20 de febrer de 2013
Aquests dies els papes estaven una mica nerviosos. M’havien
de fer una altra punció a l’esquena amb químio i unes proves per saber si havia
fet net de la malaltia. Els resultats de les analítiques són molt i molt
importants, però els papes no respiren una mica fins que no saben els resultats
d’aquesta prova.
Dilluns vam anar a l’hospital i em van passar plaquetes una
altra vegada, i dimarts, abans d’adormir-me i punxar-me, em van tornar a omplir
de plaquetes. Es veu que n’havia de tenir moltes perquè sinó podria ser perillós
i tenir una hemorràgia. Així doncs,
un munt d’hores a l’hospital.
El dimarts, però, jo estava molt tranquil.leta i, mentre em
passaven les plaquetes i la medicació, estava molt contenta ensenyant el meu
joc d’animals a les infermeres. Ah! i també les vaig punxar a totes. Em van
donar una xeringa ben grossa i jo les vaig curar a totes!!
Quan em van portar a la sala de cures on m’havien de punxar,
em vaig posar a plorar tot i estar als braços de la mama. Però quan vaig veure
a entrar el metge…. Uix! Vaig callar de seguida!! I és que era tan, tan alt… i
gros!!! Mai havia vist un home tant alt!! Era com el gegant del pi però aquest era el de les xeringues!!!!
Quan em vaig despertar em van fer estar una hora estirada i
sense moure’m perquè tota la medicació que em van posar a l’esquena es repartís
bé per tota l’esquena i el cap. Després em van deixar beure una miqueta de llet
i em vaig tranquil.litzar una mica. Feia tantes hores que no havia menjar res
de res…
Abans de marxar de l’hospital una de les doctores de la tripulació
ens van donar un dels resultats de les proves. El líquid del cap havia sortit
net de leucos!! Això és una molt bona notícia! Els papes van respirar una mica.
Ara només falta saber si queda resta de malaltia a la medul.la. Aviat sabrem
els resultats. Esperem que tot estigui bé!! M’ho mereixo perquè estic fent
molta bondat!
Aquesta vegada a la tarda no vaig vomitar. Això sí, estava
molt xafada i només volia estar als braços de la mama.
Avui les doctores han trucat a casa i han parlat amb la
mama. Quan parlava amb la doctora feia una cara… Es veu que en l’última
analítica que m’havien fet ha donat un positiu d’un virus que té un nom molt
estrany. Demà em tocarà anar altre cop a l’hospital a fer una altra analítica
per confirmar si aquest virus em surt positiu. Si és així, divendres hauré de
tornar anar a l’hospital a fer un nou tractament i, possiblement, hauré
d’ingressar. Ostres… no vull
tornar a dormir a l’hospital… tinc molta feina a casa a jugar amb els
meus titelles, a pescar els peixets… Esperem que surti negatiu!!!!
Aquest migdia ha arribat una carta per a mi. La mama me l’ha
llegit i s’ha emocionat i tot. Era del Jordi, un molt bon amic de la tieta de
lluny i del tiet David. I ara també amic meu. És el noi amb el qual vam córrer
la Mitja Marató a Granollers per a recaptar diners per la investigació del
càncer infantil. M’ha enviat una carta preciosa, el seu dorsal i el buff perquè
els papes me’l guardin dins la capsa de records que em fan per quan sigui gran.
Gràcies Jordi!!!!
Una petarrufa molt forta i esperem que els resultats de la
medul.la i del virus siguin molt bons!!!
Abril
