Dia +359

22 de novembre de 2013

Quin dia tan llarg el d'avui.... I quina nit que hem passat amb la mama... Però no us preocupeu. Estic bé. De fet, ja sóc a casa. Ja tinc una altra batalla guanyada. He vençut l'exèrcit de bitxets!!!!

Comencem pel principi. Aquesta nit m'he despertat tants cops... Se sentia un soroll tan fort... Semblava que hi hagués l'os Iogui!!! Però no. Era el papa del Jaume, el meu company d'habitació. Quins roncs, mare meva!!! La mama estava d'un mal humor... Fins i tot les infermeres feien una cara quan entraven a posar medicació... I s'han enfadat molt quan la mama els ha dit que els roncs m'havien despertat plorant un munt de vegades. És que jo no coneixia què eren els roncs... i no m’han agradat gens!

Quan desitges amb totes les forces una cosa, les hores passen tan lentes... I mira que en tot el dia no he necessitat medicació per vena. Només esperar analítiques, despunxar-me i treure'm la via. Doncs... he tingut temps d'anar a passejar per la planta, de jugar a la sala de jocs, de dinar, de fer una bona migdiada i... alguna marraneria perquè no em volia prendre els xaropets. És que ja n'estic fins al gorro!!! Fins a mitja tarda no m'han despunxat i hem tingut els papers de l'alta. I... ja era fosc quan hem arribat a casa. Quin dia tan estrany...

Però... que no us he dit la notícia més important!!! LA NOTÍCIA!!! Els resultats definitius de la meva medul.la de l'any de transplantament han estat bons. UN EXAMEN MÉS APROVAT!!!! És que era molt important que sortís bé. Ja ho diuen els papes. Aquest ha estat el millor regal de festes. Ha estat anticipat per poder-lo disfrutar bé. Esperem que el següent examen vagi també bé…

A part de tot això, i degut a la infecció, les meves analítiques han baixat força. És que han hagut de lluitar molt per combatre a tot l'exèrcit. Ara cal remuntar de nou. A poc poc, però amb passos ferms. I d'aquí a quinze dies tornem a tenir visita.

I ara sí. A dormir al meu llitet. Sense bombes que pitin, sense infermeres que m’enredin… al meu llitet amb el Mic, en Tabalet… a descansar i agafar forces.

Una petarrufa,

Abril

Dia +357

20 de novembre de 2013

Avui hauria estat un dia força bo si no hagués estat pel vespre que m'han fet passar...

Tot i que a la nit la mama m'ha dit que he plorat i cridat un munt de vegades en somni pensant-me que les infermeres entraven a fer-me alguna cosa... El matí he estat molt tranquil.leta. Un cop he esmorzat, m'he pres la medicació, m'han visitat les doctores i m'han banyat i posat guapa, hem anat a jugar a la sala de jocs i a passejar amb el meu amic Mic amb la meva súper cadira. El pobre no es volia posar la mascareta... I mira, com que ha vist que jo me la posava... Doncs ell també, perquè si no ja sap que no pot sortir a jugar...

I al vespre, després de passar-me un dels antibiòtics, la meva vena del peu ha dit prou. I sabeu què vol dir això? Doncs canvi de via altre cop. I ja em veieu a dins la sala de cures, envoltada de set infermeres, d'un infermer i de la mama fent-me petonets tota l'estona intentant trobar una vena que sigués prou bona per aguantar aquesta medicació tan forta i que irrita tant les venes... I llavors s'estranyen que a la nit sommii amb les infermeres o que quan les veig entrar ja els dic que no ...
Ja només em quedava que em punxessin un peuet. I mira, ja em veieu amb un altre peu immobilitzat!!! Esperem que aguanti perquè si no... M'hauran de punxar al nas!!!

I res més. Del cultiu en sang no ha sortit res. Avui me n'han fet un altre per veure si tampoc surt res. Les meves analítiques s'han de recuperar després d'aquesta infecció. I, tot i que demà ja farà una setmana, encara no tenim els resultats definitius de la meva medul.la. Quins nervis, per favor... A veure si demà ens poden dir alguna cosa...

Una petarrufa molt especial pel meu amic Max que necessita tota l'energia del món per a recuperar-se.

Abril

Dia +355

18 de novembre de 2013

Avui poques coses us explicaré.

Primer de tot, que del cultiu que em van fer divendres passat no en surt cap bitxo de moment. Tot i així, les doctores sospiten quin tipus de bitxo és ja que, entre altres coses, estic responent als antibiòtics, el nivell d'infecció ha baixat i he estat hores sense febre després de les pujades sobtades del cap de setmana.

Els xaropets que em posen per vena arreglen una cosa però n'espatllen una altra. Em fan venir mal a la panxulina i em fan fer unes caques lletges, lletges. Es veu que és normal amb aquests antibiòtics tan forts. Però si a això li sumes que he perdut la gana i que tinc una gran llaga a la boca... Buff!... imagineu-vos el que em costa menjar... els papes cada dia fan coses més estranyes quan tinc el plat al davant... semblen els pallapupes de l'hospital!

I res més, esperem que aviat li puguin posar nom i data final al recoi de bitxo i sobretot que tinguem ben aviat els resultats definitius de la meva medul.la que confirmin les bones noticies de la primera anàlisis.

Una petarrufa,

Abril

Dia +354

17 de novembre de 2013

Colla de bitxets dolents… Mira que fer-me la guitza d’aquesta manera… Però ja veureu com d’aquí a un tres i no res us la faré jo la punyeta. Fora!! Ben lluny sereu… Els xaropets que em donen les meves doctores us faran desaparèixer del tot!!!

Quina nit també aquesta… Faig unes pujades de febre… I apa antitèrmics!!!

Segurament demà sabrem d’on ve aquesta infecció. A veure si és poca cosa i aviat som a casa…

Les meves analítiques han baixat molt. Tan que m’havien costat posar-les a ratlla… Es veu que és normal quan hi ha una infecció perquè el meu cos està lluitant contra un exèrcit de bitxos. A veure si quan marxi  es torna a espavilar l’analítica….

Aquesta tarda, tela marinera!!! Estava fent la migdiada tan tranquil.leta i m’han vingut a posar un dels antibiòtics. M’ha deixat la vena on porto la via ben feta caldo! Total, que com que em feia mal, m’han hagut de posar una altra via. Això vol dir més punxades. Han provat a l’altre mà i no se n'han sortit. Al final m’han posat la via al peu!!! I ja em veieu a mi enfadadíssima! Aquesta via ha d’aguantar molts dies  perquè ja només em queda un peu perquè me’l punxin. Estic punxada per tot arreu!!!

Ara que em deixaven sortir estonetes a caminar per fora de l’habitació… I ara no puc caminar!! Aix… espero que no se’m tornin a debilitar tan les cames com l’altre vegada…

Tot i així, no us penseu, també he sortit a passejar. Com que la sala de jocs estava tancada, el meu amic JR m’ha deixat una de le seves cadires. I ja em veieu a mi tota cofoia passejant per planta amb la meva súper cadira!! Els treballs han estat tornar a l’habitació!!!

I de menjar… no cal que en parlem! 
Em sembla que cada dia em costa més….

Vinga, una petarrufa i a veure si aquesta nit, d’una vegada, descanso i no em puja la febre. Que demà esperem saber com es diuen aquests coi de bitxets.

Abril