Dia +37 Els Reis de l’Orient

5 de gener de 2013

Un dia sencer a casa!!! I que gran i que bé que s’hi està…Hi ha unes finestres tan grans per on hi entra un solet… i em puc mourelliurement, sense estar lligada a res!!

Tot i així, m’he sentit força estranya. Tant temps al’hospital i ara a casa… vaja, que només volia braços i braços. I per dormir…buf!! A braços molt bé però si m’estiren em poso a plorar molt i molt. Emsembla que encara tinc el síndrome de l’hospital. Suposo que necessito temps…

Sóc a casa però els de la tripulació m’han posat unescondicions. Els he d’anar a veure dos o tres cops cada setmana; No puc rebre visites. Bé, només els avis is’han de posar una roba neta, mascareta, peücs i desinfectar-se bé les mans.També m’he de prendre cada dia onze xeringues d’aquells xaropets tan dolentsque us havia parlat. Com que sé que me’ls he de prendre igualment, doncs avuija no m’hi he enfadat tant.

I la meva alimentació ha de ser una mica estricta. Ha de seruna dieta de baixa càrrega bacteriana. Per tant, res de menjar coses crues. Perevitar mals de panxa fins i tot aquests dies menjo “potitos” en comptes delmenjar de la mama. I tota la resta del menjar només em pot durar 24 hores inomés pot ser per a mi. Per això tot ha de ser envasat individualment. Fins itot l’oli!!!

Aquest vespre, quan ja era fosc, he tingut una visita moltmàgica. De cop i volta han trucat a la balconera de casa i… sabeu qui ha entratal jardí de casa meva? Doncs els tres Reis de l’Orient acompanyats dels seuspatges!! Jo i els papes hem quedat molt i molt sorpresos i jo no he parat de tirar-los petonets. Com ho sabien on era casa meva?I com sabien que ja era a casa? Suposo perquè ho veuen tot…

Els Reis m’han dit que he estat molt valenta al llarg detots aquests mesos i que arribar a casa ha estat el millor regal de reis quetota la família podia tenir.

Jo i els papes també us volíem donar les gràcies peracompanyar-nos en aquest viatge. Cada comentari, escrit, dibuix, quadre,músiques… ens han ajudat a sentir-nos acompanyats i estimats i a afrontar eldia a dia d’una manera menys dolorosa. Encara ens queda molt a fer perquèencara no estic bona del tot. Esperem, però, que la malaltia no torni a sortiri puguem estar els tres a casa.

Segurament ara no escriuré cada dia perquè tinc molta feinaa descobrir totes les coses de casa, jugar amb les joguines i… aprendre aparlar i a caminar!!   Però detant en tant us aniré explicant com estic i què em diuen els de la tripulacióde bata blanca. De moment, si tot va bé, fins dimarts a casona.

Una petarrufa màgica,

Abril

Dia +36 Per fi terra ferma!!!

4 de gener de 2013

Aquest matí m'he tornat a despertar amb el cocktail de xaropets. Aquesta vegada, però, tot i que m'ha costat molt i molt empassar-me'ls, no els he vomitat. Ja en tenia ganes ja.... Però sabia que si ho feia em vindrien amb més xaropets, així que amb una vegada ja n'hi ha prou!

Avui la cara del papa i la mama era diferent. No sé per què, però els brillaven més els ulls. Se'ls veia més contents però a la vegada nerviosos. No sabia pas què passava. Ha passat la tripulacio de bata blanca i xerraven i xerraven... I els avis aquí a l'hospital al matí? La seva cara també era diferent...
El tiet David també?? I la tieta de lluny? Uff, no entenia res.

A mig matí sabeu qui ha vingut a veure’m? Els jugadors del Barça!!! Ostres... Ha vingut l’Adriano, el Zubizarreta i l’Abidal!! Aquests sí que m’han agradat!!!

L’Abidal ha parlat una bona estona amb mi, el papa, la mama i els avis. I m’ha dit que havia de tenir molta força, que era una nena molt valenta i que ell em donava l’alta. No sé pas què volia dir amb això…

Després la mama m’ha explicat que ell també havia estat molt i molt malaltó i que ara s’estava recuperant.

M’han regalat un gorro del Barça, una bufanda, una ampolla, un braçalet i un póster! I tot del Barça! Em sembla que em queda més bé el gorro del Barça que la gorra de l’Espanyol…

Ah!! I tambe m’ha signat una foto que tenia penjada d’un passebre del Barça-Madrid!!!

Després de dinar i de prendre’m els xaropets m’han despunxat i… m’han tret fora de la cambra. Jo no entenia res de res. Hem sortit al passadís i la mama m’ha posat un vestidet molt maco, unes mitgetes, un gorro, un anorac i una màscara que em moltestava molt i  molt.  Però què passava? Jo estava tan descol.locada que només plorava.

Després ho he entès tot! Hem sortit del vaixell!!! A fora m’esperaven els avis i els tiets!!

Aire… solet… quina sensació tan especial….

M’han ficat a dins del cotxe i cap a casa!!! Quina emoció! He dormit tot el viatge. Quan hem arribat a casa fins i tot tenia una gran pancarta de benvinguda i hi havia globus per tot arreu!!!

