Dia + 422

24 de gener de 2013

Després de quinze dies a casa ahir vam tornar a l’hospital.

Les meves analítiques estaven força bé tot i que les plaquetes els costen espavilar. Encara han seguit baixant una mica pequè torna a sortir el punyetero EICH. Tenia l’esperança que em baixarien la cortisona però encara ens hem d’esperar quinze dies, com a mínim. Les meves doctores tenen por que si tornen a baixar la cortisona ràpid em tornin a sortir aquelles pupes a la boca que tant i tant em van fer patir. Sabeu que fins i tot m’ha quedat una gran marca a la llengua en un dels llocs on hi tenia una d’aquelles súper llagues? Així doncs, mentrestant, jo infladeta de la cara i altra vegada fent sorollets a la nit que posen tan nerviosos als papes i els fa venir al cap els dos punyeteros mesos de l’estiu a l’hospital… esperem que al desinflar-me també marxin els sorollets.

Aquests dies em continuo trobant bé, a part dels mals de panxa que sovint tinc. La veritat és que els papes diuen que no paro. Fins i tot diuen que m’està sortint una mica de cara de bitxo. Això és perquè em trobo bé i estic recuperant el temps perdut. Menjo, camino, començo a parlar… i m’esvero d’allò més!!! I llavors no hi ha qui em faci dormir al vespre… Els papes se’ls veu tan contents quan em veuen tan bitxo… Esperem que duri…

Tot i així, encara tancadeta a casa. I més ara que hi ha una empestada de grip!!! Però em deixen fer petites sortidetes a casa els avis, que ja s’han vacunat per la grip, és clar. Però no us penseu, em passo tot el dia jugant amb la meva súper cuineta. Que si caldo, que si cigrons, que si macarrons… la veritat és que no me’n canso mai. A casa sembla un restaurant!

Per cert, l’altre dia em va venir a veure pel finestral de casa meva la meva cosineta Xènia i la seva mama. Em va fer riure tant…. Quina tarda tan divertida que vam passar… i això que estava darrere el vidre!!! Feia malabars amb mandarines, s’amagava i jo la cridava dient-li nenaaaaa!!! Ja veureu quan em deixin jugar amb nens… jo i la Xènia no pararem!! M’ha d’ensenyar tantes coses… és clar, és que ella ja és molt gran. Té 6 anys!!!!

I de moment, res més. Una fortíssima petarrufa pel meu amic Max i els seus papes, que la necessiten més que mai.


Abril

Dia +406

10 de gener de 2014

I el dia tan esperat per mi i pels papes finalment va arribar: El concert que els papes  es van prometre que faríem a l’hospital pels nens malalts si jo sortia de Sant Joan de Déu!!

Quins nervis. Quina emoció!!! Papes, tiets i un munt de músics de la Camerata Bacasis van voler fer realitat aquest projecte acompanyat d’uns quants nens solistes. Tres de nosaltres havíem passat molts i molts mesos a l’hospital.

El meu primer concert va ser un èxit. Només ser allà, a l’hospital, i sentir les primeres notes de l’orquestra ja va ser meravellós. Una sensació difícil de descriure. Un pessigolleig per tot el cos... I jo allà, mirant al papa com dirigia, enmig dels músics, dels tiets tocant, a sobre la falda de la mama que, per cert, la notava una mica emocionada… uff… no sé ni com explicar-vos-ho…

Hi va haver un munt de gent que va venir expressament per sentir-me a debutar com a solista a l'orquestra!! Els avis, la Maria, el Bernat i la seva mama, la M. Àngels, la Núria, l’Efrem i el seu amic… fins i tot els metges que m’havien salvat la vida en aquell mateix hospital van voler-hi ser!!! Em van veure tan canviada… I jo feliç. De ser allà, fent música pels nens malats i donant-los energia per seguir lluitant tal i com ho faig jo.

Quina tarda més bonica vam passar. Jo m’ho vaig passar pipa tota concentrada mirant al papa i al costat de la meva amigueta Vinyet!!

Després, per grupets, els músics van anar per les plantes dels nens ingressats per fer-los un petit concert i fer-los participar tocant les joguines. Em sembla que xics i grans s’ho van passar molt i molt bé. I quan van haver fet, vam anar a la casa dels Xuklis i vam repetir el concert. Aquest cop, però, pels nens malalts d’allà. Jo ja estava molt cansada. Penseu que només surto de casa per anar a l’hospital i aquell dia… dos concerts!! Doncs tot i així encara vaig fer el concert i fins i tot, quan no tocava, em vaig girar cap als músics i els vaig dirigir. Sort en van tenir…

I sabeu què? Aquests concerts els vaig dedicar al meu amic Max que avui ja està en el seu dia +2! Segur que entre tots vam aconseguir enviar-li molta energia per tal que la seva nova medul·la li doni la segona oportunitat de viure que tant es mereix!

Ah, però com que aquest concert no l'hauríem pogut fer sense els nens i nenes que em van acompanyar fent de solistes, avui volia donar-los les gràcies a tots ells: La Marta, en Cassià, la Vinyet i la Clara que no va poder venir perquè es va posar malaltona. Però que no pateixi gens que em sembla que com que ho vam fer tan bé ens sortirà algun altre “bolo” ben aviat!!

A part del concert, ahir vam anar a l’hospital a fer un control. Les analítiques estaven força bé i, com que em trobo bé, doncs m’han tornat a baixar la cortisona i m’han donat quinze dies de vacances. Tot i així em sembla que aquesta vegada trigaran més a treure-me-la. Portaré poca cortisona però durant més temps per tal d’evitar que l’EICH em torni a fer la punyeta!!

