Bufa! Quina setmana!!
Aquesta setmana he hagut d’anar dos cops a veure les
doctores de la tripulació. Tan bé que s’està a casa… I és que cada vegada que
vaig a l’hospital em fan esperar tantes hores… primer per fer-me l’analítica,
després esperar els resultats, després la visita… i tot això amb la meva
mascareta enorme. Es veu que encara no en fan per a nens… Total, entre estar
hores sense menjar, punxant-me, remenant-me la panxa i sempre amb la mascareta
posada, em faig un tip de plorar. Sort que hi ha dies que anem a la sala de
jocs de l’hospital i jugo amb els jocs i cotxes que tenen per als nens…
I és que dimarts, que és el dia que normalment tinc visita,
la meva analítica va sortir que havia baixat molt de leucos i plaquetes. Es veu
que és normal, que després de la baixada tornaré a pujar fins que
m’estabilitzi. Però es veu que estar molt baixa de plaquetes és perillós i per
això han volgut que avui dijous hi tornés a baixar perquè, segons com sortís
l’analítica, m’haurien de passar plaquetes.
Per sort, tot i que els leucos encara han baixat, les meves
plaquetes han començat a pujar. Això vol dir que d’aquí a res també pujaran els
leucos. Això esperem! Així doncs, m’he estalviat passar-me una bona estona més
a l’hospital perquè em passessin plaquetes. Dimarts hi tornem a veure com anem.
A part d’això, la meva panxulina està més bé, jo no paro de
jugar i de voler estar dreta per intentar caminar. I la medicació… va fent de
la seves. La cortisona em fa inflar tant que fins i tot els llavis els tinc
molt grossos i hi tinc un tall que no hi ha manera que se’m curi. A
casa em diuen que semblen els llavis de l’Angelina Jolie.
I les nits… continuen igual. A cada hora faig llevar els
papes. I és que no m’entenen. No saben si em fa mal a la panxa, si són els
queixals que em surten, si somnio, si em desperto i em sento sola perquè no
veig ni al papa ni a la mama, si faig marranades… la qüestió és que a les nits
de descansar no ho fem gaire. I de dia tampoc vull dormir. No fos cas que em
perdés coses…
Per cert, diumenge a Granollers fan una mitja marató que es
diu "Corre x2". Cada participant corre per un nen malalt de càncer. Es fa per a recaptar diners per a la investigació del càncer infantil.
El Jordi, un amic meu, diu que correrà per mi. Ànims! I moltes gràcies!!
Una petarrufa,
Abril
