5 de setembre de 2016
Comencem el setembre i punció dels tres mesos dels CARTS.
A casa hem passat un mes d'agost de molts nervis a l'espera dels resultats de Philadelphia de la punció extra que em van fer al juliol, en veure que les meves cèl.lules màgiques havien baixat molt.
Aquests resultats no han arribat mai ni mai. Suposo que a l'agost es paralitza tot. Pensava que això només passava aquí, però es veu que a l'altra part de món també! I s'ha ajuntat amb la nova punció!
Els resultats no han estat ni molt bons ni dolents. Segons han dit els experts de Philadelphia les meves cèl.lules màgiques no s'han reproduït però tampoc se n'han perdut més. Vaja, que s'han mantingut. I, el que és més important, segueixo sense malaltia i sense limfos B. això vol dir que els pocs CARTS que tinc fan la seva feina. Ara només cal que segueixin així durant molts i molts mesos!! Si pot ser anys!!! Així tenim més seguretat que la maleïda malaltia no tregui més el cap!!!
Avui d'hora, d'hora ja era a l'hospital. Encara no havia sortit el sol que ja anàvem camí a l'hospital. Al cotxe s'hi respirava nervis. Demanar pels resultats que tan esperàvem a l'agost i nova punció. Déu ni do, no?
Analítica de protocol i sessió de cine al quiròfan amb la mama.
Abans d'entrar m'he posat a tothom a la butxaca. Jo estava tan tranquil.la a la camilla explicant a tothom la sessió de cine que anava a veure. Avui tocava veure la Hello Kitty. Només tenia dues entrades. La mama era qui m'acompanyaria i després m'hauria d'explicar el final de la pel.lícula perquè, no sé què passa en aquest cine, que em donen un xarop que em fan adormir i només recordo el principi de la pel.licula. I el pobre papa a fora esperant perquè jo li deia que aquesta pel.lícula només era per nenes. Pobre papa...
Quan he obert els ulls he vist el papa i la mama. Però era tanta la son que tenia, que he dormit bona part del matí. Mentrestant, a l'hospital de dia, m'anaven passant la pre medicació i les famoses gammaglobulines. Havia d'estar tantes hores a l'hospital, que com més dormís més ràpid em passarien les hores!
Quan m'he despertat tenia una gana... Sort que la mama m'havia portat una bona amanida de pasta!!! Tot i així han trigat a deixar-me-la menjar.
Mentrestant, jo he sortit a passejar per fora el meu box amb el meu pal de la bomba i a fer tractes amb els Pallapupes que ja em volien ben enganyar...
Aix... Sort en tenim d'aquests Pallapupes que ens fan passar bones estones... I pensar que quan era petita em feien tanta por...
Al cap de molta estona ha passat la doctora. Ens ha donat els resultats del mes passat de Philadelphia i ens ha dit que en aquella punció tampoc han trobat limfos B en sang ni en medul.la i tampoc han trobat malaltia. Això són bones notícies. Els CARTS encara van fent feina...
Ara cal esperar que els de Philadelphia ens tornin a dir que no n'he perdut més al llarg d'aquest mes!! Ara toca respirar una miqueta fins a la pròxima analítica. Bufff! Quina agonia de patiment...
Pel que fa a la meva analítica encara estic molt baixeta. Els neutròfils no acaben d'espavilar i les plaquetes sembla que es volen moure, però poquet. El que passa és que no saben ben bé per què fa un mes i mig que les meves analítiques estan tan baixetes i no acabo de remuntar. Han mirat virus i tot, però sembla ser que tot està bé. Només els fa pensar que potser és culpa de la reacció dels mateixos CARTS al matar als limfòcits B. Però no hi ha res segur. Tot és tan nou que poca cosa saben.
Al tenir les analítiques tan baixetes vol dir que encara no puc anar a l'escola.
Que fort, la gent es queixa que s'han acabat les vacances i que quin pal anar a treballar, i jo i la mama pagaríem per a poder-hi anar!! No sabeu les ganes que tinc de retrobar-me amb els meus companys d'escola...
A veure si d'aquí quinze dies he remuntat una miqueta...
De moment seguiré aprofitant els dies fent petites sortides i cuidant les meves cèl.lules màgiques perquè es vulguin quedar molt i molt temps amb mi!
De moment es van mantenint. Segur que totes les energies i pregàries que m'arriben d'arreu del món hi tenen molt a veure. Fins i tot el Lluc un dia que va trobar l'Elsa, em va enviar un munt d'energia. Amb els poders que té l'Elsa i l'energia del missatge del Lluc segur que va ajudar a que es mantinguessin.
Així doncs, endavant. Anar sumant dies i anar mimant els meus CARTS.
Ahir tocava control. La mama feia dies que em deia que tenia un bon pressentiment pel que fan a les meves analítiques. No sabia el per què, però creia que alguna cosa hauria fet despertar les meves plaquetes i neutròfils (defenses). I així va ser, després de l'analítica i un munt d'estona jugant a pirates amb els nous jocs de davant l'hospital, la doctora ens va donar els resultats. La meva analítica havia pujat considerablement els últims quinze dies. Ai les mames... Sempre tenen un no sé què que hi veuen més enllà. Per què serà?
