El monstre de les galetes

24 de març de 2016

Com aneu veient els que seguiu la meva aventura, aquest nou viatge el faig acompanyada de monstres de tot tipus. Com el conte que tantes vegades m'explica la mama i tant m'agrada:"El monstre de colors".

En aquest viatge ja n'he conegut molts de monstres. El de la ràbia, el de la calma, la por, la tristesa... Però porto un parell de dies que n'ha aparegut un de nou. Aquest, però, és molt diferent. Ha sortit d'un dels xaropets que em prenc per a posar a ratlla la cortisona. És el monstre de les galetes. Sí, sí. Aquest monstre sóc jo últimament. Tinc una gana... I tot el dia demano galetes Maria a les infermeres. Me les menjo amb un gust... I mira que no són com les que tenim a casa... Fins i tot avui a les quatre de la matinada he dit que tenia gana i que volia galetes!!! I me les he menjat, eh? I amb un gust...

Quan era xica i em prenia cortisona les vaig donar per  menjar fideus, i aquesta vegada per menjar galetes. Què hi voleu fer!

Avui, però, no m'ha agradat gens el que m'han fet la Sònia i l'Emma, les meves infermeres del matí. M'han hagut de despunxar i tornar a punxar. Ja sé que no em feien molt mal perquè la mama m'hi ha posat aquella cremeta que fa adormir. Però què voleu que us digui, no m'ha agradat. I, tot i ser amigues meves aquestes infermeres, avui m'han empipat força. No he parat de cridar-los que em deixessin i, fins i tot, els he tret la llengua en alguna ocasió. I mira que m'agrada la Sònia.... Sabeu què fa? Em deixa posar-me el suero per la via, em deixa fer-me  l'analítica... Amb ella n'aprendrem un munt! Com que de gran tinc clar que vull ser doctora... Ara ja començo a aprendre a fer d'infermera!

Avui m'ha vingut a veure en Rubén. El metge de bata blanca que em portava quan tenia cinc mesos. Ha quedat parat de com havia crescut! I també de com començo a llegir! Sí, sí! Llegir!!! Jugant, jugant estic aprenent a llegir!! Quines ganes de poder llegir jo soleta els vostres comentaris... Però em sembla que encara n'he d'aprendre més. De moment només paraules.

És que avui, tot i passar-me la dosis de quimioteràpia que em tocava,  m'he trobat millor i no he parat de feinejar. Llegir i escriure amb la Frozen, buscar rimes, fer seriacions, pintar una mandala, fer una fitxa de l'escola, jugar oca, jugar a l'Uno ... Sort que he fet una bona migdiada perquè mira que n'he fet de feina...

El que sí que m'ha enredat una mica és la meva boca. Això ja és el colmo! A sobre d'estar malaltona ara em surten dos queixals de cop!! No podrien haver esperat una mica?

La bona notícia és que estic molt millor. Ja fa dos dies que no vomito, els marejos van a menys i les caques i el mal de panxa van millorant. Poc a poc vaig posant aquest virus a ratlla. Tot i així com que encara no tinc neutròfils ( defenses) he de quedar-me aquí aïllada de tothom. Bé, tothom menys els papes i els avis que, d'un en un, poden entrar per estar amb mi.

Ara bé, els pobres tiets que em vénen a veure... S'han d'estar voltant per fora amb l'Alba perquè a ells a cambres no els hi deixen pas entrar. Però jo sé que els tinc aquí. I això m'agrada. Fins i tot la tieta de lluny que ha vingut per tres dies es passa hores rondant per l'hospital i fent de padrina!

A veure si els efectes de la químio demà no els notem massa i la meva analítica comença a remuntar una miqueta. Ja portem un dia més i un de menys perquè arribin les meves cèl.lules a punt d'atacar!

Una petarrufa,

Abril

El monstre caca d'oca

22 de març de 2016

Aquest matí quan m'he llevat estava força contenta. No he fet gens de febre a la nit i el peixet que em vaig menjar amb la iaia se'm va posar la mar de bé.