Uff!! Quantes novetats!!! A casa no donava l’abast. Ho volia veure tot però d’altre banda no em volia separar dels papes.

Tot i així, hem d’anar a port molt dies. Si tot va bé, dos o tres cops a la setmana. Em punxaran, em visitaran… Ah! I de visites a casa i sortides, res de res! Però almenys som a casa els tres junts i tots ens recuperarem molt millor!

Uhmmm!! El menjar de la mama que tant havia sommiat…

  

Després d’aquest dia tan mogudet me’n vaig a fer nones, aquesta vegada sí, al meu llitet. Ja ho veieu, a nosaltres ens han passat els reis per avançat.

Una petarrufa molt dolça,

Abril

DIA +35 Bufa amb els xaropets!!!

3 de gener de 2013


Avui de bon matí es presenta l’infermera al meu camerot amb un carregament de xaropets…. 6 xeringues plenes!!! I mira que fins ahir me’ls prenia bé, però avui, no sé què m’ha passat, que no en volia ni un. Quan la mare ha aconseguit amb penes i treballs que me’n prengués cinc, els he vomitat tots. I sabeu què? Doncs com que no feia ni cinc minuts que me’ls havia empassat, me’ls han tornat a portar. I és que són tan dolents… He fet posar dels nervis a la mama. Només em deia que si em volia curar i anar a casa era importantíssim que me’ls prengués. Al final me’ls he pres tots. I a la tarda més, i al vespre més!! Em sembla que no m’hi acostumaré…

Sort que m’han portat un bon esmorzar! Un brioix enorme que la mama me l’anava sucant a la llet! I és que ja no vull biberons. Ja no sóc petita! Ara vull fer com els nens grans. Sucar les galetes o brioix a la llet!

Mentres esmorzava han passat els de la tripulació de la bata blanca i m’han dit que em trobaven molt bé i que tenia un munt de leucos. Avui ja fa 5 setmanes que em van posar aquelles noves cèl.lules!! També m’han dit que com que ho havia fet tan bé i menjava tant, els reis, que ho veuen tot, potser em portarien un bon regal. A veure si és veritat…

Al migdia han passat alguns jugadors de futbol de l’Espanyol. No n’hem fet massa cas perquè jo estava enfeinada jugant amb el papa. A més a més, que no ho saben que jo sóc del Barça?

I a la tarda he tingut una bona sorpresa. Sabeu qui ha vingut a veure’m? La tieta de lluny!!! I és que la tieta de lluny ara no està tan lluny! És aquí, amb mi, i ha vingut a fer de tieta!!! Feia tant temps que no la veia…

Vaig a dormir que els reis ja comencen a treure el nas i si m’han de portar un bon regal més val que vegin que sé dormir molt bé.


Una dolça petarrufa,


Abril

Dia +34 Cansada de tot

2 de gener de 2013

Avui també he dormit tant bé... I és que com que cada vegada entren menys al meu camerot per posar-me medicació…doncs no em desperten tant i puc dormir més tranquil.la. Però em fan prendre un munt de xaropets. I avui me n'han donat més i tot! Ecs!! N’hi ha algun de tant dolent…

Si em veiéssiu d'aprop veuríeu que tinc tot el cos amb taques. Sabeu per què és? Doncs mireu si n'era de forta tota la medicació que em van donar, que em va tenyir tot el cos. Em va deixar un moreno... I ara, està marxant. Sembla que estigui canviant la pell com les serps!!

Avui ha passat la tripulació de bata blanca i ha dit que tot va bé de moment. Queden parats que mengi tant. Puf! Doncs mira que és dolent el menjar d’aquí... Han dit que si continuo així potser aviat podrem arribar a port. Tot i així, el viatge encara no haurà acabat. Quedarà molt camí a fer. Ara bé, fora del vaixell i amb els papes i avis al meu costat sempre ho portarem millor. I menjant i dormint a casa!!!! Sense estar lligada!!!!

Estic tan cansada de tot... I mira que tinc un munt de joguines noves al meu camerot. Entre la tortuga, els peixos per pescar, les anelles de colors, el cançoner, els llibres... Però ja tot m'avorreix. Jugo una mica però de seguida vull estar dreta i mirar per la finestra per veure si ve algú. Només tinc ganes de sortir d'aquí dins. Que em deslliguin i poder sortir, que em toqui l'aire, el solet i, sobretot, anar a casa!!! La meva habitació, el meu llitet, la meva trona, el jardí, els peixets…

De tant en tant els papes em posen unes sabates molt xules que em van comprar perquè m'hi acostumi perquè jo no he portat mai sabates. Tant temps a l'hospital.... I el papa em fa fer exercici i caminar per sobre el llit perquè les cames es posin fortes i de seguida pugui caminar.
Pobres, ara que jo tinc més energia i no paro, els papes és quan estan més esgotats. Sort que els avis de tant en tant els donen un cop de mà...

I res més, ara a fer els deures: prendre'm bé els xaropets, menjar i beure aigua!

Ara a fer nones perquè així ja tindrem un dia +!!!

Una petarrufa per a tots i d’una de molt especial per al Teti.

Abril