Bitxets a la vista!

1 d'abril de 2016

Albeta!!! Què? Estàs contenta? Dues nits seguides amb la mama!!! Pobreta meva... Ho dic de broma, eh?

El papa ja em va explicar que uns bitxets et van fer agafar molta febreta i que estaves tan malament i que només et podia calmar la teta de la mama. I que vau haver de venir aquí a l'hospital a urgències perquè els doctors de bata blanca et remenessin una miqueta. 

Jo ja ho sé! Això és que volies estar ben apropet meu, oi? Potser et pensaves que així ens deixarien estar juntetes a la mateixa habitació? Hagués estat xulo, eh? Tots quatre junts dins el mateix camerot!! Quines festes!!!

Però no és així, Alba. Aquesta part del viatge l'he de fer sola amb la companyia dels papes i avis. 

Què més voldria que poguéssim jugar mentre anem navegant... De ben segur que el viatge seria molt millor!!

I és que aquest viatge acaba de començar Alba. Hem de tenir molta paciència. Ja he topat amb alguna marea esbojarrada però de moment tot segueix com ha d'anar. Amb aquests mariners que tinc a bord que no em deixen mai sola... I tota la tripulació que tinc a fora del camerot que està tot 

el dia pendent de mi... Sí, Alba. I tu ets la tripulant més important. Sense la teva alegria aquest viatge seria més difícil de portar per tots.

I tan parlar de viatge a bord del meu camerot... Saps que tooooot el dia, a part de les galetes, només vull menjar peix? Suposo que mica en mica em vaig acostumant aquest nou estil de vida que, per cert, no m'agrada gens.

Però saps què Alba? La doctora m'ha dit que potser d'aquí molt poquet els meus neutròfils pujaran una miqueta i em deixaran anar a casa!!! Una petita parada en aquest llarg viatge!!! Agafar forces i 

jugar i jugar molt amb tu!! Tinc tantes ganes d'ensenyar-te tantes coses... És que es pot dir que fa un mes que no et veig!! Els dies que vam estar a casa em trobava tan malament que no et feia ni cas. Oi que em perdones? I a sobre et robava tot el dia a la mama!!! Sort que tu ets un angelet... El nostre angelet simpàtic!

Doncs vinga! Promet-me que faràs fora aquests bitxets i jo et prometo que remuntaré ja! I així ens deixaran estar uns dies juntes. Però sense febre, eh? Perquè si no... Haurem de continuar separades!

Una petarrufa germaneta,

Abril

"Petita, bonica, dolceta...

30 de març de 2016

"Petita, bonica, dolceta.

Ets la meva germaneta.

La maneta em donaràs

I amb mi coses aprendràs."

Així comença la cançó que et vam fer jo i els papes quan encara estaves dins la panxulina de la mama. Encara recordo el dia que la vam gravar i jo em vaig entossudir que t'havies de dir Alba.

Portem un mes que no podem estar juntes. Un mes que m'estic perden moltes coses de tu. Tothom em diu que sóc tan valenta, però jo crec que tu Alba també n'ets molt. Has passat d'estar tot el dia amb la mama a només veure-la petites estonetes i, fins i tot, quedar-te nits sense ella. Jo sé el què és això. Quan era petita i em vaig posar tan malaltona també em va passar.

Tu, a la teva manera, també estàs notant canvis del dia a dia però, tal i com em vas dir l 'altre dia que vas escriure al blog, estàs ajudant molt als papes a portar-ho tot molt millor. Una rialla de les teves els dóna energia per afrontar un nou dia. I aquesta energia me la passen a mi. Imagina't si n'ets d'important!! Imagina't si n'ets de valenta tu també...

Sé que aquest mes no ha estat gens fàcil per tu però que, com si sabessis què passa, ho estàs portant molt bé. Sé que tan a la Vall d'Hebron com a Sant Joan de Déu tothom s'enamora de tu quan et veu. Perquè regales rialles a tothom que passa. Perquè et poses a cantar una d'aquelles cantarelles que sent tothom. Perquè els fas gràcia veient com menges pa, perquè deixes anar aquelles rialles contagioses... Segueix així petita meva. Segueix ajudant als papes en aquests moments difícils. De ben segur que molt aviat tot això serà un malson i podrem tornar a estar juntes de nou com l'Elsa i l'Anna. No sé si farem un ninot de neu aviat, però sí sé que et donaré la mà i que amb mi coses aprendràs!