Amb els papes hem fet Xaropets, esmorzar i... Una visita!!! L'Isma! Un fisioterapeuta amb el que ens hem entès d'allò més bé! M'ha fet aixecar del llit, hem caminat com les ballarines per l'habitació, hem fet dibuixos a la pissarra i m'ha regalat dos globus perquè juguéssim amb els papes i així em moc una mica perquè... Ja m'ho ha dit ell. Al llit per dormir i descansar. Però que dintre del que hi ha... M'he de bellugar perquè la químio i la cortisona espatllen molt tota la musculatura!! Ostres... Per això aquests dies he vist tants nens amb cadires de rodes...

Mireu si ens hem entès els dos, que abans de marxar m'ha demanat una cosa. Jo li he fet la vergonyosa, però m'ha dit que m'ho pensi bé. M'ha demanat si vull ser la seva nòvia!!!! Bufff!! Espero que no s'ho prengui malament, perquè per molt divertit que sigui aquest noi... Tinc clar que per nòvio no el vull pas!

Ha estat marxar ell i jugar unes partides de l'Uno que em va regalar la meva amiga Emma que... Patapam!!! El monstre caca d'oca ja ha tornat. Marejos, vòmits, caques lletges...

La meva doctora ha dit que tenia la sang molt baixeta i per això em passarien uns d'aquells bistecs al punt que fan que et canvii la cara i l'humor! A veure si és veritat...

També ens ha dit que estic a zero de neutròfils. Això vol dir que  no tinc defenses per a combatre infeccions. Per això he d'estar aïllada del món molts dies. Una setmana, dues... No ho sabem. Aix... I aquí no em pot venir a veure l'Alba!! Ni tan sols pot treure el cap per la finestra ... Quantes ganes tinc d'ensenyar-li cosetes... Però primer m'he de posar ben valentona. Perquè... Espinacs! Més aviat del que us penseu em tindreu aquí donant-vos ordres!!

Així doncs, ja veieu quina mona m'espera... I la pobra Alba... La seva primera mona també haurà d'esperar... Però els qui em coneixeu ja sabeu que a casa ho celebrem tot. Encara que no sigui el dia. Però la mona la tindrem!

Al migdia hem jugat una estoneta amb l'àvia. Amb quatre cosetes de res hem muntat una cuineta. Visca la imaginació!

A la tarda he estat molt millor. Aquesta sang no sé què portava, però se m'ha posat d'allò més bé. He estat jugant una bona estona amb el joc que em va deixar l'Aloma de la Frozen! No he parat de llegir, escriure... Que divertit que és aprendre jugant... I res d'estar estirada al llit, eh? I després amb l'avi hem continuat la gresca!

I després sopar!! Aquí el menjar és molt soso. Però el meu papa té la gràcia de convertir els plats insípids amb uns mini canapés deliciosos. I així ho ha fet. Pobre... Quina paciència!

I, finalment, ens ha arribat el nom del bitxo. El nom del monstre caca d'oca que tants dies fa que em trobi malament. El maleït bitxet és un virus. ADENOVIRUS es diu. S'ha ficat a la meva panxulina ara que no tinc soldats per a defensar-me. Això vol dir molta paciència. Fins que no tingui neutròfils (soldats) per a combatre aquest bitxo... Doncs aquí estarem. Aïllats del món. I aquests soldats vindran a poc a poc perquè la químioteràpia és qui els ha fet desaparèixer. O sigui que, cabassos de paciència!!

Esperem, però, que almenys em vagi trobant millor.

Una petarrufa,

Abril

Ja hi tornem a ser!!!

21 de març de 2016

Que et despertin molt d'hora al matí quan encara no ha sortit el sol i encara et quedin hores de son ja et fa venir mal rotllo. Però que, a més a més, sàpigues que et toca anar a l'hospital... Encara et fa posar de més mal rotllo.

I a sobre, he vist que els papes carregaven la maleta al cotxe. Ufff! Triple mal rotllo!!

És que ells em coneixen bé i ja sospitaven que em farien quedar altre cop en aquest hotel amb vistes al mar. Des de dijous que els marejos, mals de panxa i vòmits no han parat. M'he passat els dies del sofà al wàter i del wàter al sofà. Amb prou feines m'aguantava la medicació dins la meva panxulina.

