Dia +77

14 de febrer de 2013

Hola,

Les meves analítiques encara surten molt baixes de leucos plaquetes i per això aquesta setmana també he hagut d’anar dos cops a l’hospital.

Dilluns em van passar plaquetes i avui també. Buf! Quin rotllo!! I és que em fan esperar tant a l’hospital, que ens hi passem tot el matí! Sort que avui ha vingut el màgic Andreu i ens ha fet uns jocs de màgia per als nens que estàvem a l’hospital de dia…

Només entrar a l’hospital jo ja dic que no vull entrar. Ja m’ho conec molt bé. El dilluns em van fer l’analítica pel port-a-cath que porto sota el pit perquè m’havien de treure més sang per mirar si tinc algun virus. Avui me l’han fet amb una punxada al dit.  La infermera s’ha fet un fart de riure quan he entrat i jo ja li he donat directament el ditet que m’havien de punxar… Després m’han posat una tireta i tothom que em deia alguna cosa li ensenyava la pupa que m’havien fet al dit…

I la setmana que ve sí que serà lletja, lletja. Ja m’han dit que, a part de les analítiques que em fan sempre, em tornarien a passar plaquetes, i dimarts també perquè dimarts em tornaran a  donar aquells xaropets que em fan adormir, em faran una altra punció lumbar i m’hi posaran químio per assegurar-se que la malaltia ja és fora del tot. Ostres… espero que quan em desperti sigui millor que l’última vegada, i que no tingui tants vòmits…

Apa, per avui res més. Vaig a dormir que estic cansada de passar-me tantes hores a l’hospital.

Una petarrufa,

Abril.

Dia +70

7 de febrer de 2013

Aquesta setmana també he hagut d’anar dos cops a veure les doctores de la tripulació. Les meves analítiques han baixat molt i per això em volen controlar molt més d’aprop.

El dimarts vam anar a l’hospital i m’hi vaig quedar tantes hores… em vaig fer un fart de plorar. I és que ja em pensava que  m’hi tornava a quedar uns dies. Havia baixat molt de defenses, de plaquetes i de leucos. Vam anar a l’hospital de dia i em van passar gamaglobulines. Quatre hores!!! I després… em van haver de donar plaquetes perquè estava molt i molt baixeta. Buff! Quin dia!!

Avui dijous m’han volgut tornar a veure. Tant bé que estic a casa jugant amb les meves coses i ballant!! Sabeu que porto una setmana que només vull ballar? Qualsevol es queda sobre el llit de l’hospital…

Ha estat un dia ben estrany. A l’hospital hi havia fades, bruixes… i sabeu qui m’ha fet l’analítica al dit? Doncs en Mickey Mouse i la Minnie!! La mama m’ha explicat que era perquè celebraven el carnestoltes. Però jo també hi he anat ben guapa. Amb el meu súper gorro del MIC!!

Els resultats avui han estat una mica millor. Tot i així dilluns em volen tornar a veure. Es veu que és normal aquesta baixada, però fins que no torni a pujar i no s’estabilitzi tot no em baixaran la medicació. Haurem d’esperar…

Per cert, el diumenge el meu amic Jordi va córrer la Mitja Marató per mi i es veu que ho va fer tan bé. Gràcies!!!

Una petarrufa,

Abril

Dia +63

Bufa! Quina setmana!!

Aquesta setmana he hagut d’anar dos cops a veure les doctores de la tripulació. Tan bé que s’està a casa… I és que cada vegada que vaig a l’hospital em fan esperar tantes hores… primer per fer-me l’analítica, després esperar els resultats, després la visita… i tot això amb la meva mascareta enorme. Es veu que encara no en fan per a nens… Total, entre estar hores sense menjar, punxant-me, remenant-me la panxa i sempre amb la mascareta posada, em faig un tip de plorar. Sort que hi ha dies que anem a la sala de jocs de l’hospital i jugo amb els jocs i cotxes que tenen per als nens…

I és que dimarts, que és el dia que normalment tinc visita, la meva analítica va sortir que havia baixat molt de leucos i plaquetes. Es veu que és normal, que després de la baixada tornaré a pujar fins que m’estabilitzi. Però es veu que estar molt baixa de plaquetes és perillós i per això han volgut que avui dijous hi tornés a baixar perquè, segons com sortís l’analítica, m’haurien de passar plaquetes.

Per sort, tot i que els leucos encara han baixat, les meves plaquetes han començat a pujar. Això vol dir que d’aquí a res també pujaran els leucos. Això esperem! Així doncs, m’he estalviat passar-me una bona estona més a l’hospital perquè em passessin plaquetes. Dimarts hi tornem a veure com anem.

A part d’això, la meva panxulina està més bé, jo no paro de jugar i de voler estar dreta per intentar caminar. I la medicació… va fent de la seves. La cortisona em fa inflar tant que fins i tot els llavis els tinc molt grossos i hi tinc un tall que no hi ha manera que se’m curi. A casa em diuen que semblen els llavis de l’Angelina Jolie.

I les nits… continuen igual. A cada hora faig llevar els papes. I és que no m’entenen. No saben si em fa mal a la panxa, si són els queixals que em surten, si somnio, si em desperto i em sento sola perquè no veig ni al papa ni a la mama, si faig marranades… la qüestió és que a les nits de descansar no ho fem gaire. I de dia tampoc vull dormir. No fos cas que em perdés coses…

Per cert, diumenge a Granollers fan una mitja marató que es diu "Corre x2". Cada participant corre per un nen malalt de càncer.  Es fa per a  recaptar diners per a la investigació del càncer infantil. El Jordi, un amic meu, diu que correrà per mi. Ànims! I moltes gràcies!!

Una petarrufa,

Abril

Dia +55

23 de gener de 2013

Hola! Quants dies, no? Sabeu què? Avui tinc bones notícies per donar-vos.

Sabeu que l’últim dia us vaig explicar que em van fer unes proves i que després em vaig passar tota la tarda vomitant? Doncs ja sabem els resultats d’aquestes proves. La meva medul.la està neta de malaltia i plena de cèl.lules bones. I el líquid encefaloraquídic també està ben net. Tot i així continuaran fent-me unes sessions més de químio per assegurar-se que no quedi ni una cèl.lula dolenta amagada!

Els papes diuen que això són molt bones notícies però que encara no es pot cantar victòria. Encara queda molt camí…

Dimarts al matí vaig anar amb el cotxe del papa cap a l’hospital. Em van fer l’analítica i van veure que les plaquetes i els meus leucos havien baixat molt. La doctora va dir que era normal i que per això aquesta setmana no em baixaria la medicació. A veure la setmana que ve… I és que aquests xaropets, a part del mal a la panxulina, m’han fet inflar molt i em surten uns pèls a la cara… i tinc una ansietat per menjar… però no em deixen menjar gaire perquè diuen que tinc els budells immadurs i no els puc forçar. És trist això de tenir gana i no poder menjar tant com vulguis…

De mica en mica vaig adaptant-me a casona. Encara no vull seure a terra ni gatejar però heu de saber que tinc unes ganes de caminar… em passo tot el dia dreta i passejant per tota la casa amb l’ajuda dels papes o avis. Això de gatejar és per nens petits!!

Estic molt més tranquil.leta però de dormir… és que acostumada a dormir sempre amb els papes… ara a casa tinc la meva habitació, amb el meu llitet i quan em desperto i no els veig … doncs em poso a plorar i els faig llevar un munt de vegades. Pobres… fan una cara de son…

Apa, vaig a dormir que ja és hora.

Una petarrufa,

Abril