Dia -13 El grumet del vaixell ja està a punt

16 de novembre de 2012

Avui la marea ha estat força moguda. Encara no m’he acostumat a estar tancada altra vegada. Jo vull veure els meus peixets….

Avui ha estat un dia llarg per a mi i pel papa i la mama. La nit passada no vaig dormir gaire i vaig plorar molt. No volia estirar-me al llit. Tenia por que em fessin més coses. Només volia braços de la mama i adormir-me sentint-la a cantar. I a qui no li agrada adormir-se així?

A les 6 del matí ja jugàvem amb les cançons perquè la soneta havia dit prou. M’he adormit més tard, i quan estava enmig d’un somni on era feliç jugant sense malaltia, doncs… patapum!! M’han vingut a despertar per tornar-me a adormir. Qui ho entén això? Doncs sí, m’han donat aquell xaropet que la mama sempre m’explica que és per adormir-me quan m’han de fer cosetes que fan mal perquè així estic traquil.la i no me’n sento de res.

Quan m’he despertat ha vingut de seguida el papa i la mama. Alguna cosa rara m’havien fet perquè em notava que portava alguna cosa al cap. Doncs m’han posat com una mena de barretina blanca perquè no em tibi ni toqui els cateters i les vies que porto al coll. És ben bé que semblo una barrufeta però amb barretina blanca o, més ben dit, i seguint dins del vaixell núm 6 rumb a la Felicitat… sóc ben bé el grumet d’aquest vaixell!!!

A part d’això, aquesta tarda m’he despertat més tranquil.leta i he jugat molta estona. El papa diu que unes infermeres li han dit que les hi tinc el cor robat. Sabeu per què? Doncs totes venien a veure com sabia a on era el nas, el cap, el peuet… i fins i tot els feia llengotes!!! Potser les hauria de guardar per quan em vinguin a punxar… Ah!!! I quan han vist que endevinava les cançons que em cantava el papa amb el cançoner de la mama…. Doncs encara han flipat més!!! Això no és res. Amb el temps que estaré aquí n’aprendré de coses… perquè tinc moltes ganes de conèixer coses i el papa i la mama no paren d’ensenyar-me’n.

Aquest cap de setmana la marea es preveu més relaxada. Tindré tot el dia per jugar i sense medicació. Ho he d’aprofitar perquè a partir de dilluns… em tornaran a donar aquells medicaments tant forts que em fan estar tan malament però que els papes em diuen que sense ells no em curaria. Hauré de fer bondat i prendre’ls, com sempre.

Per cert, sabeu què trobo molt, molt a faltar? Aquells menjars tan bons que em feia la mama i, sobretot, menjar-me una llesca de pa amb tomàquet i pernil dolç! Uhmmm! M’agradava tant empastifar-me la cara i menjar jo soleta…

Aquesta nit la passaré amb el papa. És la primera nit que la mama no dorm al meu costat. Jo estaré molt bé amb el papa però sé que la mama em trobarà molt a faltar i no s’ho passarà massa bé. Aix…. Aquesta mama… jo des del meu camerot pensaré molt amb ella i si tanco els ullets segur que la veig al meu costat. Un petonet de bona nit mama!!!!

Apa, per avui ja n’hi ha prou. Una petarrufa de la grumet del Vaixell

Abril