Hem arribat a l'hospital. Analítica i a esperar resultats. Visita amb els meus doctors i, de cop i volta, vomitera de xarops. Mentrestant els meus doctors s'estaven pensant si ingressava o no... Després m'han agafat uns tremolors que han fet espantar molt als papes. I la febre s'ha enfilat de cop. I que ràpid s'han decidit, llavors... Mentres els meus amics estan uns dies de vacances... Doncs jo també! Però aquestes a mi no m'agraden gens...

Cultius de sang, pipins, caques... I a esperar quin coi de bitxet oportunista farà que em quedi sense mona. Bé, o almenys faci que me la mengi uns dies més tard.

Després d'una bona estona m'han pujat a l'habitació. Aquesta no és a la planta que ja havia estat. De petits valents com jo n'hi ha molts. Masses. La planta està plena i, que hi pugi jo amb un possible virus.... Doncs és una mica perillós. Millor no encomanar-lo a ningú.

Així que m'han portat súper aïllada de tot el món en una cambra de transplantaments. Quin mal rotllo que ha donat als papes... Aquí tot el protocol és molt diferent. I a sobre han d'anar ben disfressats amb mascareta i bata de metge!!! Ah! I res de visites de tiets!!! Només avis i com a excepció!!! I d'un amb un!!!

Sort que m'he fet súper amiga de l'Anna i la Cristina!! Les meves i fer eres d'aquesta tarda!!! De fet, les nomeno sempre pel nom i no dic infermeres com fins ara ho havia fet sempre....

Ara bé, aquesta cambra no és com la del vaixell que vaig estar a vall d'Hebron quan em van fer el transplantament... Aquesta podríem dir que és de luxe!! És gran i tot és molt i molt nou. De fet, crec que l'estreno...

Després d'una bona dormida, dels dos antibiòtics que m'han donat i del xaropet per fer baixar febre... Al vespre ja feia una altra cara. Fins i tot he menjat un peixet i no l'he vomitat!!!!

I del mareig.... Ja quasi ni el noto!!!

Un esforç més i potser només haurà estat un fort espant. Demà més. Com diu el meu tiet David.... "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer!".

Una petarrufa des del meu súper vaixell...

Abril

Feliç dia del pare, PAPA!

19 de març de 2016

Felicitats papa!

Encara que últimament no t'ho demostri gaire, et vull dir que t'estimo molt i que per a mi ets el millor papa del món.

Gràcies per ser amb mi tan en els bons moments com en ens mals moments.

Gràcies per a cuidar-me sempre i desviure't per mi. Sé que tots els papes ho farien, però tu ho fas d'una manera especial.

Gràcies per arrencar-me una rialla en moments difícils per a tots.

Gràcies per a fer un súper esforç i sobreposar-te a la situació davant meu, de la mama i de l'Alba. Sé que no és fàcil.

Gràcies per ajudar tant a la mama en els moments difícils. Sense tu el nostre súper equip faria fallida.

Gràcies per tenir tanta paciència amb mi. Sé que últimament no t'ho poso gens fàcil.

Gràcies per a fer d'un simple plat una gran delicatessen en els moments que no tinc gana.

Gràcies per convertir-te en girafa, elefant o el que calgui només per mi.

Gràcies papa.

Encara que avui tothom celebri el dia del pare, per a mi el dia del pare és cada dia. I més en aquests difícils moments que estem passant. Per això avui aquest text el vull dedicar a ell i a tots els papes dels nens i nenes que estan lluitant per VIURE. N'estic del tot convençuda. Ells són els millors papes del món.

Aquests dies jo continuo igual. Marejos, vòmits, malhumor i ara, també, diarrea. Aquests són els meus companys de viatge diaris. Suposo que és degut a la quimioteràpia i als efectes secundaris d'aquella medicació que els papes cada dia em passen per via. Els matins me'ls passo del llit al sofà i, a la tarda, hi ha moments que m'eixereixo una mica i, com ahir, encara tinc una mica d'humor i paciència per a ensenyar a l'Alba com es posa un port-a-cath i com es passa la medicació per via. Ella no ho sap fer, i jo massa que ho sé!

Aix.... Que llargs que se'ns faran els mesos que vénen... I pitjors dies m'esperen encara...

Una petarrufa marejada,

Abril