

Continuarem esperant. Ara és el que toca. De moment ho porto prou bé. Amunt, amunt que encara queda molt per arribar a fer el cim.

Una petarrufa,

Abril

Cuinant des de la muntanya per la tieta de lluny

14 de juny de 2016

De moment la muntanya del Nord la vaig pujant força lleugera. Tot s'ha de dir, tan sols som al principi. Encara poden passar moltes coses. Em sento amb força i energia. Si no fos perquè trobo a faltar molt a l'Alba encara pujaria més lleugera.

La meva doctora m'ha trobat molt bé. M'han anat desconectant d'aquelles màquines que em tenien lligada i que tants números els sortien. Ara només de tant en tant em fan un control de les constants. Com ella diu, hem d'anar esperant a veure què passa.

Així que jo he d'anar passant les hores. Avui al matí he passat una molt bona estona amb la Núria d'arteràpia. Hem fet i pintat el castell de l'Elsa amb caixes, pintures i tota mena de materials. Em relaxa moltíssim fer aquesta activitat. També he pintat amb la mama, he jugat amb el papa, amb l'àvia i els avis i... amb la tieta de lluny. Sí, sí. Aquesta tarda he obert el meu restaurant "Ratatouille" i he tingut una clienta ben especial. La meva tieta Marta que, a la distància, li he hagut de cuinar un menú especial per ella. I no us penseu que poca cosa... Fins i tot sushi li he hagut de preparar!!

He passat una tarda genial jugant amb ella... Aixx aquesta tieta de lluny... Tot i que és la tieta de lluny la tinc tan a prop... La pobre ahir havia d'estudiar en un lloc on és ara i, en comptes d'estudiar el que li tocava, va estar tota l'estona tocant la cançó de "Véns a fer un ninot de neu amb mi". Sap que m'agrada tant... Aquells músics de l'orquestra si la van sentir devien al.lucinar. És que diu que així era una manera d'estar al màxim aprop meu en un dia tan important per a mi. Fins i tot al migdia se li va escapar alguna llagrimeta d'emoció i tensió acumulada i algú la va enxampar! Shhht! Jo no us ho he dit, eh?

És que tot això a la distància es fa més difícil de portar. Vol ser amb mi però sap que no sempre hi pot ser, que no vol dir que no hi sigui. Eh tieta??

Així doncs, després de no parar quieta en tot el dia me'n vaig a dormir que encara em queda molt per pujar.

Una petarrufa,

Abril