Celebrem la revetlla de Sant Joan i... alguna cosa més!

23 de juny de 2016

Heu vist aquesta imatge? Oi que diuen que una imatge val més que mil paraules? Doncs ja ho heu vist tot. Avui, després que els doctors de Sant Joan de Déu féssin una videoconferència amb els doctors de Philadelphia per parlar de mi, han vist que estava prou bé per deixar-me anar a casa i retrobar-me amb el que més m'estimo i he trobat a faltar, L'ALBA. Així doncs, avui, a CASA!! Això sí, prenent precaucions i sabent que dilluns em torna a tocar control a l'hospital.

Aquesta muntanya semblava tan difícil com les que puja el meu tiet Albert, però he fet el cim amb nota. Potser perquè portava un llarg i dur entrenament des del néixer...

De fet, ben bé el Cim es podria dir que encara no hi he arribat. El cim el farem quan em facin la punció del mes i puguem veure, amb seguretat, que els CARTS aguanten i fan la seva feina.

De moment, però, quins alegrois que hem fet amb l'Alba quan ens hem retrobat!!! No parava

d'abraçar-me i llençar-me petons. Com m'agrada tenir una germana... I com s'ha espavilat!!! Però si ja comença a fer algunes passes sola!!!

Esperem que ara que sóc a casa no surti la reacció i hàgim de baixar a urgències... Tants dies esperant que passés alguna cosa i ara que sóc a casa...

Aquests últims dies a l'hospital ja començava a estar una mica agobiada. I mira que de fer anar la imaginació en sé un munt. Ahir al vespre estava com una cabreta. Ja no sabia què fer. Total, que vaig transformar el meu llit primer en un tobogant i, després, en la muntanya del Nord. I, des d'allà, no parava de cantar ben fort la cançó de Let it Go de l'Elsa de la Frozen! Si ahir no em vaig despunxar de la via, va ser un miracle!

I avui, hem celebrat la revetlla a casa. Els quatre junts. Amb la tranquil.litat i la calma d'estar a casa. Diuen que la nit de Sant Joan és màgica. Per a nosaltres sí que ho ha estat. De fet, no valorem el que tenim fins que no ho tenim. Poder sopar els quatre junts sí que ha estat màgic!

La sorpresa ha estat quan el tiet David ha vingut al vespre i m'ha portat unes lluminetes i uns sortidors de foc. En una bona revetlla no hi poden faltar els petards. Doncs... sort del tiet, perquè nosaltres no hi comptàvem pas celebrar la revetlla avui...

Així doncs, ja he fet una passeta més. I molt important. Ara només cal esperar que tot vagi bé i les meves cèl.lules màgiques aguantin fortes i facin la seva feina durant molt i molt temps.

Una petarrufa,

Abril

Bones vacances Espinacs!

20 de juny de 2016

Avui els meus companys de classe m'han volgut fer un bonic regal. Tots ells, un per un, a través de l'ordinador, m'han volgut desitjar unes bones vacances. En un principi m'ha fet molta il.lusió però, a l'hora de la veritat, no els he fet massa cas. Em sap greu perquè tots ells eren a la biblioteca esperant que jo els expliqués coses del meu viatge, i al final els he dit hola i poca cosa més. M'he posat de mal humor.

Al vespre, però, parlant amb la mama m'ha anat sortint tot. I és que els he vist tots allà a punt de començar les vacances i jo només preguntava a la mama per què jo havia d'estar a l'hospital. D'alguna manera se m'ha fet evident que estava malalta. Jo també volia ser allà a la biblioteca. Respirant l'olor de final de curs. I em toca continuar lluitant. Però ho aconseguiré per poder sentir ben aviat l'olor de l'escola i veure els meus companys en directe. Poder-los tocar i jugar amb ells.

A part d'això jo continuo aquí tancada. Començo a estar una mica avorrida d'aquestes quatre parets. Sort que continuo trobant-me bé. Tinc ganes que em toqui l'aire, que em toqui el solet i olorar l'estiu que ja tenim aquí. Esperem que aviat pugui començar les vacances jo i deixar l'hospital només per a unes visites cada vegada més espaiades.

