5 d'abril de 2016
Avui al matí ens han fet canviar de camerot. Hem passat d'estar a la suite de cambres de transplantaments a estar en un petit camerot de planta. Això té les seves pegues i les seves avantatges. Una de les pegues és que ja no tinc l'Emma i la Sònia d'infermeres. Què voleu que us digui... M'inspiraven molta confiança i ens intercanviàvem endevinalles. També teníem un camerot súper gran que m'anava molt bé per moure'm i no estar sempre al llit. Tenia un escriptori on treballar... El meu nou camerot és molt més petit. Però molt. Però la gran avantatge és que els papes poden estar els dos amb mi sense problemes. Els avis també. Aquí em ve a veure la Gemma, una noia d'arteràpia que em fa fer coses súper xules. Vénen a fer musicoteràpia, Pallapupes... O sigui que, tot i l'aïllament que tenim, estic més entretinguda.
Per cert, sabeu qui m'han acompanyat de nou al meu nou camerot? Doncs els meus monstres de colors i la foto de l'Alba.
Sabeu a qui he vist avui al passadís quan em pujaven a planta amb la camilla? Doncs a la meva germaneta! Sí, a l'Alba!!! I que gran que l'he trobat... I que rossa!! Que guapa... Em sembla que ella no m'ha pas conegut a mi. He canviat tant en tan sols quinze dies... Pobreta... S'enrecordarà de mi? És que ja fa dues setmanes i mitja que no la veia!! I els pocs dies que vaig estar a casa poc la vaig mirar perquè em trobava tan malament... Que només volia dormir. Pobre... Alba! Prepara't que hem de recuperar el temps perdut, eh?
Avui a les meves analítiques semblava que hi havia una mica més de moviment. Potser aquesta plugeta ha anat bé per despertar-les! Les plaquetes s'han mantingut i els neutros tornen a estar a 200. Són misèria, però almenys hem recuperat els 100 que havia perdut. Ah! I els leucos també han recuperat una mica. Tot i així continua el pla que ens van dir. Demà punció i químio intratecal. Veurem si em costa remuntar pels efectes de la químio o perquè s'han colat més bitxets de malaltia. Esperem bones notícies.
I si demà al matí em fan punció, sabeu què vol dir això? M'hauran d'adormir. I em sortirà el monstre de la RÀBIA un munt de vegades. Amb la gana que tinc jo... Em faran estar un munt d'hores sense menjar. Que preparin sacs de paciència els papes... La necessitaran! És que la cortisona fa sortir el mal caràcter i la gana. I tot barrejat és un monstre de la ràbia gegant.
Així doncs, a descansar que he de remuntar sigui com sigui.
Una petarrufa,
Abril
Bon dia princesa,
ResponEliminaestàs guapísssima amb el gorro de color taraonja i espero que en aquest nou camarot, malgrat sigui més petitet, hi estigues molt còmode. Saps què? És més important que puguin entrar els pares i els avis, encara que hageu d'estar apretadets! Millor! Així sentireu l'escalfor familiar que tant ajuda en aquests moments. Sé que ara et deuen estar fent la punció, i t'envio un carregament de gotetes d'energia, tot esperant que els neutròfils es portin bé!!! Fins ara bonica i continua treballant molt perquè quan surtis d'aquest vaixell, puguis ensenyar als teus espinacs que has après moltes coses mentre feies aquest viatge tant empipador! Un petonet princesa!
I és clar que se'n recordarà l'Alba de tu!!!!!! Tant com l'Anna i l'Elsa es recordaven l'una de l'altra... O com la tieta de lluny us recorda a toooots vosaltres sigui en el trosset de món on sigui... I és que quan estimem a algú de veritat, és igual el temps que fa que no ens veiguem, els quilòmetres de distància que ens separen i el molt o poc que haguem canviat... Les persones que estimem de veritat les duem seeeeeempre dins del cor!!! Així que tu no pateixis per això i concentra't només en guanyar la batalla als marcianitos i a espavilar aquests Neutròfils, entesos?!?
ResponEliminaAu vinga preciosa que ja tenim un dia més guanyat!!!
Milions de petonets i una empenteta per a cada netròfil gandul!!!!
La tieta de lluny