DIA +23 Ja tinc 1 any!!

22 de desembre de 2012

Avui ha estat un gran dia. Un dia molt especial. Jo encara no ho he entès bé, però si sempre sóc el centre d'atenció, avui més.

La mama m'ho ha explicat aquest matí. Es veu que avui fa un any vaig sortir de la seva panxulina i vaig fer molt feliç a tota la família. Tots tenien unes ganes de veure'm la cara... I es veu que jo no volia pas sortir. Era molt i molt tard a la nit i encara no havia sortit. Els papes van estar moltes hores esperant que tragués el cap, però m’hi resistia. Amb lo bé que s'estava dins de la panxulina de la mama... Allà no hi havia els tripulants de bata blanca!!! I és que em sembla que si no volia sortir era perquè ja sabia el que m'esperava a fora....doncs jo que no volia sortir!! Per molt poquet que no neixo el dia 23!!! Al final perquè em van haver tibar perquè si no... Allà em quedava!!! Pobre mama... des de la matinada que ja es pensava que sortia...

Per a celebrar que de tot això ja fa un any, aquest matí, només despertar-me, la mare m’ha omplert de petons, m’ha cantat una cançó d’aniversari i m’ha posat una corona molt xula al cap!!! I després hem tingut una sorpresa. Ha vingut un munt de gent a la finestra del meu camerot… La iaia Rosa, l’avi Xavier, la iaia Dolors, els tiets i tietes… fins i tot hi havia la tieta de lluny des de l’ordinador, que em sembla que s’ha hagut de llevar molt d’hora perquè feia una cara d’adormida…
Tots eren allà per a felicitar-me!!! Fins i tot han penjat un pastís, globus… quina festa…. Jo tenia unes ganes de sortir i apuntar-me a la gresca…
Fins i tot han preparat un pastís que, mentre em banyaven, els papes han bufat l’espelma per mi!
M’han regalat un munt de coses… però jo en tenir-los allà ja en tenia prou. Me’ls estimo tant… Però, sabeu què? No ho digueu a ningú, eh? La mama s’ha emocionat molt i molt. No s’ho esperava. Pensava que el dia seria com un dia qualsevol al camerot i no ha estat així. Pobreta, estava tan emocionada… i el papa també feia una carona… és que un any no es fan sempre, eh? I més aquest any que ha estat tan mogudet…

He quedat tan cansada després de la festa que he dormit dues hores als braços del papa!! Ah! I he menjat molt avui. I tenia moltes ganes de riure, de parlar… els papes no m’havien vist mai tan animada!

Després ha vingut una doctora de la tripulació de bata blanca i, com sempre, m’han dit que tot anava molt bé. I els leucos… doncs que aquesta nit en comptes de sumar n’hem restat 100. Es veu que és normal. Però si han baixat és per agafar una bona embranzida per a fer una forta pujada aquesta setmana vinent, no us penseu que s’han adormit, eh?

I a la tarda m’he fet un tip de riure amb un llibre que m’han regalat els papes. I mentre l’estàvem mirant… doncs he tingut una visita que m’ha agradat moltíssim! M’ha vingut a veure l’Àngels, una amiga de la mama que, ara fa un any, la va ajudar molt i molt perquè jo nasqués molt bé. M’ha donat molts petons dels seus nens, el Pol i la Paula que es veu que ja m’estimen molt. S’hi ha passat tota la tarda i m’he distret molt. Ah! I també m’han fet un regal preciós!! Gràcies Àngels, Pol i Paula!!

Uff! I un munt d’amics i familiars que m’han felicitat… Quina sort que tinc de tenir aquesta família…

Ostres, i res més. He acabat el dia rendida. Ja tenim un dia més!!! Esperem que ara que ja sóc gran els leucos pugin amb més força!!

Una petarrufa,

Abril

Dia +22 Els manairons d’en Martí

21 de desembre de 2012

El viatge continua en calma. Aquí els dies són molt iguals. Ara punxadeta, ara bany, ara a jugar amb la mama, visita doctores, dinar, jugar amb el papa... I contínuament passant-me xaropets i xaropets!! Sempre igual. I avui em pensava que no tindria visites, però sí!! Primer m’ha vingut a saludar un nen de 4 anys molt i molt valent, que té el seu germanet aquí en un camerot. Sabeu per què és tan valent? Doncs perquè ell ha salvat al seu germà gran. És el seu àngel de la guarda!!!! Li ha donat part de les seves llavors perquè es curi!! Que maco i valent que és...

