Dia +117

26 de març de 2013

                    

Maleït virus!!! M’ha costat, però de moment t’he vençut!!! I sabeu què? Doncs que li he dedicat unes bones llengotes perquè sàpiga que amb mi no s’hi juga!!!

Dilluns vam anar a veure les doctres de la tripulació i ens van donar no només la bona notícia que el virus havia sortit negatiu sinó que els resultats de la tercera aspiració de moll d’os que tan feien angoixar els pares havien sortit nets de malaltia.

 Les meves analítiques també estaven força bé, tot i que sabem que poden canviar en pocs dies. Les plaquetes, que últimament no em duraven gaire, han baixat però no el suficient per transfondre’m. Ara m’aguanten més dies. I a més a més m’han donat vacances d’hospital fins dijous de la setmana vinent. 10 dies a casa!!! Sense que ningú em punxi ni em remeni…. Sembla que no pugui ser!!!! Esperem que no ens truquin per cap resultat imprevist de l’última analítica…

Aquests dies podré jugar tranquil·lament a casa. I és que tinc una feina… tinc dues nines que són bessones que se m’han posat malaltes i no paro de donar-los xaropets, posar-los el termòmetre, mirar-los la pressió, fer-los analítiques… sort que jo d’aquestes coses en sé un munt!!

 Avui he tingut una visita que m’ha agradat molt. El Lluc i l’Abril amb les seves mames. M’agrada tant rebre visites… sobretot de nens perquè jo no estic acostumada de veure’n. No he pogut jugar amb ells perquè estaven al jardí, però m’ha agradat molt que em diguessin coses i m’ensenyessin les seves joguines. La mama m’ha dit que quan em posi bona i pugui estar amb nens, un dia els convidarem i jugarem junts al jardí.

Així doncs, si no hi ha res de nou, a veure si tenim una setmaneta tranquil.la. 

Una petarrufa,

Abril

Dia + 113

22 de març de 2013

Aquesta setmana també Déu n'hi do, tot i que hagués pogut ser molt pitjor.

Dilluns l’analítica va sortir força bé. Les plaquetes encara baixen però més a poc a poc i no me’n van passar més.

Dimarts hi vam tornar i, aquesta vegada sí que em van passar plaquetes ja que tocava examen. Sí, m’havien de fer aquella prova al moll d’os per veure si queda malaltia i, de passada, posar-me químio dins la medul.la. Em van passar plaquetes perquè sempre que han d’operar o punxar n’hi ha d’haver moltes perquè no hi hagi perill d’hemorràgia.

Un cop me les van haver passat, em van donar aquell xaropet que em fa venir aquella soneta. Sort que quan em desperto tinc la mama i el papa al meu costat perquè em desperto d’un mal humor… I és que em fan estar una hora estirada sense moure’m i per a mi això és impossible. A més a més porto un munt d’hores sense menjar res…

I aquesta setmana no hi hem tornat més. Encara no sabem el resultat del famós virus però no m’han fet un nou tractament de moment perquè el nivell havia baixat molt. Van dir que si tornava a sortir elevat ja ens trucarien.

Tampoc sabem el resultat de la prova de la punció del moll d’òs. Les altres vegades les doctores de la tripulació ens havien trucat a casa però aquesta vegada no. Els papes estan una mica nerviosos. Diuen que fins que no saben els resultats d’aquesta prova no estan tranquils. A veure si dilluns ens donen bones notícies…

I res més,  dimarts  al vespre vam celebrar el dia del papa menjant crema i melindros. Ah! I li vaig donar un regal al papa! El meu primer dibuix. Em sembla que li va agradar més…

Esperem tenir bones notícies de la prova…. Ara me’n vaig a dormir perquè aquesta nit no he dormit gens bé. Em sembla que aquesta vegada era pels dos queixals i les dues dents que m’estan sortint.

Una petarrufa,

Abril

Dia +107

16 de març de 2013

Aquesta setmaneta he estat més tranquil.leta. Fins i tot he dormit més. La mama diu que segurament és perquè em trobo millor. Tot i així m’estan sortint dos queixals i una dent que em fa força la punyeta però, és clar, comparat amb el que estic passant, això no és res.

Dilluns vam anar a l’hospital i no em van haver de passar plaquetes. Dijous hi vam tornar i vam fer sessió completa. Primer el tractament del virus, que aquesta vegada no em va donar gens de febre, i després plaquetes perquè havia baixat força.

