29 de juliol de 2013
Ja n'estic ben farta. Em trobo tan estranya i tan malament...
Com estaríeu si de sobte, mentre esteu dormint, us desperten dues persones i us oprimeixen el coll com si us volguéssin ofegar?
Doncs és així com aquesta nit les infermeres m'han despertat un parell de vegades. Tenia moquets aquest coi de trasto del coll i, com que estava una mica taquicàrdica i la meva freqüència cardíaca era molt variable, doncs han volgut aspirar-me els mocs per veure si així millorava.
Ha estat molt insuportable i traumàtic. Si continuem gaires dies així... No sé pas...
I llavors les infermeres i les doctores de bata blanca s'estranyen quan entren per la porta i jo, amb el meu ditet ben ferm, els faig un NO ben decidit. Llavors la mare, per tranquil.litzar-me, em diu que vénen a veure si les màquines necessiten un xaropet, però jo ja veig que la mama m’enreda….
Aquest matí m'han fet la ressonància magnètica. Com tantes vegades aquesta setmana, m'ha hagut de donar aquell xaropet perquè m'adormís i així em poden remenar estant molt quieta.
Els papes molt nerviosos pels resultats de la ressonància i que, després d’esperar tot el dia, encara no han sabut res. I pel que fa a la segona biòpsia... Fins demà tampoc res de res. Això és un patir molt llarg... Portem ja una setmana esperant resultats!!!! No creieu que és massa?
I a la tarda… buff!! Altra vegada tres infermeres agafant-me i netejantme tota la ferida de la tràqueostomia. I quin estrés!! Quines ganes de vomitar… No us ho podeu ni imaginar el que em fa patir això. Tant a mi com als papes. Tot i així la mama sempre la tinc agafant-me ben fort les mans i fent-me petonets perquè em relaxi. Ostres… i em sembla que això m’ho han de fer cada dia…
M’agradaria ser una nena normal de la meva edat. Una nena sana, que creix lluny dels hospitals, jugar amb la Xènia, l’Aina, la Bruna, l’Arlet, la Vinyet, l’Aina, el Pau, el Lluc… Anar al parc, embrutar-me els vestits amb sorra, anar a la platja, de vacances, anar a escoltar el papa com toca a l’orquestra… però jo no ho puc fer. Que injust que és tot plegat. Què he fet jo que em mereixi patir tant? I ara esperem a veure si demà tots els equips de metges aclareixen alguna cosa. Els papes estan esgotadíssims de tant esperar i patir. I els avis, i els tiets…
A veure si demà em trobo un xic millor i estic més animada i tinc ganes de seure una mica per jugar i menjar una miqueta.
Una petarrufa molt dolça per a la meva estimadíssima tieta de lluny que avui és el seu Sant i que, tot i ser molt i molt lluny, pateix molt per mi i no hi ha dia que no ens truqui i ens envïi molts petons.
Abril
Bona nit Abril,preciosa...
ResponEliminaestic trista de llegir que estàs tenint uns dies i unes nits tan difícils... saps, jo també em demano el perquè de tot això que tu et preguntes. No hi ha dret, quina ràbia i quina impotència! i quines ganes de llegir que ja et trobes bé i que aquest malson s'hagi acabat d'una vegada.
Saps, tothom t'estima i tothom estima molt els teus papes, també. Tan de bo que aquests sentiments es transformin en unes petites carícies i abraçadetes i petonets per a tots tres!
Abril, ets una princesa!
alba
“- La gent té estrelles que no són iguals. Per uns, els que viatgen, les estrelles són guies. Per altres només són llumets. Per altres, que són savis, són problemes. Pel meu home de negocis eren or. Però totes aquestes estrelles callen. Tu tindràs estrelles com no en té ningú…
ResponElimina- Què vols dir?
- Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin. Tindràs estrelles que saben riure!
I va tornar a riure.
- I quan t’hagis consolat (sempre ens acabem consolant) estaràs content d’haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust… I els teus amics s’estranyaran molt de veure’t riure mirant el cel. Aleshores els diràs: <> I es pensaran que ets boig. T’hauré fet una mala passada…” El Petit Príncep
Abril, preciosa!!! Saps què? La tieta de lluny, des de la distància, serà la teva estrella!!! Quan els teus amics de bata blanca et vinguin a fer totes aquestes coses tan empipadores, gira la teva carona i mira cap al cel. La tieta i les seves estrelles t'estaran enviant milions de petonets i mil rialles plenes d'energies i felicitat perquè tu també tinguis ganes de riure amb nosaltres! Així la tieta de lluny et farà de tieta des de la distància i la sentiràs més a propet que mai!
Ja veuràs com demà els teus amics ens donaran molt bones notícies i poc a poc tornaràs a recuperar les forces per tornar a casona. Tot això és molt injust i pots estar seguríssima que no has fet res per merèixer-ho! Però no oblidis mai que cada oportunitat que se'ns dóna per lluitar i superar allò que més ens fa patir és un gran tresor que cal agrair amb totes les nostres forces i utilitzar com a font d'energia il·limitada fins que aconseguim el somni que tan desitgem! I recorda el que la tieta de lluny sempre et diu: Els somnis de les formiguetes SEMPRE es compleixen!!!!
Milions de petons preciosa. Ens veiem demà quan totes dues mirem les estrelles i aquestes ens regalin un somriure carregat de felicitat!
MMMmmmUUuuUUuuaaa!!!
Ah, i un altre Muuuuuaaa de part del tiet de lluny!!!!!!!
Abril bonica,
ResponEliminaque difícil que t'ho està posant la vida... i com dius tu "per què he de patir tant?" i tan petitona... em posa molt trista llegir tot el què et passa i que no et paren de remenar i remenar... i també de veure els teus pares, tiets i avis pateixen dia rere dia davant la incertesa...
No hem de perdre mai l'esperança, ni la confiança en els metges, que malgrat siguin tan i tan "empipadors" són els què sabran com curar-te!
I com diu la tieta de lluny, la Marta, que és una tieta molt especial, no perdis mai de vista aquestes estrelles!!!!
Vinga bonica, amunt, amunt i força! tu pots!!!!
Marta
Dos petonets ben dolços de part de l'Arlet i la Bruna.