dimarts, 8 de març del 2016

Inici del meu segon viatge


8 de març de 2016 

Avui de bon matí tota la maquinària del meu vaixell ha començat a posar-se en marxa. 
Aquest matí, ben d'hora, al camerot on estic aquests dies, hi ha hagut molt moviment. Primer l'analítica per a saber com estava ( requisit bàsic per entrar en el protocol) després una bona dosi de plaquetes.

Han entrat una maquinària al camerot... Que era tan gran que han hagut de treure una butaca i tot perquè no hi cabia! La posada en marxa d'aquesta ha estat sorollosa i els dos tripulants que la portaven m'han fet enfadar molt. M'han remenant els catéters del coll que tan m'empipen i, a sobre, no em deixaven veure la Peppa Pig amb tranquil.litat! Dues hores connectada en aquella màquina. Em treuen la sang per un tubet, passava per la màquina, i me la tornaven a entrar per un altre tubet. Objectiu? Filtrar tots els limfòcits T per a enviar-los a EEUU perquè els ensenyin bé què han de fer. 
Però és clar, per a poder continuar aquest viatge havíem de saber si n'hi havien prous de limfòcits T. Sort que la meva capitana de viatge, la meva Doctora bata blanca, ha trucat al vespre al papa i li ha dir que la mostra era suficient. Un passet important endavant! 

Sabeu què feia durant l'inici d'aquest viatge? Durant la famosa afèresis? Doncs el papa m'ha muntat un cine amb crispetes i tot! Jo no sabia què era anar al cine. Mai hi he anat. Però el que s'ha inventat el papa m'ha agradat. Estirada al llit, mirant Peppa Pig i menjant crispetes d'hospital. Bé, crispetes, crispetes no. Eren trossets de torradeta. Perquè la novetat és que avui no han aparegut ni marejos ni vòmits. I fins i tot he menjat força per sopar! És que per estar forta he de fer esforços per a menjar.... Ja tornaran els marejos i vòmits... Quan estigui en plena tempesta hi haurà un rebombori.... Ja temo aquests dies!!! Seran molt difícils. Però no cridem el mal temps. De moment avui hem iniciat el viatge molt bé. Ara a poc a poc i endavant. 

I a la tarda he jugat a fer teatre amb l'Àvia i els avis. Els he fet fer el que jo volia . Jaume... Quan faci sisè a l'escola ja em pots preparar  un paper important... Veig que això del TEIATRE, que dic jo, em va!! 

I res més. Primer dia de viatge superat amb nota. Ara a descansar que demà, si tenim sort, em treuran el catéter del coll. 
Ara a dormir amb el papa que sempre em fa sentir segura. 


Una petarrufa 

Abril 

6 comentaris:

  1. Hola Abril!! Sóc l'Alex, el teu company de la classe dels espinacs!!aqui et trobem molt a faltar i pensem molt amb tú!! Saps què?? Fa unes setmanes m'he apuntat a jugar a fútbol perquè m'agrada molt i vull que sàpigues que el pròxim gol que marqui te'l dedicaré a tú!!
    Sé que aquest viatge que tornes a començar no será gens fácil però aquí estarem per enviar-te tota la nostra energia!!No estas sola, saps? Darrera teu estem tots els espinacs i junts ho aconseguirem. Som un equip, com quan jo jugo a fútbol!!!
    Molts anims i forces per tú i els papes, que de ben segur ho están donant tot al teu costat!! Segur que aviat tornarem a estar junts. Tú lluita fort, que nosaltres t'esperem el què faci falta!!

    Un petó enorme

    Alex

    ResponElimina
  2. Comença l'aventura, podríem cantar la cançó del súper3 una súperaventura!!

    Cada dia pot ser una superaventura,
    tant si estàs a la ciutat o a la natura.
    La podràs trobar ben lluny
    o a un pam dels nassos.
    Sempre hi ha aventures esperant.

    Descobreix cada moment
    què més hi ha, a part del que veus.
    Observar-ho bé és el primer pas.
    Viu allò que està passant,
    i en un gir inesperat
    veuràs que l'aventura ha començat.

    En un llibre que he llegit
    hi ha una història emocionant:
    va d'un passadís secret
    que creuava la ciutat,
    i ara he començat a investigar,
    busco algú que m'hi vulgui acompanyar.

    Molta, molta, molta sort rateta!

    ResponElimina
  3. Hola Abril!

    Sóc la Maria de la classe dels espinacs.

    Et trobem molt a faltar, cada dia li demano a la mama com et trobes i si et puc veure en alguna foto.

    Tinc ganes de veure't.

    Saps que m'agrada molt jugar a pares i mares amb tu! Ho trobo a faltar.

    I el dia del carnaval?, ens ho vàrem passar molt bé disfressades de patufets.

    Ets molt valenta Abril i tots els espinacs estem al teu costat per donar-te molta energia i molta força, i pels pares també.

    Mil petonets màgics.

    MARIA

    ResponElimina
  4. Hola Abril!

    Sóc l'Èlia.

    Encara no em coneixes perquè sóc molt petitona, però jo si a tu; El papa i la mama m'han ensenyat un DVD on cantes molt bé les cançons del rei Lleó. Ja me les estic aprenent per poder-les cantar quan acabis d'aquest viatge que segur que serà ben aviat perque ets molt valenta.

    Ara et diré un secret, el meu papa diu que quan facis 6è ja sap qui farà de dimoni en els pastorets, i jo et vindré a veure...

    Com era allò que deieu?

    HAKUNA MATATA!!!

    Petonets!

    Èlia, Inma i Jaume

    ResponElimina
  5. Hola princesa del meu cor!!!😉
    Ja has començat el nou viatge i et vull enviat tota l energia que tinc, que pensa que es el doble ja que com que tinc a la Bruna a la panxa és el doble!!!
    M'agrada molt llegir que malgrat aquests moments tant durs no deixes de ser tu, una nena amb moltes ganes de jugar i d aprendre moltes coses!!!
    Saps que és curiós? Que jo durant aquests mesos he intentat ensenyar-vos moltes coses als espinacs, però la lliçó més important me l estàs ensenyant tu a mi i a tots nosaltres!!! La de lluitar com una campiona!!!
    Un petó enorme.

    ResponElimina
  6. Preciosíiiiiiissima!!!

    Quin començament de viatge taaaaaan emocionant!!!! I que bé que l'has començat!!!! Ets increïble... Ho estàs fent taaaaaan bé... Ara però, a fer volar toooots els somnis perquè t'omplin d'energia però concentrada en cada passet, un rere l'altre, sense pressa i dedicant toooota l'atenció en cada un d'ells, sense que la il·lusió de conquerir el cim et despisti ni et faci saltar passets, Ok? I és que, demana-li al tiet Albert com es conquereixen tos els cims... Passet a passet, ben ferms i sempre amunt i endavant!!! Vaja, tal i com tu saps fer-ho :-)

    Apa, descansa que demà serà un dia llarg però serem també una miqueta més endavant!

    Milions de petonets!!!

    La tieta de lluny
    Xxx

    Pd. I per cert, quan vegis al papa o a la mama una mica capficats, recorda'ls que el "i si no....", no existeix ;-) muuuaaaaa!!!

    ResponElimina