Després de dinar he fet una bona migdiada i quan la mama ha pujat la cortina del meu camerot… Sorpresa!! Sabeu qui m’ha vingut a veure? La Teresa i el Pep!! Encara no m’havien vist mai i de seguida ens hem fet bons amics i m’han fet riure molt. La Teresa diu que ja s’hagués posat ella una d’aquestes bates verdes que els papes es posen i hagués entrat a jugar amb mi!! Ja ho faré ja de jugar amb el Pep i la Teresa perquè quan estigui bona i el papa tingui concert amb l’orquestra, jo i la mama també hi anirem, i jo seré la fan núm 1 de l’orquestra! Perquè m’agrada molt la música i ja coneixo alguns instruments!!

I sabeu què? M’han portat uns regals molt bonics per aprendre els colors… i el Pep m’ha portat un llibre dels manairons!!! És clar, com que ell sempre m’explica les seves boniques històries… doncs ara els tindré ben a prop. Però sabeu quin és el regal que m’ha agradat més, més? Doncs el dibuix que m’ha fet el Martí, el fill d’en Pep. Hi surt el sol solet, i un munt de manairons cagant el tió. És preciós. Me l’he mirat molta estona. La mama diu que me’l penjarà. A veure si un dia puc conèixer en Martí. Ah! I la Rita que és la seva germaneta petita i que encara és més petita que jo…

Sort que els papes s'esforcen molt per a fer-me riure i jugar i fer d'aquest viatge el més normal possible per a una nena de la meva edat... Em sembla que és el camerot més animat de tot el vaixell. En els altres no se sent res, i en el nostre sempre hi ha gresca. Música, Cançons, titelles, rialles... Tot i així em sembla que els papes fan grans esforços perquè jo ja els veig molt cansats, però davant meu treuen una energia... Pobres, i jo no paro, no paro... I els deixo ben esgotats. Però l'endemà tornen carregats d'energia i amb ganes de fer-m'ho passar el millor possible!!! I així cada dia.
Tots plegats tenim unes ganes d'arribar a terra ferma... I és que fa 5 setmanes que vam emprendre aquest viatge al vaixell... I és que el papa i la mama només poden estar junts 20 minuts al dia... I a mi m'agrada que estiguem tots tres junts!!!!
Com cada dia ha passat la tripulació de bata blanca. No parlen massa. Això sí, els papes sempre els fan un munt de preguntes! Sempre diuen el mateix: tot va com ha d'anar i ara toca esperar!!! Doncs vinga, a esperar s'ha dit!!
I avui...1200 leucos!!! I es veu que les meves defenses estan força bé també!!! Visca! Ahir van descansar per avui regalar-nos 200 leucos de cop!!!

Res més, me'n vaig a descansar que els papes m'han dit que demà serà un gran dia. Faré un anyet!!! Ja seré gran!!! Espero que cada felicitació que rebi es converteixi en cents de leucòcits dels bons!!

Una petarrufa,

Abril

DIA +21 Continua la calma

20 de desembre de 2012

Aquesta nit el meu petit cos devia estar cansat de tant treballar. Ens hem quedat amb els 1000 leucòcits d’ahir. Però no us penseu, eh? Segur que he parat per agafar molta, molta energia per a fabricar-ne molts aquests dies que vénen. Sé que hi haurà molts dies de festa, però jo no pararé de treballar!

Els papes estan contents perquè, tot i que un dels grans perills que tinc és que agafi alguna infecció que pot ser molt i molt dolenta en la meva situació, de moment, res! Clar que... amb els litres i litres de xaropets antibiòtics que em posen… però també perquè sóc molt forta!

Porto dos dies que no paro de cantar. El papa diu que sembla que canti flamenc. I la mama es fa un tip de riure però a la vegada em va donant més cançons perquè les canti. Fins i tot hem fet algun duet i tot!

No sé, els grans diuen que qui canta els mals espanta, no? Doncs jo per si de cas… me’n faré un tip de cantar!!