Tinc tantes ganes d'ensenyar-te coses... I tu tantes coses a aprendre...

Ah! I espera a gatejar que jo no em vull perdre aquest moment!!

Perdona per si et robo una mica massa els papes aquests dies. Aviat els quatre a casa. T'ho prometo-

Segueix així Alba. I jo continuaré lluitant. Per mi, per a tu i per als papes.

T'estimo angelet simpàtic.

Una petarrufa de coloraines.

Abril

Rutines

29 de març de 2016

Porto un parell de dies que em trobo millor i amb ganes de treballar. Sembla que he començat a agafar unes rutines aquí al meu camerot. És que si no ho fem així, el dia es fa molt i molt llarg.

De bon matí analítica. Mandrejo una mica. Em peso, esmorzo i em prenc el coktail de xaropets dolents, dolents que em porten.

Després rondino perquè em toca dutxa. I després ve l'Isma, el meu físio, que em fa moure encara que no en tingui ganes!

I després és quan ja estic a tope! Penso que els espinacs estaran a l'escola treballant i jo, al trobar-me bé, no em vull quedar enrere. I em passo el matí fent feinetes i jocs amb la mama fins que entra la doctora a enredar-me una mica.

Això sí, també miro i remiro la Frozen i canto les cançons que tan m'agraden. La Xènia em va deixar la pel.lícula i ara no puc parar de veure-la!! Bé, la mirem amb la mama que, em sembla, que li agrada tan com a mi.

I Jugo amb el memory dels espinacs de la classe que tan m'agrada. Així no ens veiem a l'escola però els tinc a tots ells aquí amb mi. Cada dia hi vull jugar, com a mínim, un cop! I em miro i em remiro les fotos de cada amic i amiga que tinc...

Ahhh! I al llarg del dia també vaig posant estrelletes als nous companys d'habitació!! Sabeu qui són?? Doncs tots els monstres de colors!! Sí, sí!! Els tinc a tots ells davant del meu llit i, quan em surt alguna emoció, doncs li posem una estrelleta del color que toca. Així al vespre fem un recompte de quina emoció ha sortit més, ens preguntem el per què?... I així mirar que el dia següent encara sigui millor. Ostres l'Aina i la Gemma... Com pensen amb mi....

Al migdia faig treballar una estoneta a l'Àvia, i al vespre fem TEIATRE amb la iaia o l'avi. I així passem el dia.

Per cert, cada dia tinc més gana. En moltes ocasions fins i tot se m'escapa la gana!! La cortisona fa que tot el dia estigui menjant. I... A part de les galetes... Sabeu què estaria menjant tot el dia? Doncs peix, patates , pastanaga i natilles!!! Sort que cada dia em truca la cuinera per demanar-me què vull menjar.... Sento el telèfon i ja crido peixeeeeeet amb patates!!!!

És clar que al vespre em vénen uns mals de panxa...

Hi ha una altra cosa que m'està passant i, de moment, em sembla que m'ho agafo prou bé. Ara, veurem si arriba el dia com m'ho agafo... Els xaropets de químio em fan caure els cabells. Molts cabells. Els papes parlen de si me'ls tallen o no. Jo, de moment, m'ho agafo bé i dic que semblaré el Caillou!! Ara bé, si arriba el dia... Ja veurem.

I de moment encara en tenim per dies en aquest camerot. La químio, la infecció i la malatia han fet marxar totes les meves defenses i, així, no puc pas sortir perquè agafaria moltes infeccions, i amb aquesta que he tingut a la panxulina ja n'hi ha hagut prou. Que tinc unes ganes de veure l'Alba...

De moment tinc 200 neutròfils (defenses). Una misèria. Sembla que m'he estancat aquí!! O sigui que ara paciència! Però d'això a casa en tenim sacs plens. O sigui que, tot i el cansament acumulat d'aquest darrer mes, tindrem la paciència que calgui.

Una petarrufa i.... a pensar en neutros!!!

Abril

Alba

"Elsa?

Véns a fer un ninot de neu amb mi?

Au va, surt a jugar!

Ja no et veig mai...

Vinga, surt, obre la porta,

és com si haguessis marxat...

Abans érem inseparables,

i ara ja no...

Tant de bo m'expliquessis per què!!!

