Normalitat

17 de novembre de 2016 

Avui no m'han deixat anar a l'escola. Tan bé que m'ho estava passant aquests dies... Fins i tot havia aconseguit oblidar una mica la rutina d'hospital. Doncs ben d'hora ja era a Barcelona punxant-me per a fer l'analítica.

Després de cinc hores d'espera, que aviat s'ha dit, la meva doctora m'ha visitat! Sort que teníem bones notícies! Ni rastre de limfòcits B. Per tant... anem bé! Quinze dies més que hem avançat! 

La pròxima visita serà més llarga. El dia 30 tindré una prova d'aquelles que em porten a una mena de cine, em donen un xaropet per dormir i, per tant, no puc acabar de veure la pel.lícula, i em desperto amb dues punxades extres a l'esquena. I tot per saber amb més precisió si tot continua bé i perquè els doctors de Philadelphia puguin valorar i fer un recompte de les meves cèl.lules màgiques (CARTS). 

A part d'aquestes dues puncions també em passaran aquelles bombolletes que cada vegada que intento dir el seu nom (gammaglobulines) no sé per què, però tothom riu. I és que se'm fa un embolic la llengua... que no hi ha manera! 

A part d'això dir-vos que sóc feliç. Anar a l'escola em prova. Estar envoltada de les meves farigoles em dóna força. És com si respirés un aire més pur. Fer el que fan tots els nens de la meva edat... no té preu! Les presses del matí perquè no puc arribar tard a l'escola. Sortir d'escola i anar a ballet i arribar a casa ja ben fosc. Fer i memoritzar un poema. Portar material a l'escola pel projecte que estem treballant. Anar a dormir d'hora.... Tot això fa olor de normalitat. NORMALITAT... Quina paraula tan esperada.... com m'agrada sentir l'stress que tanta gent sento que es queixa... només voldria que durés i que aquesta normalitat ja sigui la definitiva. 

Una petarrufa als meus CARTS perquè, sense saber encara si són molts o pocs, continuïn dins meu molt i molt temps i que treballin tan bé com ho estan fent fins ara. 

Abril

Tornarem....

7 de novembre de 2016

Tal i com diu la cançó "Tornarem", després de grans tempestes rere els núvols hi ha un sol tan gran que mai ningú podrà amagar! Tornarem a ser grans! Hi tornarem!! Quan sortim d'aquesta tempesta!!!

De la tempesta ja n'hem sortit! Encara queda continuar navegant però, de moment, el sol em comença a escalfar la cara!!

Quin dia tan especial. Un dia que feia temps que sommiava. Tornar a la "vida normal". Retrobar-me amb els meus companys i ser una farigola més. Alegria, eufòria, il.lusió per a mi però també pors pels papes. No m'ho diuen, però les seves cares sí !

Però hem de tirar endavant. Normalització és la paraula que ens hem de repetir una i altra vegada. NORMALITZACIÓ i disfrutar del que estic vivint en aquests moments. Ara toca ser una farigola més i aprendre un munt de coses. No a casa, sinó amb els meus companys que tan i tan he trobat a faltar!!

A veure si els bitxets que corren per a les escoles els puc esquivar bé...

Ni la Sònia, ni la Rocío ni l'Anna qui tan m'he estimat. Dues mestres noves per un curs carregat d'il.lusions. Amb l'Eva i la Irene segur que em posaré de nou al nivell dels meus companys.

Avui les meves farigoles m'han mimat d'allò més! M'he sentit molt estimada. Tots em volien dir coses i explicar-me un munt d'històries!! Tant que de vegades tots em parlaven a la vegada i em costava seguir-los!! Sé que aquests nou mesos que hem estat lluny hauran servit per apropar-nos molt més! M'han dit que m'han trobat molt a faltar. Ens hem trobat a faltar!!! I de benvinguda m'han fet una bonica sorpresa. Un dossier ple de dibuixos amb un missatge personalitzat de cada un d'ells!! Us estimo!!!

La que sí que m'ha trobat molt a faltar ha estat l'Alba!! Tants dies juntes les 24 hores... jo a ella també, però ja li vaig explicar que jo havia d'anar a l'escola per a treballar i aprendre coses amb els meus companys. Ara bé, em sembla que no ho ha pas entès...

Després de llegir això, podreu suposar que les analítiques de divendres van anar d'allò més bé! 

D'aquí quinze dies nou control però de ben segur que amb l'energia de les plantes aromàtiques com la farigola, les coses continuaran anant molt bé.

I avui una forta petarrufa per en Pol. Necessita tota l'energia de tots vosaltres i de tothom!!

Endavant Pol!! Estem amb tu!!!

Abril

Albirant terra ferma

17 d'octubre de 2016

Els bons mariners són aquells que, amb paciència, prudència i constància vèncen les adversitats del mar. Això és el que porto fent jo des del 25 de febrer. Dia que em van diagnosticar la recaiguda a la leucèmia i l'inici d'un altre llarg i desconegut viatge. Com sempre he dit, aquest viatge no l'he fet mai sola. Capitanejat per la meva Doctora i amb un bon grapat de tripulació: infermeres, papes, avis, tiets, companys d'escola, amics... ah! I amb la meva companya grumet, l'Alba, que sort n'he tingut d'ella...

Cada analítica, cada punció és una parada en el viatge, un estat de nervis a l'imprevist, una agafada d'aire, d'energia... per a poder reemprendre'l de nou i agafar forces per a navegar un tram més.

Des de que em van posar les meves cèl.lules màgiques dins meu ja fa quatre mesos. Com diu la meva tieta Marta 4-0!! Quatre mesos que, tot i la meva baixada d'analítica i la por a perdre els CARTS, són quatre mesos de victòria! Poquet a poquet, com sempre, però sempre endavant!!

Doncs sí, avui he tingut nova revisió i ens han donat part dels resultats del recompte dels CARTS, de l'última punció, que fan a Philadelphia. Sembla ser que els CARTS en sang perifèrica han pujat una mica, mica. Ara falta saber el recompte en medul.la...

I l'analítica d'avui torna a estar súper bé. I el més important, ni rastre de limfòcits B!! Un passet més endavant i un respir més per als papes, perquè de patir se'n fan un fart!

Mica en mica ja puc anar normalitzant la meva vida i la dels papes i l'Alba. Ja són vuit mesos de limitacions... amb paciència això ja s'acaba i, ben aviat, a la classe de p5A hi haurà una farigola més!! No sabeu pas les ganes que en tinc... és que a casa ja faig feina d'escola, ja.... i molta! Però què voleu que us digui, prefereixo fer-la a escola!!

I ara a esperar nous resultats al més cinc. A veure si podem sumar-ne un altre. Mica en mica hem d'anar sumant mesos i mesos amb els CARTS dins meu i que aquests eliminin del tot tots els limfòcits B per tal que la maleïda malaltia no pugui ni treure el nas.

Una petarrufa, i a seguir navegant!

Abril

Festa AECC al circuit de Catalunya

8 d'octubre de 2016

GRÀCIES AECC! (Associació Espanyola Contra el Càncer)

Gràcies AECC per a fer-nos-ho passar tan i tan bé en totes les activitats que vau muntar a Montmeló pels nens i nenes, adults i famílies afectats de càncer!!

Segur que amb l'adrenalina que vam deixar anar ens vam carregar d'energia per a continuar lluitant una bona temporada!

Dies així ens fan esborrar una miqueta els dies dolents que hem passat.

Segur que l'any vinent repetirem!!!

Felicitats per a la iniciativa.

Una petarrufa,

Abril