I poder jugar amb l'Alba. Que em desperti cada matí, que em prengui les joguines que tinc jo, que m'agafi el menjar del plat, que m'atrapi amb les curses de gateig, que aprengui les coses bones de mi... Aquests dies ens trobem molt a faltar. Els papes m'han dit que aquí a l'hospital ja la coneix tothom. Que està tan divertida i que ja comença a fer les primeres passes!!! Espera't Alba que et vull veure a caminar!!!

La bona notícia és que les meves analítiques van remuntant molt a poc a poc, com sempre faig jo. Com diu la tieta Marta, les petites formiguetes van fent camí molt lentament però amb pas ferm. I això és exactament el que faig jo. Mica en mica els meus neutròfils van sumant. Avui són 400, que són molt poquets, però aquests han vingut per quedar-s'hi. A poc a poc però sempre amunt!!!

I avui una petarrufa per a una companya de batalla que ens coneixem des de fa moooolt temps i que els bitxets també han decidit tornar-li a fer la punyeta. Avui la Martina li han posat la seva sang amb poders màgics.

Abril

Setmana contra la leucèmia

Amigues 2.0

17 de juny de 2016

Tot segueix igual. Vaig pujant la muntanya amb la motxilla carregada d'energia de cents de persones. I això es nota. Ho porto d'allò més bé. Vaig força lleugera. Tots esperem una mica de febreta per la reacció però aquesta no apareix de moment. És una mica com el mal de muntanya. Hi ha qui el pateix i hi ha qui, perquè està molt ben entrenat, no li surt. En la pujada a la muntanya del Nord de moment el mal de muntanya no ha sortit. Tot s'ha de dir que si no hi ha molta malaltia i, a més a més, les meves analítiques encara són molt pobres per l'última químio, aquest triga a sortir. Com diu la meva doctora, encara és una mica d'hora. A veure la setmana vinent... O potser ni tan sols surt! I això esperem no voldrà pas dir que el tractament no hagi funcionat. D'aquí a un mes ho sabrem.

De moment jo segueixo pujant. Fent els meus passets dia a dia.

Em trobo bé i no paro en tot el dia. Ara ve la mestra, ara la físio, ara la mama em fa escriure i llegir, ara jugo amb l'àvia a pujar el Pedraforca, ara fem cine, ara vénen els Pallapupes, ara faig teiatre amb els avis, ara la tieta Carme em fa un pentinat xulíssim amb la meva melena invisible i m'explica i m'ensenya fotos dels cims que està fent el tiet Albert amb el meu osset petitó, ara la tieta Marta m'ensenya a pintar bé i m'explica un conte preciós, ara el tiet David em fa riure tot fent-me la punyeta, al vespre el papa no para de fer-me bestieses i jo li pago amb milions de mimos, petons i paraules boniques...

Uff... I això no és tot!! Hi ha hagut dos dies a la tarda que m'ho he passat genial! La meva petita habitació s'ha convertit en una disco!! Hem fet una vídeoconferència amb la meva amiga Emma!! I fins i tot hem ballat. Ella a casa seva i jo a l'habitació. I avui m'han fet una sorpresa! La Maria també s'ha volgut afegir a la festa. Quina ballaruga que portàvem... Txarango sonava una i una altra vegada. I nosaltres ballant. Quina suada!! I després hem berenat juntes. Això sí, separades per la pantalla de l'Ipad! I després hem jugat al Veig, veig. Quina tarda tan animada... Tinc tantes ganes de curar-me i jugar amb tots vosaltres en directe... Gràcies per ajudar-me a passar una molt bona tarda. Segur que la recordarem molt i molt temps. Almenys jo!

Per cert, amb tanta emoció explicant-vos tot el que he fer no us he dit els resultats d'aquell mal que m'havia sortit al canell i que, per això, ens van aïllar. Es pensaven que era un herpes. Doncs... negatiu! Tot segueix bé. O sigui que, a esperar els següents dies a veure què em trobo pel camí de pujada!

Una petarrufa per al meu tiet Albert que està fent cims molt i molt lluny i un de molt especial al Nil que avui ha fet 5 anys. FELICITATS! Avui també he pensat amb tu! Quan ens tornem a veure ja et faré un petonet.

Abril