10 de gener de 2013
Quants dies sense escriure… és que això d’estar a casa em témolt ocupada. De fet, faig anar molt de bòlit als meus papes. Em diuen GPS, iés que durant tot el dia només vull que em passegin per casa a braços. Això sí,jo els vaig indicant a on vull anar. Acostumada a estar 8 mesos tancada en unapetita habitació, ara descobreixo moltes coses.
Tot i així l’adaptació no és gens fàcil. No vull jugar, nigatejar ni caminar. Només vull braços i braços. I quan m’estiren per dormirploro i ploro. És que tinc el síndrome de l’hospital. Cada vegada que m’estirenem penso que vindran a fer-me alguna cosa.
A més a més estic una mica neguitosa perquè tants xaropetsem fan venir mal a la panxulina i aquesta s’ha inflat com un globus.
Els papes diuen que necessito temps. Que he tingut massacanvis de cop. Ara bé, el que sí que faig és menjar. Tinc una gana… però comque he de seguir una dieta en baixa carga bacteriana, doncs de moment res delmenjar de la mama. He d’estar un temps menjant “potitos”. Sort que m’agradatot…
No puc rebre visites i només puc sortir per anar al’hospital i amb mascareta. Jo! És un rotllo perquè jo sóc petiteta i lamàscara m’ocupa tota la cara. Ja en busquem, ja, de més petites, però no entrobem enlloc.
Avui fa sis setmanes que em van posar les cèl.lules de lameva donant i la meva nova medul.la està treballant molt i molt. Aquella provaque em van fer, la quimera, ha sortit que els meus leucos són 100% de la mevadonant. Això és una molt bona notícia. Vol dir que la nova medul.la està benarrelada.
Dimarts vàrem anar a port a veure una de les doctores de latripulació de bata blanca. Em van fer una anàlisi i em van dir que tinc un muntde leucos i un munt de plaquetes!! Dimarts, em faran una altra analítica, unaprova del moll d’os i em tornaran a posar químio a la medul.la per evitar unarecaiguda de la malaltia.
De moment, però, el que he de fer jo és intentar dormir més i intentar estar més tranquil.la i relaxada a casa.
Una petarrufa,
Abril