Els meus leucos estan molt bé, l’hemoglobina es va mantenint i les plaquetes baixen però ara més a poc a poc. I el nivell del virus ha baixat molt. A veure si amb la dosis de medicament del dijous ja el desactivem del tot…

Pel que fa a l’EICH, sembla ser que ara el tinc més a la pell. Em poso molt vermelleta… Si el podem anar mantenint així anirà molt bé i m’estalviaré un xaropet, aquell que em feia sortir aquell pèl tan lleig a tot el cos i que des de fa 3 setmanes ja no me’l prenc.

Tot i així encara em queda un llarg camí per a recuperar-me. De moment que se m’estabilitzin les analítiques i que em baixin la dosis de cortisona que tant inflada em fa estar malament.

Tot i que he perdut força la gana, vaig menjant el que em fa la mama. Ara bé, el que més m’agrada és el caldo. Com que no tinc gana, és el que més em baixa.

Els papes es preocupen una mica perquè aquestes últimes setmanes he perdut força pes. Diuen que quan em desinfli estaré molt primeta. Estaven tan acostumats a veure’m grassoneta… Però espereu-vos que em recuperi que ja veureu!

Dilluns tornem a l’hospital a veure com estan les meves analítiques. A veure si d’aquí a un temps em recupero i em deixen sortir una estoneta al jardí de casa a jugar… Tinc unes ganes que em toqui l’aire… Els papes diuen que quan em posi bona, un dels primers llocs que em portaran serà a la muntanya a veure les vaques. A respirar aire sa! Que bé! En tinc unes ganes… És que quan sortim amb el cotxe sempre anem al mateix lloc, a l’hospital, i ja n’estic tipa!!

Una tendra petarrufa,

Abril

Dia +101

10 de març de 2013

Quina setmana!!!

Aquesta setmana a mesura que han anat passant els dies l’hem millorat. Jo m’he anat trobant millor, he descansat a les nits i he estat molt més tranquil.la.

Dilluns vam anar a l’hospital i ens hi vam passar un munt d’hores. Entre altres coses, em van haver de tornar a donar plaquetes i ens van dir que aquest virus empipador encara estava fent la punyeta. Això volia dir que dijous tornàvem a tenir aquell tractament tan fort que em va donar tanta febre la setmana passada.

Així doncs, dijous altra vegada a passar-nos el dia a l’hospital. Em van fer l’analítica i el tractament per matar d’una vegada el vius. Ens hi vam passar el dia però la bona notícia va ser que no em van haver de donar plaquetes. Aquesta vegada s’havien mantingut. Ara ve, dilluns segur que me n’hauran de donar altra vegada. També em van pujar els leucos. A veure com surt el virus aquesta setmana…

També em van dir que segurament aquesta setmana m’haurien de fer un PET per veure si tinc algun gangli. Es veu que aquest virus pot fer ganglis i aquests no són gens bons.

Aquesta vegada el tractament del virus tan sols em va donar una dècima de febre, i he passat un cap de setmana genial. He descansat molt  a les nits. He deixat dormir unes horetes seguides als papes!!! I durant el dia he estat molt tranquil.leta i de molt bon humor. Els papes diuen que és perquè m’he trobat molt millor.

Tot i així, cada dia estic més inflada i això em fa estar de molt mal estar.  El munt de cortisona que em dónen m’infla com un globus!!! A veure si em rebaixen la medicació i torno al meu tipet…

Sabeu qui m’ha vingut a veure aquest cap de setmana? Les meves cosinetes Berta i Anna amb els seus papes Eva i Roger! Aquesta vegada ens hem vist darrere la balconera del menjador!! Les he vist molt millor que en el camerot!!!

Ah!! I la meva tieta de lluny!!! Va agafar un avió només per venir a fer-me de tieta!! Només van ser tres dies però em va agradar molt i ens ho vam passar molt bé.

I avui han  els avis han vingut a dinar a casa.!! Els papes han fet un dinar molt especial i jo els he ajudat. Se’ls veia molt contents. M’han dit que era un gran dia que feia temps que esperaven. Celebràvem el meu 1r aniversari, ja que el dia que vaig fer l’any érem al camerot i no ho vam poder celebrar prou bé. Però també una altra cosa molt important. El dia +100!!! I ho volíem celebrar amb els avis, que ens han ajudat i ens ajuden molt a passar aquests moments difícils.  I he bufat  unes espelmes que hi havia al pastís i havia de pensar un desig. Sort que els papes m’han ajudat… però em sembla que sense dir-nos el desig els tres hem coincidit…

M’ho he passat molt bé! Tenir els avis a la taula amb nosaltres… ha estat un molt bon regal. I jo els ho he agraït amb un munt de rialles.

Doncs res més. A veure si demà comencem la setmana tan bé com l’he acabada… i a pensar en dies + perquè ja tinc ganes de bufar les espelmes +200 en un altre pastís.

Una petarrufa,

Abril