Una perarrufa,

Abril

Dia +405

7 de gener de 2014

Quin dia tan bonic el d’ahir!! Bé, i el d’abans d’ahir!!

Els papes ja m’havien dit que el dia de reis era un dia molt especial pels nens. Sobretot pels que havien fet molta bondat al llarg de tot l’any. Jo en dec haver fet molta de bondat perquè els reis s’han portat molt i molt bé amb mi!! Tant que fins i tot em van venir a veure a casa mentre jo estava menjant la meva verdureta! Sí, sí!! Els Reis Mags amb els seus patges van aparèixer pel jardí de casa meva. Em van dir que, com que jo i els papes ho havíem fet tan bé durant tot l’any, no es volien perdre l’ocasió de saludar-nos personalment i anticipar-me un petit regal!! Ostres... que en són de macos… quins vestits…i quines barbes!!! Fins i tot li vaig explicar al rei blanc com ho havia de fer per afeitar-se, perquè duia una barba que tela marinera!!!!

Abans d’anar a dormir els vaig deixar una taula ben parada perquè quan vinguessin a la nit s’atipessin d’allò més i no escatimessin ni un regal! I quan em vaig llevar… Ostres!!! Quants regals!!! I després a casa els avis!!! N’hi havia tants que jo anava de bòlit repartint-los a tothom. I n’hi havia molts per a mi. Però, sabeu què? N’hi havia un de gegant amb el meu nom!! Sabeu què era? La cuineta gran que tant havia demanat!!! A més a més… em sembla que és una cuineta molt especial per la mama, la tieta de lluny, els avis… em miraven amb una cara quan hi jugava…

Vaig estar tan bé… Avis, papes, tiets… tothom disfrutava de veure’m contenta i fins i tot una mica esverada. I és que em trobava bé. Simplement era això.  Em trobava bé!!! Per uns moments tot semblava que era normal. Una nena sana del tot disfrutant del dia de reis!! Això sí, avis i tiets  ben desinfectats, vacunats i amb mascareta!! Però tant se val. Va ser un dia molt feliç!!!

Una petarrufa molt especial als meus Reis Mags.

Abril

Dia + 402

4 de gener de 2014

Avui és un dia molt especial. Per això he volgut compartir-lo amb tots els que m’estimeu i em seguiu de ben aprop.

Avui fa un any que, de bon matí, les doctores de la meva tripulació em donaven la notícia que, després d’estar tancada dos mesos dins del meu camerot, podia anar a casa. A casa!!! els tres junts, el meu llit, el menjar de la mama, sense el munt de bombes sonant a cada moment…. Sabíem que seria dur, que el viatge encara no s’havia acabat però, havíem fet un tram molt i molt important.
Vam arribar a casa i un cartell ben gran a la porta de casa ens donava la benvinguda. Papes, avis i tiets féiem unes cares…. Però la dels papes la tinc gravada per sempre. Una cara de felicitat i por a la vegada perquè allí dins estava tan ben protegida… Però de tot això ja en fa un any!!! I mireu si n’he fet de feina!!!

Avui també us voldria explicar un petit secret. Quan jo era molt xicarrona i em vaig posar tan malaltona, quan érem a l’hospital de Sant Joan de Déu, els papes van prometre que si tiràvem endavant un dia aniríem a Sant Joan de Déu a fer un concert a tots els nens i nenes malalts. No seria un concert qualsevol. Un concert amb l’orquestra Bacasis (una orquestra de joves que hi toca el tiet David i que dirigeix el papa) amb uns solistes ben especials. Jo en seria una juntament amb alguns altres nens que també han estat molt i molt malaltons com jo i amb l’ajuda d'algunes amiguetes meves.
Tocarem “La simfonia de les joguines” i el “Passeig en trineu”. Són obres molt divertides en que el seu compositor va voler fer participar els nens tocant algunes joguines. I aquí és on hi participarem jo i els meus amiguets!!

Però no us penseu que és tan fàcil tocar en una orquestra!! A casa m’he fet un tip d’assajar amb la mama!! És que això de tocar en una orquestra de debò i que et dirigeixi el papa… no podia pas quedar malament!! Aquest dia s’acosta!! El dia 7 debutaré com a solista!! El meu primer concert!!!. Avui hem fet el primer assaig. Que bonic que sona una orquestra en directe!!!  I poder ser allà al mig tocant, mirant el papa com dirigeix, tocant al costat de la tieta de lluny!!! del tiet David, del tiet Albert, de la Júlia… Em sembla que m’ha vingut un pessigolleig per tot el cos… Ah! I no us penseu, la meva mare, que és una mica fava, la pobre estava ben emocionada!

Però és clar, jo encara no estic del tot recuperada i només surto de casa per anar a l’hospital i, algunes vegades, a casa dels avis. Però vam parlar amb la meva doctora i va dir que, com que en l’última analítica les meves defenses estaven una mica millor, si portava mascareta, tocava amb els instruments desinfectats i, sobretot, ningú em tocava ni s’acostava, doncs que ho podíem fer!!  I així ha estat!

Per cert, aquest concert el dedicarem a tots els nens malalts de Sant Joan de Déu però, en especial, al meu company de batalles, en Max, que ben aviat començarà el seu viatge particular dins d’un camerot.
I avui una petarrufa molt especial al Teti que m’estimava amb bogeria i que ara em mirarà i em protegirà des del cel.

Ah!! i a fer bondat que els reis ja treuen el nas!!!


Abril