31 de juliol de 2013
No estic bé. No em trobo bé. No em sento bé. Estic enfadada amb el món. Estic molt nerviosa i irritable. Continuo sense tenir ganes de jugar. Només estirada al llit o als braços de la mama. No vull que s’acostin ni les doctores ni les infermeres. Quan les veig em giro d’esquena o els dic que no amb la mà.
No sé el que vull. No sé el què em passa. Jo sóc molt més simpàtica però porto una setmana que no vull saber res de ningú. A part dels papes i avis, és clar.No sé si m’enrecordaré de fer rialles. Ara només tinc ganes de plorar.
Avui, com a novetat, mentre els papes em rentaven, han aconseguit que jugués cinc minuts a banyar la meva nineta negreta que també està molt malaltona. Però m’he cansat moltíssim i després he acabat rendida als braços de la mama.
Les doctores de bata blanca diuen que aquesta excitació és per la gran quantitat de cortisona que em donen. Si abans ja ens semblava molt la quantitat que portava… ara l’hem més que doblat!! I que el no menjar, estar xafada… a part de la medicació és perquè m’han fet dues operacions en tres dies més la UCI i tantes i tantes proves que em fan. I que no paren de remenar-me i fer-me la murga!!! Almenys sigui per esbrinar alguna cosa…
Uns doctors han tornat a estudiar la segona biòpsia però encara hi han de treballar més. No volen dir res fins a estar-ne segurs. Potser demà ja ens confirmaran alguna cosa. Al final la prova que m’havien de fer avui l’han posposada. Primer volen tenir resultats de la biòpsia.
Els papes porten uns dies amb uns nervis… i és que entre l'aspiració de moll d'os no prevista de fa quinze dies i ara tot això porten un mes amb una angoixa i neguit… Esperem que passin els dies i arribi la calma de nou i pugui tornar a casona que tan bé s’hi està.
Una petarrufa,
Abril