Sabeu què? Els papes diuen que estic com una moto. No paro quieta en cap moment. No vull dormir. Només tinc ganes d’aixecar-me, de jugar, estar dreta…. I quan algú de la tripulació de bata blanca obre la porta, em llenço de cop sobre el papa o la mama. Diuen que ara sóc un perill i tenen una por que m’arrenqui el catèter… i és que què voleu que us digui, em trobo bé i tinc ganes de gresca!! I de gatejar per casa meva!!!!

Els pobres em sembla que arriben al vespre ben esgotats i fins que no m’adormo, que és molt tard, no descansen gens. Això si no els toca quedar-se a dormir amb mi al vaixell!!!

Ah!! Us he d’explicar una coseta. He après a llençar petons amb la maneta i ara no paro de fer petons a tothom qui passa pel meu camerot.

Va, vaig a intentar dormir perquè els papes puguin descansar i perquè jo agafi molta energia per veure si demà tenim una sorpresa i tenim més leucos. M’ajudareu? Tots a pensar leucos + i dies +!!!

Una petarrufa i un petonet,

Abril

Dia +20 Visites sorpresa!

19 de desembre de 2012

Un dia més, avui també d'aquells dels bons!

Avui les doctores de la tripulació m'han vist molt bé. Aquesta nit he fet 200 leucos més!! Tot i que em sembla que de descansar no ho he fet gaire perquè he tingut uns malsons... em despertava i plorava i plorava... No volia estirar-me al llit. Sabeu? això em passa moltes vegades. No em vull estirar ni per dormir, ni per canviar-me el bolquer... només ploro. I és que em penso que algú de la tripulació de bata blanca m'ha de fer alguna cosa. M'agrada més estar als braços del papa o de la mama.
El que us deia, avui 200 leucos més i.... ja en porto 1000! D'aquests 300 són neutròfils. ja hi tornem amb aquestes paraulotes! Els papes m'han explicat que els neutròfils són l'exèrcit que actua davant qualsevol situació adversa. O sigui, són les defenses.
M'han sortit una mena de piguetes vermelletes molt petitones a la cara, al pit... La capitana del vaixell s'ho ha mirat bé i ha decidit que ja em donarien aquella medicina que quan era petitona em va inflar com un globus. Es veu que és per a controlar que el rebuig no es dispari. Amb el tipet que tenia ara... entre el xaropet dels pèls negres i el xaropet que m'inflarà... semblaré un d'aquells dibuixos que surten a la tele!! però bé, no passa res. La mama diu que seré la nena més maca del món igualment i que de seguida que em vagi recuperant els deixaré de prendre i tot passarà. La qüestió és que em trobi bé.
Avui també m'han tornat a passar una d'aquelles bosses plenes de plaquetes.

Per variar, avui també he tingut visites. De bon matí, quan feia poquet que m'havia despertat, el papa ha aixecat la cortina de la finestra del meu camerot i sabeu qui hi havia? Doncs el meu tiet Josep Maria, la tieta Montse i la iaia Rosa!!! Quina il.lusió que m'ha fet veure'ls!!! S'hi han quedat una bona estona distreient-me i m'han fet fotos i tot. I sabeu què han dit? que em veuen molt espavilada!!

Després de dinar he fet una migdiada i quan la mama ha aixecat la cortina... una altra visita!!! El Toni Albà i un jugador del Barça!!!
La mama m'ha explicat que el Toni Albà surt a la tele i fa molt riure. Diu que jo quan moc la mà per dir adéu ho faig com ell quan imita al rei. El Toni m'ha fet riure una bona estoneta i jo li he tret la meva llengua perquè també rigués una mica.
El jugador del Barça no sabem pas qui era. No deu jugar amb el Barça del Messi que a mi m'agrada perquè, sabeu? jo sóc molt del barça! Tinc uns peücs i un pitet del Barça, eh?
I m'han regalat un braçalet i un llibre del barça!!!!

També ha vingut a veure'm la Cris. Una infermera molt maca que alguna vegada m'havia cuidat a Sant Joan de Déu. M'ha donat molts records de totes les infermeres d'allà. Em sembla que em troben a faltar. Hi vaig estar tants mesos.... Però em van cuidar molt i molt bé.

No tinc gens de soneta però me'n vaig a dormir. Esperem que aquesta nit somii amb els angelets que m'ha regalat la meva amiga Vinyet.

Una dolça petarrufa,

Abril