Véns a fer un ninot de neu amb mi?

O el que vulguis però que sigui amb mi...!!"

- Do you want to build a snowman, Frozen -

Estimadíssima germaneta Abril,

Avui sóc jo, l'Alba, qui vol escriure't. I és que feia temps que no entenia res, no sabia què ens passava i estava tan tristona... Però per fi, ahir, la mama em va explicar una història que m'ho va fer entendre tot...

Saps? No entenia per què d'un dia per l'altre ens van separar. Per què no podia jugar amb tu, ni tocar-te, ni tan sols veure't... Jo t'estimo tantíssim... I m'agrada tant jugar amb tu, observar-te, escoltar-te i aprendre de tot el que tu fas i em dius.... Però de cop, un dia, ens van agafar i vam marxar tots de casa, del nostre llitet i de les nostres joguines... I des d'aquell dia que ja no et puc veure. Per què?!?!? Jo sóc petitona però sento que alguna cosa passa... Des d'aquell dia que vaig de braços en braços entre avis i tiets i, a estonetes, el papa o la mama. El meu dia ara consisteix en estar en un lloc estrany on tothom va amunt i avall, dormir en un llit que no conec i fer passejadetes i bestieses amb un o altre en comptes d'estar a casona amb les nostres joguines i la teta de la marona tot el dia amb mi... Sento als papes parlar amb paraules raríssimes i diuen el teu nom cada dos per tres, amb uns ullets... I les cares, mare meva, aquells papes que havia conegut que només radiaven felicitat, de cop, els ha cobert un núvol d'angoixa i preocupació... I jo, és clar, què podia fer? Doncs regalar-los somriures i rialles cada vegada que em veuen! I, saps? Funciona! Veure als papes somriure és increïble, m'encanta!!! I sembla que les meves rialles s'encomanen... Així que tu no pateixis. Jo, a la meva manera, també els cuido i m'encarrego d'omplir-los d'ànims i energies per seguir lluitant tots quatre junts fins el dia que t'hagis posat bona del tot i per sempre i tornem a ser tots junts a casona!!! Sí, sí, ja t'he dit que per fi he entès què ens passa;

La mama m'ha explicat que tu ja coneixies la història de l'Anna i l'Elsa, i que t'encanta!!!! I que has demanat a la mama que me l'expliqués a mi perquè així entengués què ens passava. Milions de gràcies, ets la millor germaneta gran del món mundial!!!! Doncs mira, la mama m'ha explicat que li has dit que és com si jo fos l'Anna i tu l'Elsa. Que elles dues, quan eren petites, tampoc van poder estar juntes durant una pila de dies... S'estimaven tantíssim i es trobaven taaaaan a faltar... Com tu i jo....! L'Anna al principi tampoc entenia res, i insistia i insistia en que volia veure a la seva germeneta - com faig jo cada vegada que ploro i m'enrabio... Dius que l'Elsa, d'alguna manera, també estava malaltona i que gràcies a la seva valentia i a la grandíssima capacitat d'estimar que tenia ella i tots els que l'envoltaven, es va curar del tot i per sempre!!! Com tu!!! I és que ja ho diem tu i jo que els mimos i els petonets són màgics i ho curen tot... Germaneta, no pateixis gens. Jo seré tan pacient i pesistent com l'Anna i des d'aquí fora també t'ajudaré a curar-te!!! I ajudaré als papes a seguir ben forts al teu costat. T'estimo t'antíssim que això fa que res ni ningú pugui amb nosaltres!!!! I és que com diu l'Elsa:

"És curiós com la distància

fa que tot sembli petit

i les pors que una vegada em van controlar

ja mai més podran amb mi!"

- Let it go, Frozen -

(O segons l'Abril... Mary Grow, Frozen)

Ja veuràs com d'aquí a un temps nosaltres també mirarem endarrere com unes grans guanyadores i tot el que ara ens fa por i ens fa posar tan tristes serà taaaan i taaaaaan petit que ja ni ho veurem! Germaneta, t'envio una petarrufa plena de mimos i forces des de l'altra cantó d'aquesta porteta que ara ens separa. I aquí em tindràs caaaaada dia fins que aquesta s'obri i tu i jo poguem tornar a estar juntes ara ja per sempre!

La germaneta que més t'estima!!!

Alba, l'angelet simpàtic